Sergi Sabaté.cat

Decidir la notícia

mai 5, 2010 Periodisme i Comunicació, Retalls

Els mitjans de comunicació són focus que enlluernen una part de la realitat. I la llum no és blanca, ni és pura ni arriba a tot arreu. D’aquí que hagin d’exposar un seguit d’històries, en un espai molt més limitat que el que els propis periodistes volem.
Què és notícia i què no ho és? O, millor dit, per què A surt al diari i B no? Aquesta és una qüestió que ha de respondre cada responsable editorial de qualsevol publicació. També d’aquesta. Perquè s’escriu això?

OBJECTIVITAT?
Qualsevol publicació té una finalitat, sempre molt legítima i vàlida: guanyar diners, influenciar un públic, rebre determinats suports… I, en funció d’això, fan i desfan. D’entrada, però, és important invalidar ràpidament un concepte que de ben segur a més d’un lector se li ha vingut al cap en llegir aquestes primeres línies: objectivitat. La objectivitat és una utopia. Només els objectes són objectius. De manera, que no es pot pretendre que un mitjà o un periodista, un subjecte, al cap i a la fi, sigui objectiu.

Qualsevol cosa publicada passa per un o més d’un filtre. Un diari té el seu editor, director, caps de secció i redactor. I, pel mig, els intermedis que facin falta. Tot això té per objectiu explicar unes històries en un espai determinat. Per tant, caldrà fer de tisores. Per què té més espai el futbol que l’hoquei patins? Per què es parla d’unes entitats i no d’unes altres? Aquests càrrecs d’un diari són els que acaben decidint de què es parla i de què no, i també amb quin enfocament es fa.

Al cap i a la fi, el millor, en el meu parer, és conèixer la opinió del cronista que ha assistit als fets. Ell ha de validar, jutjar, explicar el què ha passat. Sense mentir, sense invencions, però amb les concrecions que desitgi. El sol fet d’escollir un titular envers un altre, per exemple, ja és una manipulació. Entengui’s, aquest terme, en un sentit positiu.

Això és, a la pràctica, el què acaba passant als mitjans de comunicació. No debades, existeixen uns criteris teòrics que ajuden a explicar perquè un fet acaba sent il·luminat pels focus dels mitjans de comunicació.

CRITERIS ESTÀNDARDS
Aquests criteris són elements per crear una notícia. I quants més criteris compleixi un esdeveniment, més possibilitats té que sigui notícia. La novetat és el primer criteri. Quan més recent sigui un fet, més noticiable pot ser. Un altre criteri és el de Proximitat. Aquest és clau, i més en mitjans d’àmbit petit. Un mitjà de Figueres, per exemple, difícilment donarà ressò d’un fet que passi a l’altre punta del país, a menys que afecti o tingui com a protagonista, és clar, un personatge de la població.

Però el conflicte, o la raresa, també són elements molt vàlids per discernir allò que és noticiable d’allò que no. Llegeixi’s morbo, si ho prefereixen, però la cosa va més enllà. Si entenem el negoci de la informació com explicar històries, i no de repetir sempre el mateix, els conflictes són històries apassionants estructuralment. Compleixen el guió previst: hi ha uns personatges, una disputa i finalment s’acaba amb una resolució. És com veure una pel·lícula.

Els recursos, la periodicitat, o l’especificitat del mitjà també seran criteris decisius alhora de decidir què acabarà esdevenint notícia o no. La persona que condueix el focus té una ma i molts fronts per enlluernar, com veiem.
A tot això, els mitjans acaben marcant l’agenda dels temes públics. Almenys, aquesta hauria de ser una ambició. A través dels seus reflexos, ser capaços que el que publiquen esdevingui un nutritiu debat entre els ciutadans. Serà símbol d’influència del mitjà. Uns mitjans que s’han de basar en uns eixos de rigorositat, de compromís amb el seu país, perquè no deixen de ser un element clau de construcció nacional. Sigui quina considerin que sigui la seva nació. Cal que generin credibilitat entre el seu públic. I cal que més autocrítica entre uns mitjans que, precisament, sembla que cada cop perden més aquesta pretesa influència.

Article publicat a la revista RELATS del mes d'abril.

Tags: criteris noticiabilitat, notícies, Periodisme, redaccio, relats

Com actuen els pirates a Somàlia?

des 8, 2009 Periodisme i Comunicació, Retalls

A través de La Buena Prensa he trobat aquesta interessant doble pàgina de La Voz de Galícia que explica el funcionament i els perquès dels pirates a Somàlia. Feu clic sobre la imatge per ampliar-la.

Uns pirates que després són finançats pel govern espanyol…

… o no.

