#santjordi 5: Presentem Benach a Vilafranca

23 d’abril… que tots tingueu una feliç diada de Sant Jordi!!!

Feta aquesta felicitació, i arribant al dia de Sant Jordi, toca fer la darrera recomanació. O les darreres. Aquest és un post molt miscel·lànic. Després de Sí, ministre, Storytelling, Un somni per als meus fills i Anecdotologi de Francesc Pujols, la darrera recomanació a fer-vos és el llibre del President del Parlament Catalunya, Ernest Benach, que ha publicat #POLÍTICA 2.0.

És ben sabut que Benach s’ha erigit com el polític 2.0 del nostre país. Les eines d’internet aplicades a la política poden fer de la res pública una qüestió més participativa, més plural i més transparent. Benach exposa en el seu llibre les reflexions que al llarg dels darrers mesos ha fet sobre l’ús de totes les eines i com les xarxes socials i l’internet col·laboratiu està transformant la societat.

Espero parlar-ne més ampliament en els propers dies. Doncs des d’Òmnium Alt Penedès hem convidat a Ernest Benach a que vingui a parlar d’aquest #POLÍTICA 2.0 al Penedès. I serà dimarts, a les 8 del vespre, al VINSEUM de Vilafranca quan tindré l’honor de poder fer aquesta presentació a la que us espero a tots. Podreu parlar amb el propi president sobre aquesta temàtica. Més avall teniu la invitació.

Per últim, enllaço aquí sota un àudio amb cinc rac1manacions literàries més. Aquestes són de temàtica esportiva, i les vam mencionar ahir a can Primer Toc, a RAC1.

Cinc llibres esportius (Primer Toc) by sergisabate

#santjordi 4: Una d’anècdotes

Fa uns dies em va arribar un exemplar del llibre ‘Anecdotologi de Francesc Pujols‘ (Ed. Dux), d’Isidre Clopas amb pròleg de Francesc Canosa. Pujols fou un il·lustre filòsof català de mitjan del segle XX, observador de la vida i habitual en trobades amb persones com Josep Pla, Rusiñol, Jujol, Guimerà, etc..

D’orígen barceloní, Pujols va residir bona part de la seva vida a La Torre de les Hores, a Martorell (Baix Llobregat), on d’aquí uns dies s’hi farà una de les presentacions d’aquest volum. Val a dir també que Pujols és l’ideòleg d’un concepte filosòfic propi (d’ell) prou curiós: hiparxiologia.

El volum és un recull d’anècdotes que Clopas recollí del mateix Pujols. Situacions estranyes, més o menys gracioses, que la memòria del filòsof va ser capaç de retenir per després ser explicades. N’hi ha de prou curioses. En recullo una:

“Quan va ser construida la font monumental al centre de la plaça d’Espanya, obra de Josep Maria Jujol, Francesc Pujols el va felicitar per la bellesa del monument.

– Vostè és dels pocs a qui agrada -li va dir l’arquitecte-. I per cert que no comprenc que no agradi a tothom, perquè tota la font està copiada de coses bones“.

Una mica, si se’m permet la comparació, seria com un Twitter de l’època del propi Pujols. Relats de la vida mateixa.