Estem En Perill

monzopujol“Oju, peligru!”. Què, expressió divertida? No! No! No! Aquesta expressió no és nostra. L’ús de la llengua catalana -i, en conseqüència, la propagació de la seva cultura i la seva idiosincràsia- s’està perdent a un ritme vertiginós. Pel carrer es veu, pel tren, o a la universitat. Sí, a la facultat també ja que hi ha professors capaços de canviar de llengua només per a UNA alumna que assisteix a classe cada mes i mig negant-li, així, la possibilitat d’integrar-se a Catalunya i augmentar els seus coneixements lingüístics, al mateix que li recorda que ella és diferent, és de fora, i que la classe s’adaptarà a la diferència.

Aquest matí, Quim Monzó i Jordi Pujol han estat clars, en una conferència a Barcelona. Potser no seran els de fora els que matin el català, sinó que serem els propis catalans. Es perdren expressions pròpies, es tendeix a adaptar massa expressions espanyoles, i els pronoms febles són desconeguts.

Total, a continuació copio part de la notícia que es pot trobar a l’AVUI.cat. També n’hi ha referències al 3cat24.cat, al Singular Digital, a l’ACN, a l’ e-notícies i a La Vanguardia digital.

L’expresident Jordi Pujol i l’escriptor Quim Monzó han denunciat l’empobriment de la cultura i la llengua catalana al carrer i als mitjans de comunicació en adoptar cada vegada més expressions i calcs sintàctics del castellà. Tots dos han estat molt crítics amb la situació que es viu al país, sobretot Monzó, que ha assegurat que “el país s’enfonsa” i el català s’està “convertint en un dialecte del castellà”, amb el suport dels mitjans de comunicació, als quals ha acusat d’expressar-se en un català “que fa feredat”.

L’expresident també ha criticat el panorama actual i la indiferència dels mitjans de comunicació cap a la cultura del país, però s’ha mostrat més esperançat que les coses puguin canviar.

Monzó ha ironitzat sobre la possibilitat de multar els periodistes que cometin errors amb el llenguatge: “Jo m’apuntaria a recaptar els diners. Ens forraríem tant que ja no faria falta ni el nou finançament”. Per la seva banda, Pujol ha lamentat que “els mitjans de Barcelona no hagin contribuït al desenvolupament de la cultura catalana”, alguns per mirar massa cap a Madrid, ha afegit.

Monzó ha advertit que, com a escriptor en català, s’està adonant que “el país s’està enfonsant i n’està naixent un altre” on el català ocupa un lloc més secundari: “Els escriptors en català comencem a ser una peculiaritat ètnica a Catalunya”.

El fet de “parlar malament” el català s’està consolidant entre els joves com la manera més “enrotllada” de comunicar-se, fins al punt que “en un poble perdut de Catalunya avui parlen pitjor que els de Barcelona, perquè ells no volen ser de poble, volen ser cosmopolites, i això vol dir parlar malament”, ha denunciat Monzó, que ha criticat la manera d’educar massa tova del moviment pedagògic iniciat per Rosa Sensat i la mínima presència de títols en català a les llibreries, i ha negat la “immersió lingüística”, que, segons l’escriptor, és una “falsedat, un mite que en realitat no ha existit mai”.

4 respostes a “Estem En Perill

  1. Riki says

    Sergi tota la raó. Sinó pregunta-li al Curto, que ho va fer. Enara me’n recordo quan la Rosa Montserrate li va demanar al de sociologia si podia canviar la classe a castellà i el va dir que no, perquè les classe sempre havia estata en català. Aquesta és la gent que ens cal!!!

    El meu pare que és profe de la UPF aplica el mateix criteri envers aquest conflicte. Les classes en català, i que ni li agradi, que n’aprengui.

  2. Sergi Sabaté says

    Riki, afortunadament algun professor assenyat té la sort de tenir les idees clares i saber a quin lloc està.

    Pol, crec que les dues coses van lligades. Mantenir l’ús del català també implica aguantar-ne la qualitat. No crec que un català molt més parlat però mancat de la qualitat sigui gaire diferent a l’espanyol. Llavors sí que acabaria sent un dialecte.

  3. Roger says

    Jo crec que que el fet que s’empobreixi una llengua no tan sols és culpa dels parlants!
    Els governs també en tenen molt la culpa, ja que no apliquen polítiques lingüístiques fermes i intenten promocionar una llengua molt apropada a l’espanyol. És el cas de Galícia i en menor mesura de Catalunya. I un actor important en aquest sentit és TV3.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada