Aquestes eleccions són el principi de la fi socialista. Lleida i Girona són el principi del canvi i falta poc per Tarragona.
El gir sobiranista té premi, el gir sobiranista ens pot portar a guanyar les eleccions catalanes de carrer.
Patada al cul a Unió i a lluita per d’independència.
BYE BYE PSC, BYE BYE ZP!!!
El tripi perd 300.000 vots (200.000 la secta, 70.000 Esquerra i uns 30.000 la Palangana
No havia vist el pas de CiU del 1999 al 2004: El Pujol valia 400.000 vots?? Quina màquina d’home!!! Jajaja
Ja t’ho he dit abans Sergi, quan facin el fotut favor de posar la independència com a primera proposta electoral, fotrem alguna cosa bona. Mentrestant, anar perdent el temps i els diners.
Riki says
fins que CIU no deixi estar la seva ambigüitat recalcitrant i posi com a pal de paller del seu projecte polític l’independència i l’assoliment d’un estat propi, és perdre el temps, les ganes, les esperançes i els diners.
El gran guanyador de les eleccions, l’abstenció. Els resultats s’han d’agafar amb pinces i no reflexen la verdadera opinió dels catalans. Una mala interpretació ens podria fer caure en un fals optimisme que només ens perjudicaria. Bons gràfics Sergi
Aquestes eleccions són el principi de la fi socialista. Lleida i Girona són el principi del canvi i falta poc per Tarragona.
El gir sobiranista té premi, el gir sobiranista ens pot portar a guanyar les eleccions catalanes de carrer.
Patada al cul a Unió i a lluita per d’independència.
BYE BYE PSC, BYE BYE ZP!!!
El tripi perd 300.000 vots (200.000 la secta, 70.000 Esquerra i uns 30.000 la Palangana
No havia vist el pas de CiU del 1999 al 2004: El Pujol valia 400.000 vots?? Quina màquina d’home!!! Jajaja
Ja t’ho he dit abans Sergi, quan facin el fotut favor de posar la independència com a primera proposta electoral, fotrem alguna cosa bona. Mentrestant, anar perdent el temps i els diners.
fins que CIU no deixi estar la seva ambigüitat recalcitrant i posi com a pal de paller del seu projecte polític l’independència i l’assoliment d’un estat propi, és perdre el temps, les ganes, les esperançes i els diners.
El gran guanyador de les eleccions, l’abstenció. Els resultats s’han d’agafar amb pinces i no reflexen la verdadera opinió dels catalans. Una mala interpretació ens podria fer caure en un fals optimisme que només ens perjudicaria. Bons gràfics Sergi