El Sevilla va guanyar ahir la Supercopa d’Europa. I contra el Barça. Jo tenia molta son i poc vaig veure del partit, apart que se’m feia un partit molt carregós! Veure la forta pressió de la defensa sevillista, amb 3 homes sobre Ronaldinho, des d’un bon principi ja em feia ser poc optimista.
Però la meva reflexió és sobre les Supercopes en general.
Quin sentit tenen aquestes copes? Són SUPER copes? M’explico. El que vull dir és que trobo que són trofeus una mica devaluats i que se li dóna poca importància. En dues setmanes del mes de maig, el Barça va guanyar la Lliga (espanyola) i la Champions (europea) i tothom va embogir pels dos títols: molta gent al carrer, especials a la tele, als diaris, gran festa a l’estadi… etc… No obstant, fa una setmana es va guanyar la SUPERCOPA d’Espanya, la qual només pots jugar-la si has guanyat o la lliga o la copa del rei, de manera que ja has d’haver sigut campió per arribar-hi. Llavors, perquè no es va sentir ni un sol petard en guanyar la Supercopa d’Espanya?? Vale, sí que alguns tarats amb poca feina van fer-ne petar alguns quan el Sevilla va marcar el tercer gol i va ser campió, però aquests eren quatre arreplagats, i dubto que tinguessin algunes simpaties amb el Sevilla FC.
Partint de la base que el Barça ha guanyat la Supercopa d’Espanya, realment feia falta tan poca repercusió meidàtica? Perquè no hi ha rua? El títol està devaluat per si sol? O és que les dates no acompanyen? Perquè, al cap i a la fi, aquest títol té una categoria superior a la lliga. Si per jugar la Champions has de guanyar la teva lliga, vol dir que la Champions és superior a la lliga. Per tant, les supercopes haurien de ser encara més grans que els títols previs. O és que ja es pren per base com un torneig d’estiu més? Clar que una Supercopa d’Europa en un estadi que no arriba als 20.000 espectadors, ja vol signifcar que la pròpia organització li importa ben poc… És la UEFA, oi? Val, ara ja veig clar que la pela és la pela, i el trofeu… al cap i a la fi poc els hi importa!