Com sempre manifesto, el temps passa molt r\u00e0pid. M’agradaria escriure m\u00e9s sovint. De fet, sempre que passo pel carrer veig milers de coses que, interiorment rajo, per\u00f2 despr\u00e9s no trobo la oportunitat d’exterioritzar aquests sentiments poc positius, com jo. En fi, comen\u00e7o els comentaris del que recordi i pugui fer.<\/p>\n
AUTOESCOLA<\/strong><\/p>\n Finalment m’he decidit. B\u00e9! Despr\u00e9s d’haver anat fins a 3 vegades diferents en els \u00faltims 2 anys a les autoescoles de Sant Sadurn\u00ed me n’he afartat. Dimecres, just acabar els ex\u00e0mens de recuperaci\u00f3, vaig passar per les dues autoescoles de la vila. El mateix dimecres ja vaig fer el cop de cap i em vaig anar a matricular a l’Autoescola Olivella. Perqu\u00e8 aquesta? Molt senzill, per l’atenci\u00f3. L’altra autoescola \u00e9s la Ram\u00edrez, on considero que el tracte informatiu que vaig rebre de la noia rossa (de pot?) va ser vomitiu, a part que va ser en castell\u00e0. Molt despectiva la tia, vaja. En canvi, la noia de l’Olivella va ser molt simp\u00e0tica des del primer moment, resolent els meus dubtes atentament i aclarint-me tots els conceptes. Mentre que a l’altre, la de Ram\u00edrez, semblava que li molestava la meva pres\u00e8ncia o volia que marx\u00e9s quan era mig mat\u00ed, aquesta de l’Olivella fins i tot va tenir el sant gust d’atendre’m quan li faltaven cinc minuts per plegar i gaireb\u00e9 la vaig enganxar sortint per la porta.<\/p>\n D’altra banda, tot i que havia mirat alguna autoescola de Vilafranca, tenia clar que havia de ser a Sant Sadurn\u00ed. Tamb\u00e9 es tracta de dinamitzar el comer\u00e7 i les empreses locals, oi? Clar que, ben mirat, per exemple treballar de comunicador a Sant Sadurn\u00ed tamb\u00e9 \u00e9s dif\u00edcil dif\u00edcil… M’he de guanyar les garrofes a fora per gastar-les a casa, aquest seria el concepte. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, estic comprom\u00e8s amb la vila i no contemplava la opci\u00f3 d’anar a fora. Tot i que Olivella tamb\u00e9 t\u00e9 seu a Vilafranca, i tamb\u00e9 puc anar a les classes d’all\u00e0. Ja anir\u00e9 explicant les meves perip\u00e8cies. Ara, el primer pas, \u00e9s anar a per la te\u00f2rica.<\/p>\n EL 3 DE VUIT<\/strong><\/p>\n M\u00e9s coses. Doncs aix\u00f2, que des de mitjan juny estic treballant a El 3 de vuit<\/a>, el setmanari del Pened\u00e8s. Estic satisfet d’anar a provar experi\u00e8ncia a un diari. Fins ara tots els escrits que havia publicat, com per exemple alguna p\u00e0gina sencera a Mundo Deportivo<\/a>, no havia passat de redactar l’escrit amb Word. En aquest cas, tamb\u00e9 maqueto l’article i els dijous el diari. Content, i a m\u00e9s tots els companys i companyes s\u00f3n gent molt maca! Totalment diferent de l’estiu passat que havia d’anar a treballar a Barcelona i on no notava aquest feeling i aquesta proximitat que noto al diari. M\u00e9s enll\u00e0 de la r\u00e0dio, tamb\u00e9 m’agrada la premsa o la comunicaci\u00f3 corporativa, i he tingut la fortuna d’anar a petar a aquest diari. Espero estar-m’hi m\u00e9s temps del previst…<\/p>\n EL PRIMER PLE<\/strong><\/p>\n Un cop constitu\u00eft l’Ajuntament, la tensi\u00f3 encara est\u00e0 palesa. Crec que gaireb\u00e9 tots ens vam quedar sorpresos el passat dijous, a la sala de plens de l’Ajuntament que estava plena.. (per aix\u00f2 es diu sala de plens?) Sort que han estrenat un nou aire acondicionat. Els que per primer cop trepitjaven la sala potser no ho van percebre, per\u00f2 els que hem sigut habituals als plens \u00e9s d’agra\u00efr aquest detall. Ara tocaria la sonoritzaci\u00f3 de la sala, amb altaveus, perqu\u00e8 a vegades costa de seguir el discurs fluix i apagat de la majoria de pol\u00edtics. Pel que fa al contingut, es preveu una etapa dura, a menys que l’alcalde no sigui capa\u00e7 de fer una majoria. I amb qui millor ho t\u00e9, la Dolors Montserrat Jr., no li fa ni cas… Ell (i Sant Sadurn\u00ed) s’ho perd.<\/p>\n Sobre el ple, uns intentant aprovar les iniciatives i apaigar i demanar una oposici\u00f3 constructiva, i aquests, per la seva part, dale que dale, canyaaaaa! I el pobre Isidor Rando, amb cara de circumst\u00e0ncies… li feia falta un casc, pels cops que rebia.<\/p>\n Al igual que la OK Lliga, els plens municipals seran una de les coses que potser amb m\u00e9s efussivitat viur\u00e9… De fet, ja estic esperant el proper ple amb tantes ganes com espero que comenci la lliga.<\/p>\n FEP DISASTER<\/strong><\/p>\n Parlant d’hoquei, jeje…. Toca carregar contra la inefic\u00e0ncia i incompet\u00e8ncia de la Federasi\u00f3n Ehpanyola de Patinaje (FEP). Van sortejar un calendari de lliga, i deu dies m\u00e9s tard ja el canvien. Si alguna patologia t\u00e9 l’esport avui en dia, est\u00e0 clar que s\u00f3n els seus dirigents, que li provoquen un c\u00e0ncer dif\u00edcil de superar. L’exemple del president (ecs) de la FEP \u00e9s clar: Carmelo Paniagua, personatge pat\u00e8tic, m\u00e9s digne d’un diputat galliner del PP al Congr\u00e9s, pel seu patetisme, que no pas un home d’esport… Ara, a m\u00e9s, li surt un pressumpte cas d’estranys moviments de diners<\/a>. Estranys? Potser no tant. Qui sap si encara avui la hipoteca de la FEP, i la morterada que paguen els clubs, encara es paga els favors de les federacions que en el seu dia van votar en contra de Catalunya sota amena\u00e7a del mateix Paniagua. Combinaci\u00f3 explosiva: Carmel, pa i aigua!<\/p>\n REPORTATGE DES DE SEVILLA<\/strong><\/p>\n I finalment, vull parlar del viatge a Sevilla<\/a>. Des que vaig tornar, amb prou feines he pensat m\u00e9s en postejar res… I la setmana que ve ja sortir\u00e0 publicat el reportatge a la revista Esfor\u00e7<\/a>. Va ser sensacional, la primera vegada que agafava l’avi\u00f3. Em va sobtar la facilitat de despla\u00e7ament que suposo l’avi\u00f3, si b\u00e9 no era del tot c\u00f2mode. Vaig treballar for\u00e7a, i turistejar poc. Em vaig torrar, l\u00f2gic despr\u00e9s d’estar dos dies seguits en un camp de futbol veient alguna probable estrella dins de 7 o 8 anys. Agra\u00efr al company fot\u00f2graf Jordi Elias, i tamb\u00e9 a tota l’atenci\u00f3 de l’empresa de comunicaci\u00f3 ON Comunicaci\u00f3 i dels organitzadors, MIC Football. Tots ells, molt bona gent!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com sempre manifesto, el temps passa molt r\u00e0pid. M’agradaria escriure m\u00e9s sovint. De fet, sempre que passo pel carrer veig milers de coses que, interiorment rajo, per\u00f2 despr\u00e9s no trobo la oportunitat d’exterioritzar aquests sentiments poc positius, com jo. En fi, comen\u00e7o els comentaris del que recordi i pugui fer. AUTOESCOLA Finalment m’he decidit. B\u00e9! […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-87","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/87","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=87"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/87\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":897,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/87\/revisions\/897"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=87"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=87"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=87"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}