Etiqueta: canal-blau

La TDT Comarcal Arriba a Sant Sadurní


per Sergi Sabaté

Ja la tenim aquí, que diria aquell. Aquest matí, en Carles Gala, via Facebook, ha anunciat que la setmana que ve es posarà en marxa al repetidor TDT del Casots (Subirats) el multiplex que permetrà veure els quatrCanalblau_logoe canals TDT de la regió Penedès a la zona de Sant Sadurní i Gelida. És a dir, que a la llarga llista de canals (molts dels quals bastant inútils) que vaig començar a rebre quan vaig instal·lar el descodificador TDT fa unes setmanes, li hauré de sumar quatre canals més. Teòricament, quatre. Dos de competència privada i dos de públics.

Pel que fa als públics, d’una banda hi ha Canal Blau, la televisió del Garraf que ja tenia ganes que entrés a casa meva. D’altra banda, hi ha, ara per ara Vilafranca TV. Però aquesta hauria de liderar, conjuntament amb TV El Vendrell, el consorci Penedès TV per les comarques de l’Alt i el Baix Penedès. Desconec com està aquest consorci, però fins on vaig arribar a saber la cosa estava molt verda i era difícil que es posessin d’acord. Un dels problemes eren les quotes. Sant Sadurní no ha tingut mai interès en formar part d’aquest consorci. O així ho deixava entreveure fa un parell d’anys l’alcalde en les qüestions sobre el tema que li plantejàvem des de la ràdio i que mai responia. Serà interessant veure com fan amplis noticiaris dels poblets de la comarca i la capital del cava no hi surt. Clar que Vilafranca TV, tot i la condició de canal públic, se sol guiar bastant per aquells qui paguen que no pas per l’interès informatiu que pugui suscitar un fet.

L’hermetisme també és protagonista de les concessions privades. Aquestes van caure a Lauren Films-CAT-4TV (Vilanova, si no m’equivoco) i El 3 de vuit, o sigui, una versió de Canal Català Penedès. I em sembla que fins a dia d’avui difícilment tenen res en marxa quan, precisament, ja haurien d’estar emetent. Veurem com avança tot plegat.

Això el dia que s’ha començat a aplicar l’apagada analògica a una part de Catalunya. A la zona Penedès-Garraf ens tocarà el rebre a finals d’any, el 31 de desembre. Fa unes setmanes ja vaig exposar el meu punt de vista sobre el pas a la televisió digital.

Els Mals de la TDT


per Sergi Sabaté

Avui i demà se celebra a la Facultat de Comunicació Blanquerna el V Congrés Internacional Comunicació i Realitat, centrat en la metamorfosi de l’espai mediàtic. A iniciativa de Francesc Canosa, participo en aquest congrés junt amb altres companys en les tasques de dinamització a través de web social: bloc i twitter de l’esdeveniment. És apassionant poder participar en aquestes trobades per veure la gran quantitat de coneixement que hi corre i, al mateix temps, conèixer bons professionals del camp comunicatiu.

Aquesta tarda, en una primera reunió valorativa i per anar tdt_plasmaposant fil a l’agulla a les conclusions del congrés que fluiran demà, hem vist com hem passat de parlar de “cruïlles de la comunicació” (en el congrés de 2007) a la metamorfosi d’enguany. D’aquí hem anat a parar a les conclusions del quart congrés. I una d’aquestes és la que m’ha sorprès. Només fa dos anys que es pronosticava que la Televisió Digital Terrestre (TDT) seria el futur i que, cito, “dóna la possibilitat que cada espectador pugui dissenyar la seva programació particular”. “Es confia ingènuament en la possibilitat de fer milions d’activitats que serem capaços de a terme. A més a més, la banalització de la idea de potencialitat emmascara la importància de la qualitat”. La TDT ja no és res.

Potser trenta mesos enrere era difícil de preveure l’explosió d’internet pel que fa al terreny televisiu, però el cert és que la TDT, que encara no ha acabat la seva fase d’implantació ni de creació, ja és història. El client de la televisió és la gent gran i la immigració, ja que els joves ja tenim aparcat el comandament. Internet s’ha fet el rei. Aquest suport sí que permet interacció (una de les grans promeses de la TDT), i una programació autènticament pròpia. Amb iniciatives com el 3 a la carta de Televisió de Catalunya jo decideixo quan vull veure Crackòvia, Polònia o el Telenotícies. Encara hi ha zones fosques del país on no es veu la TDT, o bé no es veuen tots els canals que haurien de veure’s. Difícilment la televisió digital es podrà posar a l’alçada de la liquidesa que dóna la xarxa. Continua la lectura de “Els Mals de la TDT” →