Al final, sense canvis

Passada de llarg l’enorme moguda –política i mediàtica- que va generar l’aprovació de la proposta de Nou Estatut al Parlament de Catalunya, semblava que el panorama polític català estaria calmat durant un temps.
Doncs després de 15 dies de veure una gran comunió entre quatre dels cinc partits que formen la Cambra catalana, tot el quartet s’ha tornat a dividir. La causa: un intent de reforma de Govern que el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, havia dissenyat a esquenes dels tres partits que formen el govern.
Maragall volia dinamitar el seu executiu canviant fins a vuit conselleries, és a dir, un 50% del govern. Tot i així, cal recordar que entre les facultats del màxim mandatari català li és permés modificar el seu equip de govern com i quan vulgui. Doncs qui té el poder té dret a exercir-lo.

Malgrat tot, Pasqual Maragall no havia consultat, en aquells dies, ni el seu propi partit, el PSC, ni tampoc als altres socis del tripartit, ERC i IC-V.
La proposta de Maragall consistia en crear vuit “macroconselleries”, tal i com informava l’AVUI en la seva edició del 16 d’octubre.
Aquesta reforma havia d’unir dues conselleries en una, fent fora a un dels dos consellers, o a tots dos en benefici d’una tercera persona que s’incorporaria al govern.
Així doncs, Montserrat Tura s’hauria d’haver quedat amb la conselleria de Justicia, que estava en mans de Josep Maria Vallès. El conseller en cap, Josep Bargalló, hauria d’haver assumit la cartera de Governació i la també republicana Marta Cid, titular d’Educació, hauria d’haver rebut la conselleria de Cultura, que seguirà en mans de Caterina Mieras.

Josep Maria Rañé (Treball i Indústria) hauria anat fora, repartint la seva conselleria a Josep Huguet, que tindria Comerç i Indústria, i a una nova consellera que hagués assumit Benestar i Treball, fent saltar a Anna Simó. Qui també dividiria conselleries seria Salvador Milà. La part d’Habitatge passaria en mans de Joaquim Nadal, que ja regenta Política territorial i obres públiques, i la part de Medi Ambient havia d’unir-se amb Agricultura, passant a mans de Joan Caball, dirigent d’Unió de Pagesos. Per últim, el germà del President, Ernest Maragall, hauria d’haver assumit la cartera de Carles Solà: Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

Però després que els tres partits del govern es posicionessin en contra d’aquesta proposta de Maragall, finalment el President ha decidit reestructurar el seu govern en quatre grans àrees, dirigides pel conseller en cap, Josep Bargalló. Aquestes àrees –una forma encoberta de dividir els consellers en primera o segona classe- són Política Insitucional, encapçalada per Joan Saura, Economia, Antoni Castells, Polítiques Socials, Marta Cid i Marina Geli alternativament i Territori, amb Joaquim Nadal al capdavant.

Tot i aquesta remodelació, Pasqual Maragall segueix pensant que fa falta canvis al govern per poder “donar un nou impuls a l’acció de govern”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada