Tornem a liar-la?

En els contes populars, Aladí tenia una llàntia màgica a la qual se li podien demanar tres desitjos. Si ara aquesta llàntia aparegués al vestidor del Noia Freixenet, les peticions de ben segur que podrien ser: marcar-li més de quatre gols al Barça, que el Barça no en marqui cap i que els socis i aficionats tornin a donar suport a l’equip.

liarlablog

Si aquests tres desitjos, en ment de qualsevol soci i aficionat del Noia, es transformessin en fets reals conduirien al somni: la Supercopa seria pel Noia.
Però el partit que es jugarà dimecres a les nou de la nit a l’Ateneu no serà un conte infantil, sinó que serà una recerca del tresor perdut, d’un miracle de totes totes. Per començar, cal que les graderies presentin un aspecte immillorable. Com es pot veure en la imatge superior, corresponent al partit de dissabte passat, l’afició respon en les cites importants, i això és vital. Cal tornar a liar-la, en el sentit estricte d’omplir el pavelló i donar suport a l’equip, com es va fer dissabte. El club ho posa fàcil: repetirà les mateixes condicions que va establir pel partit davant el Porto. Així doncs, els menors de 18 anys i els socis tindran entrada lliure, o bé es pot comprar l’entrada anticipada per cinc euros.

Continua la lectura de “Tornem a liar-la?”

L’EuroNoia respon amb nota

Amb sis jugadors actuant ben coordinats es poden assolir els propòsits, o almenys afrontar-los, i finalitzar-los de forma tant exitosa com es pugui. El sisè actor del Noia-Porto va funcionar dissabte: el públic de l’Ateneu va respondre.
No serà per voluntat. El Noia Freixenet es vol i es dol per una Copa d’Europa que serà molt suada. Però si la Copa del Rei és cada 10 anys -o, almenys, aquesta és la tònica fins a dia d’avui- per quportoblogè la Copa d’Europa no pot ser cada 20, d’entrada?
L’ensopegada de la quarta jornada europea, al gener, a Igualada, suposà un toc d’alerta pel Noia Freixenet, que sabia que només li valia guanyar al Porto per seguir viu a Europa. Dit i fet. I compartit amb una afició que es va volcar amb l’equip com en els moments històrics. El pavelló de l’Ateneu presentava una imatge impressionant (veure la fotografia de la pàgina següent), com en les grans ocasions, rememorant el 5-1 davant el Reus, l’any 2005, que va permetre jugar la final a quatre de Torres Novas. El soci del Noia se sentia motivat per assistir al gran partit, i l’entitat ho havia posat fàcil. Tan per tant, a donar alè a l’equip, devien pensar.
Continua la lectura de “L’EuroNoia respon amb nota”