El darrer ple va ser un show al que no estem gens acostumats. L’any que ve es podria incloure al programa de fires com a espectacle d’humor. Amb tot, tenint en compte que es tracta dels nostres polítics locals que jo tenia ben vistos com a tals, molts dels retrets que es van llançar, tot i riure per les formes, feien sentir vergonya aliena.
Amat va admetre que no sap perdre; que ha de guanyar al preu que sigui, vaja. Ara ja no hi haurà més mocions, a menys que les hagi de guanyar. Mentrestant, tindrà en Rando a la seva dreta, fent-li d’escut davant de Salvador Domènech i els regidors de PSC i ERC ben apretadets, sort de l’aire. Els seus i el secretari, més amples que al sofà de casa.
A partir d’ara, les mocions es rebaixaran a prec. És a dir, que enlloc de poder instar al govern a fer una cosa, s’haurà de pregar i, si volen, potser es plantejaran fer-ho. Per fer el prec, però, encara no caldrà posar-se de genolls (suposo). Prat i Domènech, ja passades les onze, van agafar la metralleta de precs i no van deixar titella amb cap. Si féssim l’ 1×1 amb coses que es van dir, quedaria alguna cosa com: Amat: “faltat de democràcia i transparència”. Domènech: encegat amb el seu “amic” Rando. Prat: “l’artista”. Rando: “incompetent”. Dolors: s’estava “empollant” el llibre de les mocions.
Sembla que ens espera una temporada interessant. També en quant a públic; la sala tornava a estar plena. Hauran de fer entrades anticipades. Ah! I pel proper ple hi haurà micros. O això van dir. Si pot ser, que estiguin connectats a uns altaveus i que no s’acoplin.