L’EuroNoia respon amb nota

Amb sis jugadors actuant ben coordinats es poden assolir els propòsits, o almenys afrontar-los, i finalitzar-los de forma tant exitosa com es pugui. El sisè actor del Noia-Porto va funcionar dissabte: el públic de l’Ateneu va respondre.
No serà per voluntat. El Noia Freixenet es vol i es dol per una Copa d’Europa que serà molt suada. Però si la Copa del Rei és cada 10 anys -o, almenys, aquesta és la tònica fins a dia d’avui- per quportoblogè la Copa d’Europa no pot ser cada 20, d’entrada?
L’ensopegada de la quarta jornada europea, al gener, a Igualada, suposà un toc d’alerta pel Noia Freixenet, que sabia que només li valia guanyar al Porto per seguir viu a Europa. Dit i fet. I compartit amb una afició que es va volcar amb l’equip com en els moments històrics. El pavelló de l’Ateneu presentava una imatge impressionant (veure la fotografia de la pàgina següent), com en les grans ocasions, rememorant el 5-1 davant el Reus, l’any 2005, que va permetre jugar la final a quatre de Torres Novas. El soci del Noia se sentia motivat per assistir al gran partit, i l’entitat ho havia posat fàcil. Tan per tant, a donar alè a l’equip, devien pensar.
Continua la lectura de “L’EuroNoia respon amb nota”

L’emocionant vida del catalanoparlant

Ser catalanoparlant tot el dia és un exercici que desprèn adrenalina. Fer una cosa que arreu del món podria ser normal, com és parlar la llengua pròpia, pot ser extraordinari a Catalunya. No és cap broma, ni cap cabòria. És una de les reflexions que Antoni Bassas va exposar a Sant Sadurní.

bassaspeque


Antoni Bassas reclama un millor tracte a la llengua catalana i que els periodistes es preocupin per millorar-ne el seu ús als mitjans de comunicació

El periodista Antoni Bassas, que properament ocuparà la corresponsalia de TV3 a Washington i durant 14 anys va liderar El Matí de Catalunya Ràdio, va ser dijous de la setmana passada a Sant Sadurní per reflexionar sobre la situació lingüística al nostre pais. Bassas, que va aplegar un nombrós públic al Casal d’entitats, va demanar que els catalans ens reivindiquem en la nostra faceta lingüística i emprem la nostra llengua –el català- com el que ha de ser: la cosa més normal del món. “Seria bo esforçar-nos per no canviar de llengua; doncs portar la motxilla de ser catalanoparlant és quelcom dur, però s’ha de fer”, afirmava el periodista. De fet, reclamava combatre “sense complexes” la situació de país petit –que “no ho som”, exclamà- i esforçar-nos per canviar determinades actituds.

Continua la lectura de “L’emocionant vida del catalanoparlant”