Batet, Cruz i el protocol com a vies per accentuar l’Estat a Catalunya


per Sergi Sabaté

Meritxell Batet i Manuel Cruz han estat escollits presidents del Congrés dels Diputats i del Senat espanyols per a la XIII legislatura. És la primera vegada que la màxima representació de les dues cambres del poder legislatiu de l’Estat espanyol queda en mans de dos dirigents catalans que, a efectes de cerimonial, tenen des d’avui una alta precedència en tots els actes oficials. També a Catalunya, on se situaran per davant de qualsevol autoritat catalana en els actes públics oficials als que assisteixin.

Les dues autoritats poden utilitzar el protocol com una arma de comunicació política que els permet gaudir de preeminència allà on vagin. Per tant, per la via de Batet i de Cruz, l’Estat pot obtenir molta més visibilitat en qualsevol acte a Catalunya. Haurem de veure si els socialistes juguen aquesta carta per reforçar les seves relacions institucionals amb els agents que els interessi de la societat catalana.

Continua la lectura de “Batet, Cruz i el protocol com a vies per accentuar l’Estat a Catalunya” →

Les cinc claus per a unes bones Relacions Institucionals, segons Mercè Conesa


per Sergi Sabaté

Una de les coses que estic més orgullós de l’any 2017 va ser enllestir el Màster en Protocol, Relacions Institucionals i Organització Estratègica d’Esdeveniments de Blanquerna. Feia anys que volia fer-lo, però per A o per B encara no havia pogut.

La comunicació és una gran disciplina que inclou elements molt necessaris per a les relacions entre les persones, com són les Relacions Institucionals. Aquest màster ajuda -i molt!- a entendre la importància de teixir complicitats entre persones i/o organitzacions per aconseguir uns objectius establerts. El curs dóna una formació clau per ordenar idees i tenir tècniques per posar en pràctica la connexió entre organitzacions, persones i els seus públics. Continua la lectura de “Les cinc claus per a unes bones Relacions Institucionals, segons Mercè Conesa” →

La diplomacia que vale la pena


per Sergi Sabaté

Había una vez un diplomático que se perdió por las cataratas Victoria de Zimbabue debido a los caprichos de la Reina Sofía. El mismo hombre tuvo que lidiar con el Papa de Roma y el Presidente Obama cuando le sacaron los colores por los líos que el gobierno español provocó en los asuntos bilaterales. El pobre se tropezó con mucho ego político de por medio.

Uno se imagina a un embajador como alguien que viaja en un coche oficial con matrícula diplomática navegando de croqueta en croqueta en un océano de intensa vida social. Pero la realidad nos refleja a un hombre orquesta, que debe repatriar cadáveres, ayudar a los negocios, fomentar vínculos culturales o organizar cumbres de paz en un tiempo récord.

Continua la lectura de “La diplomacia que vale la pena” →

Quatre vides de DirComs “d’alt risc”


per Sergi Sabaté
  1. Premissa número 1: Tota organització ha de tenir una estratègia de comunicació. Fins i tot el silenci -premeditat o de sotamà- pot ser una estratègia, però també requereix que es planifiqui bé.
  2. Premissa número 2: La direcció de comunicació ha d’anar lligada a la direcció general, a la gerència, al Consell d’Administració, on vulgueu. Però ben amunt. Ha de situar-se als nuclis directius de tota organització i hi ha d’haver molta confiança.
  3. Premissa número 3: La comunicació massa vegades és l’ase dels cops. Però no per això ha de ser la catifa sota la qual s’amagui una mala gestió. Sense acció, no hi pot haver bona comunicació. De fumata blanca només n’hi ha una.

Després d’aquestes premisses, que no per bàsiques hem de recordar constantment, us trasllado tot seguit algunes anotacions sobre el paper de quatre DirComs que han parlat recentment. Perquè han passat coses.

Continua la lectura de “Quatre vides de DirComs “d’alt risc”” →