Espiar no és protegir

Aquest matí El Periódico destapava un possible cas d’espionatge del Barça a quatre dels seus vicepresidents: Jaume Ferrer, Joan Boix, Joan Franquesa i Rafael Yuste. Al migdia, en roda de premsa, el director general del club, Joan Oliver, ha especificat es tractava de protegir aquests directius en vistes a ser futuribles candidats a la presidència del club de cara a les eleccions del 2010.

Però el seguiment no era en va. Oliver ha explicat que Franquesa va comentar-li que se sentia perseguit, i per això el club va optar per fer una auditoria de seguretat d’aquest i els altres tres vicepresidents. És a dir, encarregar un informe sobre ell a una agència d’investigació.

Segons les fonts que ElP cita de l’agència Método 3, una auditoria de seguretat és un mètode cada cop més emprat en política per investigar candidats o càrrecs i així treure a la llum possibles irregularitat o males pràctiques i saber què es parla sobre ells en determinats entorns. A The West Wing sovint s’hi veuen casos que la Casa Blanca destapa o vol amagar sobre alguns polítics nord-americans.

Els termes

Uns parlen d’espies i d’altres parlen de protecció. Les dues coses no es contraposen, però són termes que generen percepcions totalment oposades. Protecció és un terme que implícitament du el concepte de seguretat. En canvi, sentir-se espiat és sentir-se insegur. És intuir que algú et segueix, et vol alguna informació, però no saps ni quan ni com te la treu. Com sempre, l’ús del llenguatge és molt important.

Oliver no vol parlar d’espionatge, creu que aquest terme és el que menys refereix als fets, però en la roda de premsa l’ha dit constantment. En una frase, fins i tot, quatre vegades. Malament, per tant, citar tantes vegades el terme que no vols sentir. Si se’ls ha seguit sense que ells ho sàpiguen, això és espionatge. Si se’ls volgués assegurar la seva integritat física com a tal, el camí hauria estat un altre. Segurament la creació d’un gabinet de coordinació de seguretat dels vicepresidents hagués funcionat millor, i hauria d’estar treballant fins a final de mandat, no durant unes setmanes.

En tot cas, l’assumpte m’ha generat un munt d’interrogants. Els exposo tot seguit, en espera dels comentaris.

-Si Joan Boix sospitava d’alguna cosa, i s’encarrega aquest informe, per què ell ho sap i s’investiga extensivament els altres tres sense fer-los-hi saber?

-Per què el màxim mandatari del club no ho sap?

-Si es tracta de protegir, no hauríen de ser els mateixos protagonistes els que tinguin constància i que, enlloc de fer contraespionatge, se’ls posi un escorta?

-El Barça recaptava informació dels seus vicepresidents per elaborar un informe avalutatiu per saber qui seria el candidat amb menys draps bruts?

– El Periódico ha volgut llençar això per donar-li la bola que està tenint i tacar la candidatura continuista de Laporta?

– A quantes jornades del final el Barça d’hoquei guanyarà la OK Lliga? 😉

10 respostes a “Espiar no és protegir

  1. Oriol says

    Com sempre acaben sent punts de vista.

    Cercar informació sobre algú pot tenir diferents finalitat, per a fer mal a aquella persona, per a protegir-la, simplement per curiositat o fins i tot per estar al corrent i saber si t’has d’apartar abans d’esquitxar-te d’alguna cosa que ni et bé ni et va, per qualsevol d’aquestes raons els procediment seria el mateix, investigar al màxim per a saber el màxim.

    És per això que es pot parlar d’espionatge per a protegir o de d’espionatge per a atacar, en ambdós casos es fa servir el mateix mètode per a finalitats diferents.

    Ara bé, el problema es quan la premsa ataca, ja que a norma general tant els hi en fot la veritat, o en aquest cas l’objectiu, ells volen marro! i no dubtaran a maquillar les seves paraules per a fer entendre el que vulguin, a la vegada els afectats poden haver tingut males intencions però això ja es més difícil de demostrar.

    Finalment un és queda pensant si tot això te res a veure amb el perfil socialista del diari que ho ha fet públic i les recents aparicions del president Laporta que el situen coma possible lider al capdavant del nacionalisme català.

    El temps dirà.

  2. Albert Medrán says

    Respecte a les teves valoracions, molt encertades, n’afegeixo una: tot i que a Estats Units es fa molt això d’investigar el teu candidat i al contrari per descobrir draps bruts, la norma essencial és la primera: que no et descobreixin. Per tant, torpesa màxima.

    Evidentment tens raó: si no vols que la premsa digui un mot, no el diguis tu. També és norma bàsica.

    No entenc el moviment, no conec tant can Barça…

  3. Sergi Sabaté says

    Gràcies Albert. Sí, detalles un bon punt que no hi havia parat atenció. En aquest cas, ja no és només que no et descobreixin, sinó que ells mateixos van entregar les investigacions, han dit.

  4. Dani Gàmez says

    aquesta tarda s’ha dit al programa de TV3 divendres que en els propers dies sortiran més notícies relacionades amb el tema de l’espionatge. ara que el barça era el millor equips del món començarà a anar tot malament!!

  5. Sergi Sabaté says

    Oriol, com dius, el fet que ho tregui El Periódico m’ha fet pensar alguna cosa així. És sospitós, està clar.
    D’altra banda, estàs d’acord que el terme és ESPIAR per molt que l’Oliver el vulgui apartar.

    Els catalans ens tirem merda a sobre, Dani. Quines coses, eh! Ara bé, El Periódico té de català els traductors que en la mateixa notícia han posat Xavier Sala Martí (sense la N).

  6. Riki says

    Primer: El Periódico ho treu ara amb la finalitat concreta d’embrutar al imatge del Laporta ara que sembla que es decideix a fer el salt a al política i no precisament al PSC.

    Segon: El vertader motiu pel qual es produeix aquest espionatge es la voluntat d’averigüar quan més es sàpiga dels candidats i així poder designar com a delfí successor el que tingui l’expedient més net

  7. Higini says

    Espiar és protegir com l’exèrcit són tropes de pau o com la crisi és una desacceleració econòmica…

    Com gaudim del llenguatge, oi?

  8. Dessmond says

    El dia 29 de setembre en Sostres publicà al seu blog un post titulat “El tonto i el quinqui”.
    Aïlla moltes incògnites.
    Està clar que tot no s’ha volgut explicar. I està clar que les fabulacions al voltant de “l’espionatge” són excessives. Més quan qui contracta els “espies” després n’informa a “l’espiat”.
    Llegiu en Sostres, que la cosa és més banal del que sembla. Però és clar, el Barça provoca masses passions. Encara que siguin tant baixes.

  9. Raül Presseguer says

    Quan al google busques la resposta a la darrera pregunta, sempre surt el mateix…. “invalid syntaxis error…””invalid syntaxis error…””invalid syntaxis error…””invalid syntaxis error…”.. i clar, al cap d’una estona ho entens tot… aquest any l’OK Lliga la guanyarà el Roncato Patí Vic!! 🙂
    Salut i hoquei!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada