2010: Allà Vosaltres

Tanquem el 2009 i, en obrir el 2010, tothom tindrà posada la seva mirada en les eleccions al Parlament. Unes eleccions que em fa l’efecte que mantindran la mateixa llei electoral que fins ara, ja que no sembla fàcil canviar-la en tant poc temps. De la mateixa manera que no se sap si aquests comicis nacionals seran al novembre, o al juny.

La prepreprecampanya va començar el 8 de juny, just l’endemà de les eleccions europees (recordeu aquell que quan era candidat tenia Twitter?) i abans de tancar el 2009 els missatges clau es posen sobre la taula. I es gesticulen. Cadascú marca el seu paquet. Dels gestos n’ha nascut aquest post.

Carretero a escena

En un matí tranquil de 31 de desembre, navegant per la xarxa he topat amb 3 vídeos que ja pensen en aquestes eleccions. D’entrada, Joan Carretero, al canal online de RCat, llença el seu missatge comparant les eleccions catalanes amb un partit amistós de la selecció catalana. El gest, en el vídeo, arriba al segon 32, amb una aixecada d’espatlles, just abans d’un canvi de pla.  Un gest pensatiu. “Serà un partit on podreu decidir que volem ser lliures. Vosaltres teniu la paraula”, diu Carretero. El metge de Puigcerdà qualla així el seu missatge independentisme, en un clip que es mou massa i mareja una mica, per cert. Si el que voleu és llibertat per Catalunya… allà vosaltres!

Felicitació de cap d’any de Joan Carretero, president de Reagrupament from Reagrupament on Vimeo.

Montilla, 50×15

Mentrestant, el president de la Generalitat, José Montilla, també fa un gest suggerent. En el seu discurs de Nadal -teòricament com a president, malgrat que a la xarxa en corren dubtes -, Montilla fa una aixecada de la cella al segon 47, just quan parla de les eleccions dient que “podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir”. Un gest de seducció cap als votants. Al més pur estil Sobera al concurs 50×15. Amb corbata vermella, Montilla diu que si voleu “mantenir l’horitzó que hem traçat”, mantenir el tripartit… doncs allà vosaltres!

(cal que accediu al vídeo ja que la Generalitat no permet embebar-los!)

Mas i els trens

Mentrestant, el líder de CiU, Artur Mas, tanca l’any parlant del tema estrella d’aquests dies: el traspàs de rodalies. El seu gest és felicitar la Generalitat pel traspàs, diu que se n’alegra, però que aquest queda molt mancat: “El nostre propòsit és que es traspassin també les estacions i les vies, que és per on passen els trens“, diu. Mas llença el tema amb una corbata taronja molt addient i en una sala de premsa on, ara me n’adono, han canviat el fons estàtic per una pantalla. El missatge de Mas és que per un traspàs ben fet de rodalies… allà vosaltres!

Sens dubte serà un 2010 molt i molt interessant, en què sortiran a escena altres personatges que també tenen clara la seva visió de país i la manifesten clarament, sense complexes…

Adrenalina a punt? BON ANY!!

Partits Petits, Vots Grans

Lobis de pressió amb ganes de tocar poder. O aspirant, de lobis. Això és el que, en el meu parer, aspiren a ser els nous partits polítics que van sortint arreu d’Europa. I aniran creixent.Els partits grans, els més populars (PSOE, PP, CiU, ERC) han caigut en un espiral de desprestigi, perquè no saben transmetre en paraules senzilles les seves accions de govern –o actuacions des de la oposició- a la ciutadania. Així ho explicava UPyD en el seu spot de campanya d’aquestes eleccions europees. Per què passa de votar una gran massa de la població? Ni ho sé, ni tinc els mecanismes per fer-ne deduccions. No obstant, una suposició que em faig és que el ciutadà normal (gran expressió per englobar a tothom sense definir res més) creu que la política pot canviar petites coses però no arreglarà el món, i molt menys el seu món. I van a buscar les petites coses que els interessen.

marioluTot això ho vull relacionar amb una teoria de mitjans de comunicació que darrerament vaig seguint, que és la fragmentació dels públics. Prova d’això en són partits com el Partit Pirata, sorgit a Suècia i amb un únic objectiu a perseguir: una llibertat absoluta a la xarxa, i res de drets d’autor. En aquest cas, ha aconseguit els suports de joventut i població suficient amb aquest interès informàtic. Aquests vots, sumats a una alta abstenció, han estat suficients per aconseguir un escó al parlament europeu des d’on intentaran treballar per aconseguir els seus objectius. Tanmateix, arreu van sortint partits “temàtics” (d’altres n’hi diuen radicals, d’una banda o altra) o que, al cap i a la fi, persegueixen una causa i és per allò que entren en política, anant més enllà de ser una simple plataforma.

Per tant, en aquesta concepció política s’entra en el joc de tocar qüestions concretes, específiques i del dia a dia. No grans obres, no grans qüestions abstractes, és igual. El ciutadà busca tractar els temes en el seu llenguatge. X problema pot tenir Y solució. I si aquesta idea m’agrada, la voto. Els nous partits, doncs, poden tenir ràpidament representació, si aconsegueixen creat un relat polític que narri una història concreta, amb un objectiu ferm i capaç de tenir el suport d’una bona massa de votants.