Tags: Alakrana, de la vega, pirates, pla e, plan E, Retalls, somalia

Guillem Carbonell i Radiocable.com

nov 16, 2009 Internet i TIC, Periodisme i Comunicació, Retalls

Avui, post d’autobombo per enllaçar un parell de cosetes. D’una banda, una entrevista que en Guillem Carbonell ens va fer a l’Auri i a mi per parlar d’ESPORTIU.CAT. El bloc d’en Guillem és envejable, ja que té molt de contingut actualitzat diàriament, i fa força entrevistes sobre mitjans de comunicació, com en aquest cas.

AQUÍ L’ENTREVISTA. Hi va incloure aquest vídeo:

D’altra banda, el mateix dia que es publicava aquesta entrevista l’amic Nacho Corredor em convidada a gravar una petita càpsula d’opinió de veu sobre el primer any d’Obama per l’espai Internet Opina de Radiocable.com. Tot un plaer poder compartir tribuneta d’opinió amb gent de la talla d’Antoni Guitérrez-Rubí, Iñanki Anasagasti, Lluís Bassets, Ana Pastor o Jordi Sevilla.

ESCOLTA-HO AQUÍ:

Tags: entrevista, feina-feta, guillem-carbonell, opinio, radiocable

Monitoritzant: El Sant Sadurní 2.0

nov 1, 2009 Internet i TIC, Penedesfera, Periodisme i Comunicació

Fa un parell de setmanes que vaig posar en marxa una nova eina: es tracta del Sant Sadurní 2.0. És un nou “canal” d’informació local, sense cap vinculació a grup mediàtic ni institució (pública ni privada). Senzillament és una recopilació fàcil de tot de fonts d’informació que fan algun tipus de referència de la vila. La idea feia dies que em rondava pel cap, però després d’una tarda de donar-li moltes voltes m’hi vaig posar. És un canal via Twitter que permet accedir a tot de fonts amb senzillesa.

Per què?

Cada cop és més evident que una marca necessita una gestió a través de la xarxa. No ens cansem de repetir que no només es tracta de presència, sinó que ha de ser també conversa. Els municipis de Catalunya, tots 947, no deixen de ser marques amb uns potencials a explotar. Al seminari Marca Ciutat que fan a Roses ho van deixar prou clar el mes de juny passat.
En aquest sentit, durant el Cavatast també vaig notar com Sant Sadurní descuidava tot allò relacionat amb l’on-line. Era la setmana del cava, les festes principals de la vila, i la persistència a la xarxa és pobre, molt pobre. En blocs, i twitters, vaig llegir comentaris de persones que exposaven que passarien per la vila o preguntaven l’horari d’obertura de la Fira. I aquests no tenien resposta. Tinc la sensació que a l’ajuntament de la vila li és igual la seva presència a internet, i tot el seguiment i les possibilitats de la xarxa. Si ells no han fet res per recopilar la conversa sobre la vila, doncs m’hi he posat jo. Senzillament he automatitzat un sistema que anirà sol, sense dedicar-li temps, fet que suposarà que el nivell de qualitat de l’eina no sigui del tot fiable.

Quines fonts?

Ara per ara, Sant Sadurní 2.0 rebota informació que troba de manera automàtica de les següents fonts:

Cercadors:

Google News (Tots aquells mitjans que en fan alguna referència)
Google Blogs (recopila blogs que mencionen Sant Sadurní)
Youtube (vídeos referenciats a la vila)
Twitter

Mitjans de comunicació:

Penedès Digital
El Punt
Rtv Vilafranca

Blocs:

Albert Prat
Sergi Sabaté
Joan López
Base Noia
Noia Femení
CE Noia
Centenari Ateneu
Se m’n Refum
Biblioteca
Karate
Grup trekking

Utilitat

Tags: 2.0, monitorització, sant-sadurni, twitter

3 minuts de Cavatast al Telenotícies

oct 11, 2009 Penedesfera, Periodisme i Comunicació, Retalls

Fins demà tenim a Sant Sadurní la tretzena edició del Cavatast. És la fira més important del sector del cava, a la capital d’aquest producte. I així serà fins que en surti una nova proposta en algun lloc de Catalunya que desbanqui un format estancat, que viu de la inèrcia de repetir exactament el mateix cada any. Potser aquest és un comentari derrotista, dins la tendència de carregar-nos els formats, però si alguna cosa no aporta el Cavatast és innovació. La mateixa pàgina web ho demostra. Res d’actualitat, res al moment, tot és informació ‘wikipèdica‘.

El que no li falta al Cavatast, i a la Setmana del Cava, és ressò mediàtic. En part, per la reina del cava, i en part pel fet de ser, com deia, la festa del cava. Anit, uns minuts després de la coronació de la desconeguda Reina del cava (mereix un post apart), TV3 va fer una connexió en directe dins el Telenoticies Vespre. La foto superior correspon al moment del directe vist des de darrera. S’hi pot comprovar certa expectació per part de la molta gent que a aquella hora es desplaçava des de la plaça de l’ajuntament fins a la fira.

Aquí en teniu el vídeo:

Tags: cava, cavatast, directe, fira, sant-sadurni, TV3, vi