La Fotografia Amb Ell

Des d’aquesta setmana els fotògrafs de les diplomàcies europees ja saben que durant el proper mes tenen feina assegurada. Tenen tot just 30 dies per anar preparant les seves Canon, Nikon i els objectius que facin falta per anar, amb els seus caps d’Estat, a Praga el 5 d’abril. Aquell dia, els ara 27 rebran la visita d’un admirat convidat d’honor: Barack Obama. D’aquesta manera, el president nord-americà realitzarà la seva primera visita a Europa per fonamentar una nova etapa entre les dues bandes de l’Atlàntic.

És plenament sabut que referenciar Obama és, a dia d’avui, símbol de modernitat i de bona praxi política. Queda cool. Per això, fins ara els líders polítics busquen el president americà com a mirall, amb més o menys èxit. Per això, no en tinc cap dubte que el 5 d’abril tots els presidents de la UE –presidida per Txèquia- aniran a Praga i buscaran el moment òptim per posar-se al costat d’Obama de manera que el seu fotògraf de torn els caci la instantània. Qui serà el que es quedarà sense la foto?

Amb aquesta actuació, Obama abordarà en primera persona les relacions amb la Unió Europa després d’uns dies en què Hillary Clinton ha començat a viatjar i a participar en diverses cimeres mundials. En el primer mes des que és president, el ‘Rei del món’ ja a abordat clarament els que es podrien qualificar com els seus eixos prioritaris: Economia (increment d’impostos als rics i rescat finançer), Sanitat (fons per reformar aquest sistema), Canvi Climàtic (càrregues fiscals a les empreses contaminants), Política Exterior i Lluita Antiterrorista. De tots aquests punts en tenim un titular per recordar. I de tot plegat, el seu equip no s’ha oblidat d’escenificar-ho com toca per enviar cada missatge, com bé explicava en aquest bloc en Vicent.

(Article publicat a l'Observatori Obama)

Els Perills Persisteixen

Barack Obama vol estendre la ma a la civilització oriental. La ma del president dels Estats Units –aquella que va usar per jurar el càrrec dues vegades: una davant molta gent, i la segona davant un càmera oficial- és vista a molts llocs del món com la conductora de la pau i la solució a la crisi. El panorama internacional desemboca molts conflictes arreu del planeta. Seria eficaç que cadascú rentés la roba bruta a casa seva, però Obama vol distribuir les pastilles de sabó.

Els Estats Units proposen erigir-se com a portadors de la bandera occidental (si fem cas a la classificació proposada per Samuel P. Huntington) i ser els intermediaris a tot el món. En només quinze dies, el nou president ja ha volgut tocar totes les tecles diplomàtiques: demana destensió a Rússia, anuncia el tancament imminent de Guantanamo, es preocupa per l’Iran, envia l’emissari George Mitchell a Israel…
En el seu discurs esperançador de presa de possessió, Obama ja avançà que “començarem a deixar l’Iraq al seu poble i forjarem una pau guanyada”, al mateix temps que avisava que “en el món musulmà, busquem una nova via basada en el respecte mutu”.

Fa 13 anys de la seva publicació, però l’essència del Xoc de civilitzacions segueix més viu que mai. Huntington proposa un acostament entre les fronteres polítiques i culturals. Obama demana combatre els perills –no només els enemics-, però l’empresa no serà fàcil. Els països islamistes potencialment radicals són un primer enemic, que Obama ha de saber com combatre. No ha de buscar confrontació (existiria, doncs, un possible risc d’una segona Guerra Freda), i, sempre que pugui, cercarà la pau i la dissuasió.

Estats Units ha d’oferir suport a establir les democràcies als paisos que encara no la coneixen i, fins i tot, ajudar a establir un lideratge a la civilització islàmica. Però el que no podrà practicar, ni Obama ni ningú, és la mort assistida als perills. Un sonat, amb una arma i molt d’odi, és un perill immens arreu. I aquest no el resoldrà ni Déu.

(Article publicat a l'Observatori Obama)