Amb més persistència que mai

La lliga del Barça ha estat la d’un any impossible. Impossible de superar les fites de l’any anterior, de les sis copes. Si algú pronosticava un declivi, s’ha equivocat. Només una lliga. Però quina lliga!

L’equip de Guardiola ha sumat més punts que mai: 99. La Copa es va perdre amb un mal dia a Sevilla i la Champions amb una altra tarda emboirada a Milà. Però el joc del Barça és un gaudi com les nits del Liceu (suposo). L’equip, com ha demanat sempre Guardiola, ha persistit. Ha anat fent. Amb ritme, amb bon joc, amb gols de Messi, de Bojan i de qui fes falta. La persistència no ha fallat.

FELICITATS BARÇA!!!

Sí, sí, sí la Lliga ja és aquí (Buhos) Pels campions by sergisabate

La cançó que aquest vespre han cantat Buhos a Plaça Catalunya

Barça i Iniesta, en versió 2.0

Mica en mica el Barça es va endinsant en les eines 2.0. El club ja disposa de pàgines oficials a Facebook i Twitter, té un canal a Youtube i una bona sindicació temàtica ben segmentada via RSS. Ara bé, al peu del seu web encara hi figura un Copyright. Mica en mica, tímidament, comença a interactuar, si bé la millor interacció l’està fent el departament de premsa, que té un Twitter propi. També twittegen alguns dels seus membres, un fet que els periodistes agraeixen. De fet, això ha provocat que molts periodistes esportius s’hagin iniciat a la conversa o l’escolta via Twitter.

Però a banda del club en general, hi ha un jugador del primer equip que permet als aficionats dirigir-se a ell. I també explica què fa. Andrés Iniesta és el futbolista 2.0 del Barça. Iniesta té una completa pàgina web, trilingüe, en què exposa gran detalls de la seva vida (com el fet de ser un aficionat dels vins) i un blog per anar-se expressant. A banda d’això, el de Fuentealbilla té una pàgina de Facebook amb prop de mig milió de fans, una botiga i un gadget de Nike, i un canal de Twitter amb més de 30.000 followers on hi rebota els missatges d’Estat que posa al Facebook. Està molt i molt bé aquest potencial mediàtic que el jugador s’ha creat a la xarxa. Si alguna cosa li falta a Iniesta, en aquest cas, és interacció. Hi ha coses que de la vida real a la virtual no canvien. O almenys de la còmica, ja que a Crackòvia pinten Iniesta com una persona “molt animada”. El gag d’aquí sota ha estat la inspiració d’aquest post. Gaudiu-lo. És gratis, no…


#santjordi 3: El relat de Joan Laporta

El President del Barça, Joan Laporta, serà una de les estrelles mediàtiques d’aquest Sant Jordi. És conegut per tothom que Laporta prepara el seu terreny per fer el salt a la política (de moment ja té la forma, però hi falta el fons) i de moment ha fet el salt a les llibreries.

Laporta ha publicat ‘Un somni per als meus fills‘ (Angle Editorial), un relat de vivències i pensaments molt personals; una història de barcelonisme i catalanisme on detalla des del seu punt de vista tota l’experiència que li ha suposat ser president del millor club del món i acaba fent una reflexió sobre el país. Diu que li apassionen els grans reptes i es planteja un panorama polític amb una Catalunya independent. És la seva aspiració, al mateix temps que demana una “regeneració política”

Fa una mirada enrere i assegura que no sap si tornaria a fer el pas, per tot allò que ha fet patir els seus fills, els quals, igual que ell, han hagut de disposar d’escorta per protegir la seva seguretat. No deixa de desprendre, però, certa vehemència i un cert to d’exculpar-se i d’assenyalar a la caverna mediàtica de torn.

En aquest viatge en el temps, que comença a l’època de l’Elefant Blau, Laporta exposa diversos paratges viscuts com a president del Barça. Un d’aquests, polèmic darrerament, es va produïr el 25 d’abril del 2004 quan, segons Laporta, un vicepresident que tenia li insistia en vendre Ronaldinho per cobrar una comissió de 10 milions d’euros. Com solen pensar els homes de negocis, imagino.  En el seu blog, Laporta aclareix encara més els fets, tot i que el Chelsea ho desmenteix.

El model del Barça dels darrers anys ha funcionat. El Barça ha fet país (que no partidisme) sempre pensant en Catalunya i sent més global i internacional que mai. Laporta va pronunciar, el setembre del 2006, un discurs a la seu de Nacions Unides a Nova York. Han fet accions pels socis, han tancat grans contractes televisius, d’esponsorització amb Nike. Marc Ingla va ser el vicepresident que va gestionar els primers anys de màrqueting i que després va signar Josep Guardiola. Darrera seu, Laporta va tenir Ferran Soriano, l’home powerpoint, que va reconduir l’economia blaugrana. En Jan és un home de conviccions clares, fermes i decidides. El llibre desprèn que és un perfil que està convençut de cada pas que fa. El que és una llàstima del President és que darrerament ha volgut córrer molt, i tants passos en ferm l’han fet atropellar-se i rascar el terra llis pel que caminava.