Corroborat: Lleida és un fortí encara infranquejable pel Noia Freixenet. Tot i ser un club que sempre pateix per salvar la categoria, els de Sant Sadurní no hi han pogut vèncer en lliga i, vista la situació del club llistat, quedarà a l’aire saber si la fita es podrà assolir en un futur o bé l’espina romandrà.
L’inici de temporada del Noia recorda el de l’any 2004, que també va acabar amb un empat a tres a la pista del Voltregà. La temporada anterior l’estrena també s’havia suscitat a Lleida, amb un empat a 1.
I el primer partit de la present campanya va denotar un Noia encara en fase de formació, que de seguida s’ha de posar a treballar en ferm. El paper de l’equip ha d’estar a la zona alta de la classificació, de manera que els punts amb rivals de la zona baixa s’han d’assolir i treballar, per bé que no ho posaran fàcil. Al pavelló Onze de Setembre el tècnic del Noia, Ferran López, va disposar el seu primer cinc inicial de la temporada i que pinta com el cinc de referència. L’indisc
utible Gil a la porteria venia acompanyat per Càceres, Cabestany, Selva i Joan Feixas en el seu nou paper de capità. Però, d’entrada, els va costar trobar-se bé sobre el parquet. Era el Lleida qui gaudia de les primeres aproximacions que treien de polleguera al porter visitant. La ocasió d’or s’esdevingué en un penal al minut 5 que va disposar Trilla, però que Luis Gil va refusar bé amb la seva cama esquerra. Els de Quim López aixecaven el cap, i Francesc Gil va trobar un forat en atac per xutar al minut 7, però el fort tret se’n va anar desviat. La primera ocasió bona per als de Sant Sadurní va arribar al minut 8, amb un doble remat de Cabestany i Selva que no van trobar la xarxa. Segons més tard, el davanter de Sant Pere de Riudebitlles va obrir el marcador gràcies a una falta directa.
Però el Lleida seguia amenaçant, i, al minut 11, Francesc Gil es va plantar sol davant el porter del Noia gràcies a una bona passada de Tomàs. Afortunadament, tampoc va saber cloure l’acció. David Ros va debutar a l’equador de la primera meitat i va saber portar el perill davant de Gascón. Al minut 18 es va plantar sol davant del porter, sense acabar de definir la bola que li havia brindat Cabestany. Luis Gil seguia tenint feina per totes bandes. Durant aquest primer periode, que va acabar amb un xut llunyà de Mitjans, Ferran López havia rotat tot l’equip a excepció d’Esteller i Bel. El guió de la segona part s’iniciava amb un Lleida més picat per aconseguir marcar. Gil entrava sol dins l’àrea al minut 31, però l’empat arribà un minut més tard. De falta directa, Seró va arrossegar la bola pel pal dret de la porteria visitant enganyant a Luis Gil. D’aquesta manera els locals rebien el seu premi a la feina i la pressió feta. I és que l’atenció dels llistats va ocasionar que un minut més tard Trilla cacés un mal rebuig de Cáceres per enviar una passada a Seró, que encara somnia amb aquella bola que va anar de pal a pal però va acabar sortint. Posteriorment, els dos protagonistes locals es van encarregar de posar el seu conjunt per davant en el marcador amb un jugada similar, aquest cop encertant la bola per sota el cos del porter sadurninenc.
El partit va entrar en una fase embogida en què tots dos equips van ensenyar les dents. L’avantatge local no va aguantar ni trenta segons, perquè Cabestany va endossar a Gascón una potent canonada des de lluny. I, al minut 37, Feixas va resoldre una jugada de carambola sortint des del darrera la porteria i fent el 2-3. Semblava que el Noia despertava, perquè uns instants més tard Cabestany, Feixas i Ros van fer una excel•lent triangulació que el de Tordera no va acabar de definir amb la correcció desitjada. Dos minuts més tard, Francesc Gil va trobar-se amb la bola fruit d’un embolic dins l’àrea i va creuar-la al porter del Noia que poc hi va poder fer. Segons més tard Cabestany disposava d’un penal que va errar. En el tram final el Lleida tornava a portar el perill fent tremolar els visitants. I el Noia va estar de sort per rescatar el puntet que es va endur. Tomàs va tenir una bona opció quedant-se sol davant Luis Gil al minut 42. Al 46, Seró va gaudir d’una falta directa que va errar, i quan faltaven 54 segons Luis Gil va aturar un penal a Toni Seró. Mal menor, per tant, aquest empat en una pista en la qual el Noia s’encomana de la boira.
Ferran López no va quedar gens satisfet del partit, i reconeixia que “hem sortit desconcertats en la segona part i això ha provocat que el Lleida marqués un gol que ha complicat molt el partit”. L’entrenador explicà que té “un equip molt més ofensiu, però estem treballant en l’aspecte defensiu des que vam començar, i és una de les assignatures que tenim pendents, tot i que no ens han fet cap gol amb la defensa estàtica ben posada”.Malgrat tot, amb l’optimisme per davant diu que “per ser una pista maleïda, la part positiva és que hem tret un punt”. I és que això, “només acaba de començar”.
David Càceres, per la seva part considerava el resultat com a “just perquè hem fet mèrits semblats” i comentà que s’està adaptant bé al seu nou equip on espera “donar més”.
CASTILLO LLEIDA 3
NOIA FREIXENET 3Grup Castillo Lleida: Ramón Gascón, Carles Trilla, Maiol Giralt, Francesc Gil, Toni Seró -cinc inicial-, Eloi Gaspar i Andreu Tomàs.
Noia Freixenet: Luís Gil, David Cáceres, Guillem Cabestany, Joan Feixas, Jepi Selva -cinc inicial-, David Ros, Eloi Mitjans i Jordi Esteva.
Gols: 0-1 (8’06’’): Cabestany; 1-1 (31’11’’): Seró; 2-1 (33’22’’): Toni Seró; 2-2 (33’51’’): Cabestany; 2-3 (36’06’’): Feixas; 3-3 (38’14’’): F. Gil.
Àrbitres: O. Valverde i J. Gómez. Van ensenyar targetes blaves a Trilla, Tomàs (Lleida), Feixas i Esteva (Noia).
Incidències: Partit disputat al pavelló Onze de setembre de Lleida, davant uns 250 espectadors.
(des d’aquesta setmana publico quasi íntegrament la crònica de la setmana anterior del partit del Noia Freixenet, que es pot llegir al setmanari el 3 de vuit)