{"id":979,"date":"2009-09-09T23:43:28","date_gmt":"2009-09-09T21:43:28","guid":{"rendered":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/?p=979"},"modified":"2009-09-10T02:27:39","modified_gmt":"2009-09-10T00:27:39","slug":"les-dues-animes-del-psc","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/les-dues-animes-del-psc\/","title":{"rendered":"Les dues \u00e0nimes del PSC"},"content":{"rendered":"

\"\"No recordo quan va ser la primera vegada que em van explicar la hist\u00f2ria de la fundaci\u00f3 del PSC, si a Batxillerat, a Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques o a Periodisme. Per\u00f2 s\u00ed que recordo que era molt gr\u00e0fic: en el seu dia, tres partits (oh, casualitat!) es van unir en un. Eren el Partit Socialista de Catalunya-Congr\u00e9s<\/a>, el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament<\/a> i la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE<\/a> quan es van ajuntar a Barcelona el 1978. I a dia d’avui la desuni\u00f3 sembla que encara existeix (veure Sitges 1994), per\u00f2 hi ha pocs dubtes que la branca que s’imposa encara \u00e9s, de les tres citades anteriorment, la tercera: un partit a<\/strong> Catalunya supeditat al PSOE.<\/p>\n

Tot aquest pre\u00e0mbul ve a prop\u00f2sit per recomanar un article de David Gonz\u00e0lez, que he llegit avui a l’AVUI<\/a> i que ve a causa de les declaracions que en els darrers dies s’han despenjat Montserrat Tura<\/a> i Antoni Castells<\/a>.<\/p>\n

\n

PSC-P(aj\u00edn), PSC-C(astells)<\/strong><\/a><\/h3>\n
David Gonz\u00e1lez \/ dgonzalez@avui.cat<\/h6>\n

Va ser Pasqual Maragall qui va parlar de “les dues \u00e0nimes” del PSC. A saber: l’\u00e0nima que en diem “m\u00e9s catalanista” o “m\u00e9s PSC”, els Revent\u00f3s, els Obiols, els Maragall, els Castells, les Tura, els Nadal…, i la que, pels volts d’aquell congr\u00e9s de Sitges del 1994 en qu\u00e8 tot va canviar, es reclama tant catalanista o m\u00e9s que l’altra (molts de vost\u00e8s diran que \u00e9s “la m\u00e9s PSOE”) per\u00f2 que, en tot cas, \u00e9s la que mana. I mana tant perqu\u00e8 aquesta \u00e9s l’\u00fanica de les dues \u00e0nimes que va aconseguir portar el PSC a la presid\u00e8ncia de la Generalitat. Primer va ser el 2003, per persona interposada (Maragall), i de nou el 2006, per la via directa (Montilla). \u00c9s l’\u00e0nima -se suposa- “no tant catalanista” dels Montilla, els Zaragoza, els Iceta, els Corbacho, les Chac\u00f3n, les De Madre… Les “dues \u00e0nimes” del PSC: la catalanesca, noucentista, estudiada, llegida i viatjada; i l’\u00e0nima obrerista avant la lettre<\/em> cultivada en la brega ( i el tajo<\/em>) del Baix Llobregat,<\/em> castellanoparlant, que estiueja m\u00e9s aviat poc a l’Empord\u00e0… i que mant\u00e9 el tim\u00f3 de la Generalitat i l’objectiu de no deixar-lo. El 1978 eren el PSC(C), el PSC-Congr\u00e9s, el PSC (R), el PSC-Reagrupament i la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE. Tres \u00e0nimes que serien dues en una: la que va anar a roda de CiU durant 23 anys i la que va deixar CiU a l’oposici\u00f3, la “no tant catalanista”, gr\u00e0cies a l’entesa amb ERC, amb l’independentisme pota negra<\/em>. El PSC dels de Berkeley i els que enganxaven cartells a Cornell\u00e0. El PSC dels “capitans” que van guanyar els despatxos on es llegia molt i es decidia poc, i el PSC que, ara, reclama canviar prioritats hist\u00f2riques perqu\u00e8 el 2010 v\u00e9nen eleccions i les vict\u00f2ries poden no ser eternes. L’\u00e0nima De Madre quan censura l’\u00e0nima Castells, pels seus retrets a la pol\u00edtica econ\u00f2mica de ZP, l’endem\u00e0 de fer-ho Paj\u00edn (PSOE). Les dues \u00e0nimes s’endureixen: PSC-P(aj\u00edn) contra PSC-C(astells). Per\u00f2 Montilla fa la s\u00edntesi. I despr\u00e9s tempera.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No recordo quan va ser la primera vegada que em van explicar la hist\u00f2ria de la fundaci\u00f3 del PSC, si a Batxillerat, a Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques o a Periodisme. Per\u00f2 s\u00ed que recordo que era molt gr\u00e0fic: en el seu dia, tres partits (oh, casualitat!) es van unir en un. Eren el Partit Socialista de Catalunya-Congr\u00e9s, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[90,217,259],"class_list":["post-979","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","tag-historia","tag-psc","tag-psoe"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/979","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=979"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/979\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":980,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/979\/revisions\/980"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=979"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=979"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/sergisabate.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=979"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}