Archive for the ‘Comunicació Política’ Category

La imatge i el discurs dels polítics

mar 7, 2011 #alaxarxa, Comunicació Política, Retalls

Pels malalts de la comunicació política, a la premsa d’ahir vam tenir-ne tres bones dosis que val la pena agrupar. Ni fet expressament, l‘ARA, l’Avui i La Vanguardia no s’haguessin complementat millor per oferir tres peces sobre allò que rodeja i engalana la política: els assessors, la construcció del missatge i el valor de la imatge. Recopilem-los:

- El primer spin doctor de la història [PDF1 i PDF2]

A l’ARA, el company Oriol March detalla la figura d’un spin doctor i el paper d’aquests personatges en la trajectòria d’un líder polític. A ‘El primer ‘spin doctor’ de la història‘ s’hi dilueix la idea d’un bon i breu llibre, el Breviari de campanya electoral, de Ciceró. També desemmascara els personatges que assessoren des de l’ombra els líders mundials i locals. És a dir, a Obama, Cameron, Sarkozy, Berlusconi, Zapatero i Artur Mas.

- Obrint portes! [PDF]

Amb el suggerent nom de ‘Des de l’ala oest’, Toni Aira estrena secció a l’Avui. Cada diumenge farà, com diu ell, una mirada comunicacional de la política. Ahir va arrencar desgranant la importància d’una foto amb un referent internacional, com fou la d’Artur Mas amb Durao Barroso. N’estarem atents.

- Gafas de primera línea [PDF]

Finalment, la ronda de lectures es completa a La Vanguardia. Silvia Hinojosa recull deu models diferents d’ulleres que porten els nostres polítics. Una muntura, un color, un vidre, o el fet de portar o no ulleres distingeix molt un personatge, el fa més característic. I en la política hipermediàtica això també és objecte d’anàlisi.

Bona lectura!

#santjordi 1: Posant llum al Sí Ministre

abr 11, 2010 Comunicació Política

S’acosta #santjordi 2010 i és l’època per excel·lència de la compra (suposo que també del consum) de llibres. Llibres en versió 1.0. El paper encara tira molt per la lectura distesa. Aquesta mateixa setmana, en l’encàrrec d’un llibre, he demanat que el volia en paper davant l’oferta de fer-me’n arribar la versió digital. No obstant, el llibre digital tirarà moltíssim i segur que els e-readers seran els triomfadors d’aquest any.

Aprofitaré alguns dies previs a Sant Jordi per fer en aquest blog algunes recomanacions de caràcter literari. Seran llibres que considero interessants, que he llegit, o vull fer-ho, o que són novetats. Una mica de tot. Ah, i una mica de presentacions i cosetes que… en breu, en breu farem!

De moment, la primera recomanació va de cara a un llibre que encara no he llegit però que serà un dels meus per Sant Jordi: ‘Sí, ministre’, de Toni Aira i editat per A Contravent. La publicació és la traducció del ‘Yes, minister‘, una gran sèrie britànica dels anys 80 (l’estic veient i la recomano molt), sobre el ministre d’afers administratius i les complicacions del seu gabinet. Els fils de la política.

Tot seguit enllaço un vídeo dels companys de Llums de la Ciutat (LLUMS Tv) amb entrevista a l’autor del llibre. I al seu blog en podreu llegir el pròleg.

Tags: , , , , , , , , ,

Duran i Lleida, la farsa a Twitter

mar 3, 2010 Comunicació Política, Internet i TIC

Tots els que cada dia piulem al Twitter, aquells que en fem un ús intensiu d’aquesta fantàstica eina, qui més qui menys, ens coneixem. D’entrada, si s’és a Twitter ha de ser per alguna raó. Se li ha de veure algun us real, se n’han de tenir ganes, o s’ha de pensar algun objectiu per fer-lo servir. A hores d’ara tothom es llença a Twitter de qualsevol manera. És així com molts candidats a eleccions del que sigui s’hi creen el seu perfil. O els polítics, coneixedors que aquesta eina els pot acostar a la ciutadania, també s’hi apunten. És cert, els apropa als seus votants perquè companys dels seus partits ho han fet, i els ha funcionat. Ho han fet bé, amb gràcia. Gestionat per ells mateixos, dient coses interessants, conversants i no spamejant. @Donaire, @KRLS, @ebenach o @carlescampuzano són quatre molt bons exemples d’un ús molt positiu per a ells, i per a la seva política, del Twitter.

Tot i així, coincidim en que sí que hi ha males praxis. Mentir, no conversar, usar un llenguatge que no sigui estàndard al parlar són errors que es poden cometre. L’Albert Medran ho explica molt bé en aquest post. A tot això, hi ha un personatge a Twitter que , m’atreviria a dir que entre una àmplia majoria de twittaires, considerem que és un farsant al Twitter. Aquest és el polític d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Aquí el seu ‘twitter‘.

En què falla Duran i Lleida?

  • Bombardeja. Senzillament és un usuari que, quan té un rampell, vomita frases sense sentit. Com a mostra, la imatge de dalt. Què vol dir un twit que expressa “és l’hora del relleu, del canvi“? El títular és fàcil: Duran anuncia que plega.
  • Li twittegen. No hi ha cap problema en què twittegi una altra persona, si queda clar. Però si et vols fer passar per tu i a sobre t’ho fan, malament anem. Una altra mostra:  aquest, enlloc d’enllaçar Twitter amb Facebook com ho tenim molts usuaris, ho té al revès. I passa el que passa: Que parla d’ell en tercera persona.
  • No conversa. Quan la persona que de tant en tant, quan té temps -normalment sol ser el divendres al migdia-, es limita a twittejar frases del seu argumentari se n’adoni que hi ha una pestanyeta @Duran_i_Lleida i vegi que allà hi ha tot de referències a ell, li pot agafar un cobriment quan vegi el què hi ha.
  • Sense  sentit.  Moltes vegades els comentaris no saps a què venen, o tenen un cert retard. El 13 de desembre es van celebrar algunes consultes sobre la independència. Es va manifestar amb absoluta immediatesa… al cap de 5 dies!!! I, total, per constatar un fet que no aportava ni novetat, ni opinió, ni res de res…

Entre l’univers d’aquesta magnífica eina, sabem més o menys les bones praxis no escrites del Twitter, les formes per sintetitzar bé els 140 caràcters, les tècniques per viralitzar, o la importància de respondre, participar, crear conversa quan toca. Tot es pot fer, no hi ha cap gurú, no hi ha cap reglament. La gràcia és que cadascú se’l pot fer seu, dins d’un ordre. I això és bo. I és important, destacar-ho. Però el que du a la pràctica el Twitter de @Duran_i_Lleida ve a ser un clar exemple del que és recomanable no fer. Per tot això que he exposat, i pel que cada setmana comentem amb diversos usuaris de Twitter.

Tags: , , , , , , , ,

Amb quin rumb navega Joan Laporta?

mar 1, 2010 Comunicació Política, Esports, Retalls

Joan Laporta ha fet avui, de manera molt explícita, el seu salt al mar polític. La forta expectativa que aquest pas ha generat li ha suposat més un problema que un benefici. Després de dies comentant que s’ho estava pensant però que no sabia res del cert, ho ha fet, i per internet.

Des de dijous, el web laporta2010.cat anunciava amb un compte enrere que avui a les 12 del migdia passaria alguna cosa. Per això, la xarxa s’ha revolucionat a l’hora H. I Laporta ha saltat al mar havent-se deixat el banyador a casa, sense saber si tenia benzina a la moto aqüàtica (dic moto perquè, de moment, va sol), ni veure que les onades anaven mogudes. Tanta expectació se li ha girat en contra perquè…

  1. 1. La xarxa l’estava esperant i a les 12 en punt els internautes ja teclejaven laporta2010.cat i no s’hi trobaven res. A vegades sortia la pàgina desfigurada. A vegades ni això.
  2. 2. La gran majoria de comentaris anaven en sentit negatiu, fins el punt que el hastag #laporta2010fail ha agafat molta volada a Twitter. A causa d’això, també han rebut crítiques l’empresa de disseny web que li ha desenvolupat el projecte, Güell Consulting, i la de l’allotjament, Arsys, una de les millors d’Espanya.
  3. 3. L’ambició els ha pogut, i de seguida han argumentat l’error dient que era un allau de visites. Fins i tot n’han dit una xifra: 6.000 visites per minut durant la primera hora!! Un número que també ha provocat certa mofa. Per molta expectació, fins que no me la demostrin no me la creuré.
  4. 4. Laporta ha mostrat els canals que usarà (Twitter, Facebook, Youtube) però li falta consolidar i concretar els arguments. On és el contingut? De moment només n’exhibeix un: llibertat per Catalunya. Això ho volem molts, però com, a quin preu i perquè amb en Jan Laporta?

Amb tot plegat ha quedat clar el què una persona m’explicava i argumentava fa unes setmanes: Joan Laporta és el català més conegut arreu del món segons els inputs dels clippings de premsa. I qui més qui menys vol seguir-li els moviments.

Laporta ha estat el president del millor Barça de la història i un personatge que ha generat controvèrsia. I això només ho aconsegueix qui fa coses, qui parla, qui diu, qui pren decisions. I ara vol fer el pas de passar a la política activa, després de dirigir l’entitat més important del país. Un Barça molt gran a nivell mundial. En contra del que diuen moltes veus, crec que el Barça està més globalitzat que mai però no desvincula la seva identitat en el catalanisme. Una identitat que el club no ha de perdre, malgrat que pel que veig pel Twitter molts aficionats espanyols reclamen a determinats precandidats a les eleccions del 13J que els ‘estimin’ més. Potser a algú li sap greu que un català es passegi més per la ONU que per la Feria de Abril de Sevilla?

Tags: , , , , , , , , , , ,