Xarxes Socials com a Font

La revolució de les xarxes socials fa que allò que hi passi comenci a trascendir més enllà de la pròpia xarxa i dels propis contactes.
Fa unes setmanes, La Vanguardia ens indicava que dirigents convergents havien advertit als seus diputats sobre l’us del Facebook en les sessions parlamentàries. La setmana passada, un assessor d’Obama era caçat fent burla de Hillary Clinton (caldria discutir fins a quin punt és necessari que una opinió privada hagi de sortir fins a aquests extrems). I avui, a l’AVUI, he vist aquest breu:

Fins a quin punt són notícia i capten importància les xarxes socials? O fins a quin punt aquest breu està fet a última hora d’un festiu com ahir, essent un dia sense temes? Cada dia en trobem més notícies relacionades.

És clar que també poden tenir la seva part negativa, en forma de virus, per exemple. Un altre exemple d’ús d’aquestes xarxes, és la repercussió que pot tenir Twitter en determinats moments.

Tot plegat en el dia que m’he apuntat a una altra d’aquestes xarxes. Gràcies a un post de ‘lolacomomola’ m’he animat a participar a delicious, per compartir enllaços tant amb la xarxa que es formi al propi portal com aquells que hi entrin externament, o a través de l’enllaç al meu perfil al Facebook.  I és que… M’AGRADA COMPARTIR!!

3 respostes a “Xarxes Socials com a Font

  1. Carles Banús says

    Sergi,
    Respecte a l’article de fa 3 setmanes de La Vanguardia, vaig poder demanar-ho a un diputat de CiU, i em va negar que haguessin rebut cap tipus d’advertiment. De fet es va assabentar de la notícia per la meva pregunta al respecte. El què m’estranya, però, és que ningú més hagi dit res públicament.
    Pel que fa a les xarxes socials, crec que estem en un moment on tothom s’hi vol apuntar ja sigui per moda, o perquè realment s’hi veu una utilitat. En alguna que altra ocasió ja m’he manifestat a favor de provar, sense por, tot aquest tipus de ginys (sóc una mica tasta-olletes) i veure fins a quin punt em poden ajudar. Virus?? bé, fa anys que hi ha virus informàtics (jocs d’ordinador, disquets de 3,5″, a través del correu electrònic “I love you”) i no ha suposat gaire més que un mal de cap addicional a la tasca quotidiana.
    Bé, ja miraré d’anar-te seguint també a través del delicious.

    Salutacions,
    Carles Banús

  2. Sergi Sabaté says

    Carles,

    Tens raó amb això que dius de l’article a La Vanguardia. Per una banda, sorprèn que ho publiquin un diumenge, i més endavant el diputat Carles Puigdemont, per exemple, via Twitter desconeixia l’assumpte.
    Els virus, per descomptat, hi són arreu, com bé dius.
    A mi també m’agrada animar a la gent a participar en aquestes batalletes. Desprès sempre hi són a temps de donar-se de baixa. El que a vegades em falten són arguments. Puc explicar per a què ho faig servir jo, però cada cas pot ser diferent. Jo crec que qui s’hi posi ha d’adaptar-ne la eina a les seves activitats habituals, veure per a què li pot servir…

    Gràcies pel comentari. Salut!

  3. Albert Medrán says

    La pregunta que ens hem de fer és de l’ús d’aquestes eines com si fossin un florero per part dels líders polítics. No és el cas del Carles; al contrari, però sí de molts d’ells…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada