I n’estic gairebé segur que així serà. Ahir el Barça Sorli-Discau va guanyar la seva dissetena Copa d’Europa d’hoquei patins. 17!! jaja, ja voldrien els de futbol tenir-ne tantes! Però no, els que patejen pilotes es limiten a cobrar, a queixar-se i, sovint, a passejar pel camp com les cabres. Ah, i a dir que estan al gimnàs… Però algú s’ha preocupat mai per esperar-se a la sortida del pàrquing a veure si surten o si aquest gimnàs…
En canvi, res a dir del Barça d’hoquei… Em sap greu no poder rajar, però és que tenen un grandíssim equip, i ahir un cop més ho va demostrar. Clar que si jo tingués una barbaritat de calers com a Can Bar$a, també compraria tots aquests grans jugadors i faria del Noia un club campió de tot. Una pàgina web digna de tots els premis, i un equip que ho guanyaria tot. Per aquest ordre. Però com que això només pot passar en somnis ara per ara, anem a la realitat.
Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Bassano (Itàlia) la final four de la lliga europea. Segons he pogut llegir a la web del Roncato Vic, els de l’Osona han tingut alguna petita “encerrona”.Tots dins la normalitat. En canvi, sobre la pista els millors es van saber imposar. El Bassano, que igual que el Vic era el primer cop que participava a una final four, es pensava tenir-ho tot de cara pel sol fet de tenir 4.000 persones al darrera. Una bona barbaritat d’espectadors, però la pilota que havia d’entrar, no ho va fer.
Per escollir la seu, el CERH sembla que no s’hi va trencar gaire el cap. Hi havia dues candidatures, Barcelona i Bassano, i si l’equip italià era capaç de classificar-se per la final, la tindria a casa seva. Com així va succeïr. Sembla que hi ha una norma no escrita que fa combinar Espanya, Portugal i Itàlia. Al cap i a la fi, són els països que aporten representants. Però, perquè no contemplen la possibilitat de dur-la a un lloc com França, Alemanya, Suïssa o Bèlgica… Suposo que no tindria èxit, ben pensat. Sense anar més lluny, si el Bassano no s’hagués classificat haguéssim tingut 350 de Vic + 20 Sang Culé i prou? A saber. De fet, l’any passat a Torres Novas bé que hi havia gent sense haver-hi cap equip “local”, tot i ser-hi el Porto, que tampoc va portar mooolta afició (més en duia el Noia).
I tenint en compte que m’ho vaig passar pipa a Portugal, i que vaig mirar d’anar a Bassano però tots els preus es disparaven, espero l’any que ve poder tornar a cobrir informativament in-situ una fase final de la lliga europea d’hoquei. Esperem, doncs, que Barcelona la pugui acollir com desitjava aquest any. Veurem quina és la capacitat del Palau per omplir-se en cites d’aquestes característiques, que exigeixen una gran organització en tots els sentits.