Alguaire: Un Dia Històric
gen 19, 2010 General, Penedesfera, Política, Retalls, Visitem les Comarques
Diumenge vaig tenir la oportunitat, la gran sort, d’anar amb el vol inaugural Barcelona-Lleida que va servir per donar el tret de sortida a l’aeroport d’Alguaire, de Lleida-Pirineus. Va ser una experiència molt bonica i, en arribar a Lleida, vaig notar que allò que estava vivint era un dia històric.
De bon matí ens vam plantar a l’aeroport del Prat. Ens havien convocat a les deu, i el vol va sortir a les 11:40. No deixava de sorprendre’m el perquè sortíem des de la Terminal B de la T2, tenint una flamant T1 recentment inagurada, que hagués tingut, també, el seu simbolisme, per donar el relleu de la terminal nova a la més nova a partir d’ara. Nombrosos periodistes recollíem allà els bitllets i les acreditacions per l’acte. L’avió va volar mig buit, amb els periodistes al final de tot i les autoritats i sèquits respectius al davant. No vaig controlar el temps del vol, però el que és cert és que va ser molt ràpid. Tot i així, va sobrevolar Lleida ciutat i l’aeroport fins a tres vegades per tal que els mitjans gràfics poguessin prendre’n imatges. L’avió va ser un Airbus A320 de Vueling.
En arribar a Lleida, els bombers van batejar el primer vol comercial a aquell aeroport. El que més em va sorprendre fou veure una nombrosa massa de gent, en tot el perímetre de l’aeroport. Els ciutadans i ciutadanes de les comarques de Lleida no es volien perdre aquell moment. L’aeroport d’Alguaire connectarà les terres de Ponent amb el món. És una porta més per a ells, per a Catalunya. Un nou aeroport amb connexions a l’estranger és una molt bona notícia pel país. Per això, en veure tanta gent expectant de l’arribada d’aquell primer avió, se’m va posar la pell de gallina. Estava vivint, en primera persona, un dia històric per Catalunya.
Un cop tots els periodistes i mitjans gràfics ens vam instal·lar a la pista, la porta de l’avió es va obrir perquè baixessin el president de la Generalitat, Jose Montilla, juntament amb el President del Parlament, Ernest Benach, el vicepresident del Govern, Carod-Rovira, i el conseller PTOP, Joaquim Nadal. La foto buscada: els quatre governants, baixant del primer vol comercial a Alguaire.
Un cop fetes totes les salutacions, torn per a uns discursos. És el momentum llarg i farragós. Mentre un parlava, la resta al darrera, escoltant… alguna ganyota. Els discursos van transcórrer damunt un escenari amb un backdrop preparat per a la ocasió. No hi van faltar autoritats com el cap de govern d’Andorra, el conseller d’Agricultura, el president d’Spanair, Ferran Soriano, i el president de Vueling, Josep Piqué, que va fer una salutació a dalt l’avió.
Mentrestant, en una sala de l’aeroport, Segre ràdio, Lleida Televisió i Catalunya Ràdio tenien els seus estudis mòbils habilitats. TV3 i la televisió andorrana també van efectuar un important desplegament tècnic i humà. Prop de 200 periodistes havien estat acreditats. Una nota més del moment.
Finalment, els periodistes vam tornar a Barcelona en autocar, Montilla i Benach en els seus cotxes oficials, però… on era Carod-Rovira? Ja durant els parlaments vaig buscar-lo per fotografiar-lo, i no hi havia manera de veure’l. Més tard vaig sentir que havia marxat novament cap al Prat perquè havia de volar cap a Senegal. I, avui, La Vanguardia explica que el retorn l’havia fet en helicòpter. Carod sabia de la importància de la foto a Alguaire en un moment com aquell. I Toni Aira ho explica al seu bloc.
Fotos pròpies
Vídeo de l’ACN
PD: I un agraïment molt especial a Roger Melcior, ideòleg i company d’aquesta escapadeta, i a Ramon Masip, per la seva col·laboració en la producció.
Tags: acreditacio, aeroport, alguaire, avió, dia historic, ernest benach, inauguració, jose montilla, politics, premsa, roger-melcior, vueling
Campuzano: Patriotisme a peu de carrer
gen 16, 2010 General, Penedesfera, Política
Ahir al vespre vaig assitir, al Foment vilanoví, a la presentació del llibre Carles Campuzano: patriotisme a peu de carrer. Es tracta d’una entrevista que el periodista Pere Gendrau, corresponsal de l’AVUI a Madrid, li va fer al diputat català en diverses converses entre l’octubre del 2008 i el juliol del 2009. Tot plegat a proposta de l’editorial, Malhivern.
La presentació fou lluïda, amb la participació de Francesc-Marc Àlvaro i el propi Gendrau. Àlvaro és qui ha fet el pròleg del llibre. Un text que, pel fet d’estar poc acostumat a llegir Marc Àlvaro i menys en català, i pels elogis i la forma com descriu al polític em semblava que estava llegint Guillem Carol. En tot cas, aquest darrer admet herències alvarianes en les seves escriptures. Un Àlvaro que va dir, com també escriu al llibre, que Campuzano ha de passar als llibres d’història per ser un dels principals impulsors de la supressió definitiva del servei militar a Espanya. En la publicació, el polític detalla que això va ser un dels punts del pacte del majèstic.
