Ja fa una mica més de 24 hores que vaig marxar d’Alcoi. A hores d’ara, encara estic cansat. Aquesta passada nit he dormit menys de cinc horetes, i entre això i el cansament d’aquests quatre grandíssims dies, ja tinc ganes de posar-me al llit. Abans, però, em sentia com obligat a posar unes línies en aquest “Diari d’Alcoi”. Doncs durant aquest cap de setmana l’he tingut abandonat. Vaig poder atendre’l dimecres a la nit, abans de marxar. Dijous no va ser possible i divendres, de camí a Alacant vaig poder escriure alguna coseta i, ja a la capital de província, des de dins al cotxe parats a un semàfor vaig poder penjar el capítol 8. El que té la tècnica del Wi-Fi obert!!
En fí, que els quatre dies a Alcoi han passat volant. La sensació, és d’aquelles de que m’hi he trobat realment a gust, i que hi tornaré tan aviat com pugui. Tonto jo, de no fer el guiri i anar fent fotos per tot arreu. Tampoc vaig visitar gaires coses, perquè vaig treballar molt, però algunes coses interessants hagués pogut retratar. Però me’n fio poc de la meva càmera.
De la mateixa manera que no vaig fer fotos de les banderes espanyoles que NOMÉS van penjar al pavelló el dia de la final. Ho hagués pogut lligar amb el fet que l’speaker va ser obligat a parlar en castellà, quan la resta de dies ho havia fet en català/valencià/català del sud.
Bé. Per avui vaig tancant, que estic força cansat. Espero un dia d’aquests seguir el diari, i àmpliament detallar el viatge i les experiències. Personalment, molt bé. Professionalment, genial, fantàstic i molt profitós. Aquí sí que s’aprèn i no tragant rollos entre quatre parets. Bona nit.