Avui els directors de Comunicació de les dues institucions més importants i influents de Catalunya –La Gene i el Barça, o al revés, amb el permís de La Caixa- han plegat. O han estat cessats, com es vulgui dir.
La primera notícia ha arribat al migdia. Toni Bolaño, Dircom de Montilla, ha fotut el camp. Ja era hora. Normalment quan la incompetència o les poques ganes de treballar van de bandera, els caps de premsa es pensen que la seva feina és amenaçar o faltar als periodistes. També ho he viscut en casos propers, que de feina res i de sobrietat un excés. Desconec absolutament si Bolaño pencava gaire o no, però amenaçar està més que provat que sí. En el seu cas, el currículum rollo ‘Scream 3’ era bastant ampli. Ja quan al Ministeri – o abans a l’Ajuntament de Corneiá – portava les relacions de Montilla amb els mitjans de comunicació aquestes ja eren tenses. Qui no seguia el discurs, amenaça al canto. Fins i tot, quan estava a Madrid havia arribat a insultar algun ciutadà des del seu despatxet de càrrec públic. Aquest és l’autor de la famosa frase “No pararé hasta joderte” que li va llançar al redactor en cap de La Vanguardia, Jordi Barbeta. De moment, sembla que no serà així i la llibertat de premsa es veu millorada – esperem! – amb aquesta “dimissió” que caldrà veure si és així. Ara a veure qui posen…
A la tarda, Joan Laporta ha anunciat el cessament del seu dircom, Jordi Badia. Un altre que en la linia de l’amo tracta a la premsa que segueixen Barça de “lleons”. Per si seguir Barça, segons m’expliquen, ja és prou dur i fluix periodísticament parlant, si a sobre has de tractar amb uns responsables de comunicació que es pensen que resideixen a una altra galàxia, més val plegar. A veure si ara el Barça busca millorar les relacions amb els mitjans. Crec que els hi convé.