‘Carles Campuzano: patriotisme a peu de carrer’ són 130 pàgines, que passen volant, i que permet conèixer tot el recorregut de més de vint anys en política del seu protagonista. He tingut la oportunitat de llegir-lo aquests dies de Nadal. Campuzano relata els seus inicis a la JNC, arran de les seves inquietuds nacionalistes quan anava a l’institut a Vilanova, passant per l’emoció de ser diputat al Parlament de Catalunya (1992), el fet de deixar-ho de ser després d’una conversa de sofà amb el president Pujol (1995) i, sobretot, detalla les seves accions al Congrés de Diputats, lloc on hi fa política des de fa 13 anys i on les ha viscut de tots colors.
En aquest sentit, em queda la sensació que he conegut, al llibre, el Campuzano més polític, més de partit. No se li ha de treure mèrit – ans al contrari – a totes les accions legislatives que s’han endegat gràcies a ell o al seu grup parlamentari. Però, a diferència d’altres llibres de polítics dels quals se’n fa més ressò per alguna frase polèmica més que per la vàlua del propi text, el citat llibre no té, al meu parer, cap punt de polèmica i se’n surt prou bé quan Gendrau el vol ubicar en “l’entorn crític” de Convergència. Tampoc tenen pèrdua alguns detalls simpàtics, com el fet que li van tirar un pastís a la cara o una galleda d’aigua mentre impartia una xerrada a l’autònoma.
El currículum en polítiques socials de Campuzano que explica al llibre és d’un nivell notable. És un dels polítics que treballa, que escolta. De fet, és dels que no s’ha quedat pas enrere i fa un bon ús de les eines 2.0 aplicades a la seva feina. És, per tant, una lectura recomanable, molt amena. I, sí, des d’un punt de vista partidista. Però, a tot plegat, acabo pensant, més enllà del llibre… Voldria Campuzano acabar de maquillar la seva carrera política tornant a la política municipal i treballant per la seva Vilanova?
Fotos de la presentació
Tags: AVUI, Carles Campuzano, Catalunya, cdc, ciu, Congres dels Diputats, Foment vilanovi, Francesc Marc Alvaro, jnc, llibres, Patriotisme, Pere Gendrau, Pujol, vilanova
El paper de la Reina del Cava
oct 17, 2009 General, Penedesfera
Elisabeth Reyes. M’anoto aquest nom d’entrada per poder-lo recordar. És d’una malaguenya, que fa tot just una setmana va ser coronada com a Reina del cava. A diferència d’altres anys, enguany m’ha costat sempre de tenir present aquest desconegut nom.
La Confraria del cava sempre pretén omplir la plaça de l’ajuntament i sortir a la premsa del cor gràcies a una persona “famosa” que ve a Sant Sadurní a parar la ma i a ser coronada reina del cava. Fa un parell d’anys, per exemple, la Reina fou Jaydy Michel. Aquella era una mexicana, una mica més coneguda, que va aconseguir bastant més ressò mediàtic. Recordo, per exemple, que la plaça s’omplia ràpida els anys d’Operación Triunfo amb les reines Beth o Gisela. Lluny queden les Mascó, García Melero o Eva Santolaria, del 90, 93 i 96 respectivament. Aquest 2009 l’acte m’ha deixat preocupat. Si el Cavatast funciona per inèrcia, tinc la sensació que l’acte de coronació de la Reina, també.
Dissabte la plaça no estava plena. No hi havia expectació creada i l’acte, al meu parer, no tenia ritme. O potser és el fet de veure cada any el mateix el que em genera aquesta sensació de monotonia, i alguns em diran que jo no sóc el target, sinó que ho són els turistes. Espero que aquesta premissa no sigui certa o tindríem un problema.
M’agradaria que la Reina del cava tingués una implicació més oberta amb el producte. Que fos un personatge que, durant l’any que suposadament ostenta aquest “càrrec” participi en actes públics. L’únic acte públic i multitudinari que la Confraria organitza és aquesta coronació. En uns dies, el cuiner Ferran Adrià serà investit confrare d’honor en un acte que serà privat. Segurament, investidures com les d’Adrià, on en el seu dia Joan Laporta, podrien congregar força expectació.
Tags: cava, cavatast, confraria, cor, elisabeth-reyes, glamour, reina del cava, sant-sadurni
Lax’n'Busto – Intuïció
set 8, 2009 General
Els Lax’n'Busto [Facebook, Myspace, Youtube] van treure ahir el tercer videoclip del seu darrer disc, ‘Objectiu la lluna‘. És una producció gravada majoritàriament al Baix Penedès durant el passat mes d’agost.
A més, cal recordar que el dia 1 d’octubre faran un concert a la sala Apolo on gravaran disc i DVD. Aquí les entrades.
Relacionat: Concert a casa dels Lax’n'Busto
Tags: lax'n'busto, musica, videoclip
Gegants Bessons?
ago 9, 2009 General, Penedesfera
Gegants de Manresa. Foto meva, durant la cercavila de gegants centenaris de l’1 d’agost a Vilanova. Pensava que eren els de Sant Sadurní…
Gegants de Sant Sadurní. Foto d’arxiu, altrament dit Google.
Juguem a buscar les set diferències?
Tags: cultura, festes, gegants, manresa, popular, sant-sadurni, vilanova
