De l’abril, comentaris a mil

Sí, sí, reconec que el titular del post és molt cutre, però no sabia què posar. Avui finalitza el meu auto-termini per escriure alguna cosa, de manera que procedeixo a fer alguns comentaris sobre fets de la darreres setmanes.

EL VIDEO DE TELEMADRID

Us n’enrecordeu? Reitero, ja fa força temps. Vaig veure en gran part aquest video, i llegir molts dels comentaris que es feien. La idea és prou original, sí. Allà, a les espanyes, suposo que el video els devia fer créixer les seves ires contra Catalunya. Aquí va causar indignació. A mi no sé ben bé ara com explicar la sensació, però el que em va saber més greu de tot és que malauradament, no fos cert. Ja m’agradaria que realment es multès per retolar en llengua espanyola, o per parlar-la. Però no, talment sembla ser al contrari. Que si parles català, llegeixes l’AVUI o quan algú et parla en castellà t’hi dirigeixes en català, llavors el raro ets tu. Quins nassos!

Ja de pas, ara que parlo de l’AVUI, ho lligaré tot plegat. Primer, darrerament he comprovat que anant pel tren o el metro de Barcelona llegint l’AVUI, la típica persona xafardera del costat NO treu el nas per mirar què hi posa. Potser no enten la llengua, o li té mania a l’AVUI, que també passa. En canvi, si fulleges un d’aquests panflets gratuïts (seria massa donar-los la categoria de diari) tots els “companys” de viatge estan més pendent de ” David Bisbal recibe siete nominaciones a los premios Juventud 2007″ que no pas qui té el diari. I d’aqui passo al panflet “Metro” d’avui. “CATALUNYA ES LA BASE EUROPEA DE AL-QUEDA“. Toooooma Jeroma!! i segueixen “De aquí salen cuatro o cinco activistas cada mes“. Aquesta darrera frase la aplico a ells: D’aquesta redacció surten talibans de la informació cada 2×3. Com es pot fotre un titular així en un panflet que llegirà gairebé un milió de persones? Sensacionalisme pur. Proposo un boicot al diari metro!

LA NOTÍCIA A MITGES

Com tots sabem, els mitjans de comunicació treuen milers de notícies cada dia, algunes de les quals solen ser bastant imprecisses. No obstant, si el riu sona aigua porta. I en el camp de la política i l’esport és on se solen fer més aquest tipus de suposicions de notícies… diguem-li incompletes. El problema arriba amb la dimensió de la notícia. Quan aquesta és a nivell nacional, per exemple, aquells que intenten fer política a escala menor s’omplen la boca de parlar del tema. Ara bé, quan el fet toca de prop, ja no agrada tant. Us imagineu que una ràdio local dóna una notícia referida a un partit (posem, per cas, el Partit IntERvenCionsita de Sant Sadurní = PIS) i un regidor al govern d’aquest PIS escolta la notícia mentre dina, deixa el plat a taula, i se’n va corrent cap als estudis de l’emissora enfurismat a parlar amb la persona que ha donat la notícia? Doncs sí que es pot imaginar, perquè, malauradament, el 19 d’abril va passar. Afortunadament, queda molt poc per les eleccions. Malauradament, poden entrar altres personatges a l’Ajuntament. Ah, i ja ho avanço ara, també em queden pocs dies en aquesta emissora.

LA LLIGA S’HA ACABAT

I el pitjor és que retornarà d’aquí a pràcticament quatre mesos. En fí, que el Noia Freixenet ha fet una molt bona temporada, i ha quedat eliminat en el tercer i definitiu partit de les semifinals de la OK Lliga contra el Reus. Després de posar-nos el caramel a la boca, tanquen la temporada amb un pèssim partit, i cap a casa. Això sí, la lliga, un cop més, cap a Barcelona. No en tinc cap dubte. Davant de qualsevol altra cosa, VISCA EL NOIA!

Ara per ara no recordo cap més tema per comentar, si bé en tinc en ment un parell de política que publicaré en els propers dies.