Aquest dijous tots estarem pendents de Roma. L’hoquei català [el patinatge, vaja] se la juga a Roma en el que serà la segona Assemblea de la FIRS (La federació internacional [descrèdit]) on se sotmetrà a “vot” l’admissió de Catalunya com a federació independent.
Tot va començar quan, secretament, els membres de la Federació Catalana de Patinatge (deixem-ho en fecapa) van aconseguir que, al maig del 2004 a Miami, el Comité central de la FIRS admetès PROVISIONALMENT a la catalana.
Gràcies a això, la selecció catalana va poder participar al Mundial B (segona divisió) que es va celebrar a Macau (Xina) [Ja em diràs, on van a jugar a hoquei tant lluny! Són ganes, eh…]. Aquell mundial, com no podia ser d’altra manera, es va GUANYAR.
Un mes després, però, l’Assemblea general de la FIRS va “rebutjar” l’admissió de Catalunya com a membre de ple dret mundial com a federació independent. Aquella Assemblea celebrada a Fresno [Vinga va! a l’altra punta do monde] va estar [altrament dit: estigué] plena d’irregularitats.
S’hagués acceptat aquell rebuig, sempre i quan hagués sigut legal, seguint els procediments i els reglaments estipulats. Però en una Assemblea on no van deixar parlar a la part implicada, on el vot va ser a mà alçada (amb pressions incloses dels governs dels diversos països sobre els representants de les seves federacions) i on el president de la FIRS, don fantasma Sabatino Aracu, feia el que li sortia dels… mitjons van conduïr a la indignació de la parròquia catalana, d’allà i d’aquí, i a la gent que té dos dits de front.
Per això, la catalana va denunciar tots aquests fets al TAS (Tribunal d’Arbitratge de l’Esport) que va RESOLDRE obligant a la FIRS a repetir aquella Assemblea.
La repetició d’aquella Assemblea serà demà, dijous 24 de novembre a Roma. Catalunya guanya a la FIRS per 2 a 1 (Miami i Tas, per Catalunya; i Fresno per la FIRS) i demà hi ha el següent match-ball. Tal com s’ha pogut llegir a la premsa d’avui, ningú és optimista, a la capital italiana tothom es reuneix amb tothom per acabar de lligar fils i mirar pels seus interessos.
En aquest blog, intetaré anar posant, en directe, tot el que es vagi succeint a Roma, en directe, gràcies a la Montse Mir, de Catalunya Ràdio, i al Roger Saperas, de RAC1, dos bons col·legues que estan a la capital italiana per seguir en directe, l’esdeveniment, d’alt nivell pel que fa als interessos de Catalunya.
Personalment, espero, primer de tot, que l’Assembla se celebri dins del marc de la màxima legalitat que es pugui, de manera que no s’hagin de lamentar irregularitats per cap de les bandes.
Evidentment, DESITJO plenament que la nostra selecció pugui ser reconeguda oficialment i poder acompanyar a la nostra selecció arreu on vagi. Tot i que, també reconec, que veient el panorama, Roma sembla difícil però no impossible.
Ara bé, en tots aquests casos he parlat de la part ESPORTIVA de la qüestió, d’un esport com és l’hoquei patins, el de casa. la llàstima és, però, la part política de la qüestió. Primer, per tota aquella gent que no n’han vist mai un partit, però que se’n pengen les medalles: Plataforma pro-el-que-sigui per la selecció catalana d’allò del pal. Això, per sort, no ha sortit, encara.
Em sap greu anar per Nadal al Palau Blaugrana, ple, per cert, i que hi hagi gent al·lucinant amb allò, o parlant del “Bargall”, referint-se al Jordi Bargalló, perquè el marcador del Palau no arriba a la O. Gent que demà anirà a l’aeroport, que ho celebrarà en fòrums d’internet, o gent que està a Roma. Gent que estaràn, com jo i molts més, pendents de la Independència sobre rodes de demà, però que, malauradament, no et sabrien respondre la pregunta clau d’actualitat de l’hoquei: Explica’m quelcom de la OK LLIGA d’enguny?
-De la què? – dirien.