Etiqueta: eleccions

Cameron s’aventura amb força


per Sergi Sabaté

Tot apunta a què l’etapa dels labour s’està acabant al Regne Unit. El govern de Gordon Brown està esgotant les seves darreres energies al 10 de Downing Street. Però això no és el final d’una història. És el començament d’un canvi. Si les previsions no fan un gir brutal, a les eleccions de la setmana vinent David Cameron podrà assolir el lloc de Primer Ministre Britànic.

Cameron ha sabut forjar en el si del seu partit un nou i fort lideratge al seu voltant, aconseguint crear una notable expectativa dins un partit en el que ha aconseguit aplicar una revolució interna necessària que li ha arribat amb guant de seda, sense els traumatismes d’altres èpoques o, com a mínim, sense provocar trencadisses entre les fortes famílies polítiques del partit. Aquest risc, doncs, ja queda lluny d’un Partit Conservador que forma com un sol home darrera de David Cameron i de les expectatives d’èxit que ha marcat.
Les enquestes al Regne Unit confirmen aquesta tendència a l’èxit de Cameron. De fet, al llarg de tota la legislatura, les úniques vegades que els laboristes han anat per davant a les enquestes fou l’estiu del 2005, just després dels darrers comicis, i durant l’estiu del 2007. La resta del temps la seducció de David Cameron ha atrapat les voluntats d’intenció de vot de l’elector britànic.

Amb tot, i a diferència del propi Brown, David Cameron és també un líder mediàtic dels que corresponen al segle XXI. Des del primer moment d’assumir-se com a cap de la oposició al Parlament britànic, Cameron ha sabut rodejar-se d’un equip que l’ha ajudat en aquesta projecció, en llençar el seu missatge, marcar agenda i aplicar les darreres tècniques de màrqueting polític. Acompanyat d’Andrew Coulson, el responsable de Comunicació del seu partit i principal spin doctor, Cameron va rebre l’any 2006 el premi al Comunicador de l’Any, en part gràcies al seu videobloc. Un guardó concedit per la revista especialitzada en relacions públiques i comunicació PRWEEK. News, Analysis and jobs for the public relations world.

La mateixa revista es preguntava  “Qui podia haver previst que l’any 2006 un dels més grans estratagemes de relacions públiques seria el líder tory David Cameron dirigint-se de forma amateur a través d’una càmera de vídeo des de la cuina de casa seva? Amb 160.000 visites en els primers dies, WebCameron va demostrar el nou poder dels blocs en el món de la comunicació”.

I la presència de Coulson en l’equip Cameron, pretèn influir en aquest camp. És un perfil en què molts hi han volgut veure un embrió del que va ser Alastair Campbell per a Tony Blair en els seus anys de lideratge al capdavant del Labour.

Tot i que també hi ha temps per les bromes …

Amb quin rumb navega Joan Laporta?


per Sergi Sabaté

Joan Laporta ha fet avui, de manera molt explícita, el seu salt al mar polític. La forta expectativa que aquest pas ha generat li ha suposat més un problema que un benefici. Després de dies comentant que s’ho estava pensant però que no sabia res del cert, ho ha fet, i per internet.

Des de dijous, el web laporta2010.cat anunciava amb un compte enrere que avui a les 12 del migdia passaria alguna cosa. Per això, la xarxa s’ha revolucionat a l’hora H. I Laporta ha saltat al mar havent-se deixat el banyador a casa, sense saber si tenia benzina a la moto aqüàtica (dic moto perquè, de moment, va sol), ni veure que les onades anaven mogudes. Tanta expectació se li ha girat en contra perquè…

  1. 1. La xarxa l’estava esperant i a les 12 en punt els internautes ja teclejaven laporta2010.cat i no s’hi trobaven res. A vegades sortia la pàgina desfigurada. A vegades ni això.
  2. 2. La gran majoria de comentaris anaven en sentit negatiu, fins el punt que el hastag #laporta2010fail ha agafat molta volada a Twitter. A causa d’això, també han rebut crítiques l’empresa de disseny web que li ha desenvolupat el projecte, Güell Consulting, i la de l’allotjament, Arsys, una de les millors d’Espanya.
  3. 3. L’ambició els ha pogut, i de seguida han argumentat l’error dient que era un allau de visites. Fins i tot n’han dit una xifra: 6.000 visites per minut durant la primera hora!! Un número que també ha provocat certa mofa. Per molta expectació, fins que no me la demostrin no me la creuré.
  4. 4. Laporta ha mostrat els canals que usarà (Twitter, Facebook, Youtube) però li falta consolidar i concretar els arguments. On és el contingut? De moment només n’exhibeix un: llibertat per Catalunya. Això ho volem molts, però com, a quin preu i perquè amb en Jan Laporta?

Amb tot plegat ha quedat clar el què una persona m’explicava i argumentava fa unes setmanes: Joan Laporta és el català més conegut arreu del món segons els inputs dels clippings de premsa. I qui més qui menys vol seguir-li els moviments.

Laporta ha estat el president del millor Barça de la història i un personatge que ha generat controvèrsia. I això només ho aconsegueix qui fa coses, qui parla, qui diu, qui pren decisions. I ara vol fer el pas de passar a la política activa, després de dirigir l’entitat més important del país. Un Barça molt gran a nivell mundial. En contra del que diuen moltes veus, crec que el Barça està més globalitzat que mai però no desvincula la seva identitat en el catalanisme. Una identitat que el club no ha de perdre, malgrat que pel que veig pel Twitter molts aficionats espanyols reclamen a determinats precandidats a les eleccions del 13J que els ‘estimin’ més. Potser a algú li sap greu que un català es passegi més per la ONU que per la Feria de Abril de Sevilla?