La construcció nacional des de l’Alt Penedès

Dissabte vam celebrar els 40 anys d’Òmnium Alt Penedès, en un acte al Casal de Vilafranca. Va ser un acte solemne, emotiu, de record del passat però amb una clara visió de futur. Vam explicar què volem pel Penedès i la presidenta nacional, Muriel Casals, que ens va acompanyar, va expressar què volem per la Catalunya del futur.

Moltes gràcies a tots els que vau venir i també, especialment, als companys de la Junta i als amics i col·laboradors que hi vau ajudar.

A continuació us deixo el text íntegre del discurs que vaig pronunciar durant aquest acte:

Continua la lectura de “La construcció nacional des de l’Alt Penedès”

El català, la segona dimensió

Des d’aquesta setmana podem veure als cinemes la pel•lícula Toy Story 3. Sí, aquell clàssic, que ara completa la triologia. Sí, aquella pel•lícula on hi surten en Woody i en Buzz Lightyear. Apassionants! Quan jo era petitet mirava pel•lícules de Disney ben animades. I en aquells temps va sortir la primera peli de la saga.

Fa uns dies, tornant de la platja de Vilanova, un anunci en una tanca de la C-15 em va enlluernar: “Toy Story 3, en breu als cinemes, i en 3D”. Una cosa així resava l’anunci. La imatge del mític Buzz em va copsar: “la vull veure!”, vaig exclamar. Tenia ganes d’anar al cine, i havia decidit que la pel•lícula que veuria el 2010 seria aquesta. Alguns amics, de seguida van voler-se sumar a la iniciativa. O sigui, que quan ens vagi bé hi anirem.

D’aquesta manera, veuria una altra pel•lícula, de dibuixos animats, i m’estrenaria en el 3D al cinema. Però no tot podia ser tanta alegria ni felicitat. Alguna cosa podria no rutllar tant bé com sembla. En efecte, les grans productores nord-americanes ens ho venen a posar difícil: només s’han distribuït 12 còpies d’aquesta pel•lícula en català, i cap d’elles és en 3D. Afortunadament, però, a Vilafranca és un dels llocs on la pel•lícula es pot veure en català, però en dues dimensions. El fet ens obliga a triar: 3D o llengua?

Continua la lectura de “El català, la segona dimensió”

Tornem a liar-la?

En els contes populars, Aladí tenia una llàntia màgica a la qual se li podien demanar tres desitjos. Si ara aquesta llàntia aparegués al vestidor del Noia Freixenet, les peticions de ben segur que podrien ser: marcar-li més de quatre gols al Barça, que el Barça no en marqui cap i que els socis i aficionats tornin a donar suport a l’equip.

liarlablog

Si aquests tres desitjos, en ment de qualsevol soci i aficionat del Noia, es transformessin en fets reals conduirien al somni: la Supercopa seria pel Noia.
Però el partit que es jugarà dimecres a les nou de la nit a l’Ateneu no serà un conte infantil, sinó que serà una recerca del tresor perdut, d’un miracle de totes totes. Per començar, cal que les graderies presentin un aspecte immillorable. Com es pot veure en la imatge superior, corresponent al partit de dissabte passat, l’afició respon en les cites importants, i això és vital. Cal tornar a liar-la, en el sentit estricte d’omplir el pavelló i donar suport a l’equip, com es va fer dissabte. El club ho posa fàcil: repetirà les mateixes condicions que va establir pel partit davant el Porto. Així doncs, els menors de 18 anys i els socis tindran entrada lliure, o bé es pot comprar l’entrada anticipada per cinc euros.

Continua la lectura de “Tornem a liar-la?”

L’EuroNoia respon amb nota

Amb sis jugadors actuant ben coordinats es poden assolir els propòsits, o almenys afrontar-los, i finalitzar-los de forma tant exitosa com es pugui. El sisè actor del Noia-Porto va funcionar dissabte: el públic de l’Ateneu va respondre.
No serà per voluntat. El Noia Freixenet es vol i es dol per una Copa d’Europa que serà molt suada. Però si la Copa del Rei és cada 10 anys -o, almenys, aquesta és la tònica fins a dia d’avui- per quportoblogè la Copa d’Europa no pot ser cada 20, d’entrada?
L’ensopegada de la quarta jornada europea, al gener, a Igualada, suposà un toc d’alerta pel Noia Freixenet, que sabia que només li valia guanyar al Porto per seguir viu a Europa. Dit i fet. I compartit amb una afició que es va volcar amb l’equip com en els moments històrics. El pavelló de l’Ateneu presentava una imatge impressionant (veure la fotografia de la pàgina següent), com en les grans ocasions, rememorant el 5-1 davant el Reus, l’any 2005, que va permetre jugar la final a quatre de Torres Novas. El soci del Noia se sentia motivat per assistir al gran partit, i l’entitat ho havia posat fàcil. Tan per tant, a donar alè a l’equip, devien pensar.
Continua la lectura de “L’EuroNoia respon amb nota”