És bonic tenir somnis. I més bonic és viure’ls. I això és el que em va passar a Torres Novas (i que crec que es pot fer extensiu a tots els sadurninencs que vam fer aquell inobilidable viatge). Va ser quelcom emotiu, impressionant i molt divertit minut a minut. Almenys per mi, va ser únic.
El que també va ser únic fou l’innovador sistema de competició que el CERH es va treure de la màniga. Des del meu punt de vista, Sr. Carlos Graça, estic amb vosté en defensa d’aquest sistema, bàsicament perquè hem disfrutat de tres intenses vetllades (sinó haguéssin estat dues) i perquè s’ha pogut gaudir de sis partits (enlloc de tres). Si és cert que la competició va perdre tots els al•licients a la jornada de dissabte, perquè a la última jornada ja se’n sabia el campió. Per aquest motiu crec que el reglament s’ha de retocar de dalt a baix. Rebre idees i escoltar propostes per fer les modificacions necessàries. Això sí, volent fer, alhora, la competició més emocionant i mediàtica. Un detall: NO es tracta de canviar-li al nom a la final a quatre. No fa falta. A la Divisió d’honor s’hi havien de fer molts canvis per fer-la més atractiva, impressionant, mediàtica… I encara ric ara quan l’únic canvi va ser denominar-la “OK Lliga”. Què gran! Ni la pàgina web, ni les notes de premsa, ni els àrbitres… res ha canviat. Tot segueix malament.
Menció a part per les aficions dels equips que van desplaçar-se a Torres Novas. Impressionant, sensacional la del Noia. Unes dues-centes persones amb ganes de moltíssima gresca que no van parar d’animar en CAP moment.
Es diu molt ràpid, però és ben cert. Abans, durant i després del partit, dins o fora del pavelló, a Torres Novas o a Fàtima (a la terrassa del bar Santa Cruz troben a faltar la barretina). Genial.
També em va agradar molt l’afició italiana. Els tifossi feien por, però animaven molt al seu equip. També hi havia aficionats portugesos, però sense complir les espectatives previstes. Molt bon rotllo entre totes, animant-se, ajudant-se i intercanviant-se samarretes i altres records mutuament. Però tots amics de tots? No, no. Els de Reus mengen a part. Pocs que n’éren i a sobre encara feien gestos i buscaven enemistats. Ni animar, ni relacionar-se amb els supporters dels altres equips, ni res… res de Reus. Això sí, un detall divertit: Em va sobtar veure com els “ganxets” es van sentir molt molestos quan el bon amic Xus Fernández va exhibir una bufanda de l’Euro-Nàstic de Tarragona. Genial anècdota.
Tornats físicament de Portugal (el meu subconscient s’hi va quedar), ja només hi va haver un partit més. El Reus va eliminar al Noia als quarts de final de la Ok Lliga, i ara toca resar. Esperar que el CERH torni a fer servir la seva màniga ampla per donar una setena plaça de competició europea a la FEP, que correspondria al Noia. I a esperar la nova temporada, tenir l’encert de classificar-se per la Copa del Rei, i que aquesta l’envïin ben lluny, per repetir l’experiència!
Un agraïment especial a COM Ràdio, Ràdio Vilafranca, SPORT,
infoHOCKEY.com i esportiudigital.com (o sigui, jo mateix).