Que n’aprenguin!

Els que em coneixen saben la meva alta sensibilitat pels temes lingüístic i d’ús de la llengua catalana a Catalunya. Hi ha qui ho considera un tema no vital, que l’administració no s’hi ha de posar i que ha de ser l’empresa qui incentivi l’ús d’aquesta llengua mil•lenària. D’acord, però si l’empresa no arrenca algú haurà de posar el motor en marxa. Sóc dels que em neguitejo quan no m’atenen en català. En el cas del telemàrqueting, que et volen endollar la gran línia ADSL per telèfon, directament penjo no sense abans tenir una petita discussió amb el telefonista de torn. A quin país visc, em pregunten a vegades. Sí, Espanya i tot el que vulguis, però a Catalunya hi ha una llei de política lingüística que diu que si aquestes empreses ens volen encolomar els seus productes ho han de fer en català. Malauradament la majoria de lleis són saltades a la torera.

Dijous a la tarda vaig estar bona estona conversant amb una persona sobre temes de caire polític, i aAVUIquest va ser un dels que va sortir. I divendres, el diari AVUI en treia dos temes. Primer el que il•lustra aquest post que és la portada del diari. “La meitat dels alumnes d’ESO no parlen català amb els amics”. No és cap sorpresa, ni és nou. Aquesta deixadesa va a l’alça. D’altra banda un altre tema, que amb menys espai està a les pàgines interiors: “Nivell C de català per a professors d’universitat”.

Espero que aquesta exigència als professors universitaris s’apliqui ben ràpid, com així sembla que serà. I, per sort per tothom, les universitats privades no se n’escaquejaran com segurament voldrien. Jo en sé d’una que em toca de ben aprop on tinc la sensació que molts professors ja poden començar a tremolar. Que potser en poden saber de la seva especialitat – màrqueting, per exemple – però que quan utilitzen el català queden més per terra que el presideng Montilla (ja és dir). I sí, parlo de la facultat en què demanen un nivell de català als alumnes a través de nivells propis no oficials. Més del mateix. Alumnes sí i professors no? I és la mateixa facultat, que es fa dir de comunicació, que fa servir el rumor i el paper a la paret per explicar les coses i que té una intranet digne de Pedro Picapiedra.

Una resposta a “Que n’aprenguin!

  1. P. C. says

    Jo també parlo des de la perspectiva d’algú que està interessat en l’estat en que estroba la seva llengua (tot català amb amor propi ho hauria de fer.) Coincideixo en l’actitud respecte als qui volen vendre’t la moto per telèfon, clar que jo rebutjo per principi aquest tipus d’ofertes, independentment de la llengua en que ho facin Però és veritat que és intolerable. Respecte els 2 temes següents que són els importants: s’ha de potenciar tant com es pugui el català a les aules, i potser no es faci en suficient mesura, però la decisió final de la llengua emprada ha de ser de l’alaumne i això no es pot imposar. En tot cas, s’ha de crear un clima entre tots que afavoreixi que es vegi el català com una llengua útil i no només acadèmica (em remeto a l’article citat. I per acabar, el tema dels professors que ha portat tanta cua: em sembla bé però crec que la Generalitat hauria de facilitar cursos per millorar la integració. Si no, correm el risc de baixar el nivell del professorat, i això sí que seria terrible. Com en el cas anterior, la decisió final corre a càrrec de cadascú i el cavall de batalla hauria de ser més la comprensió que l’ús (sense abandonar-ho). En resum, hem de lluitar per la nostra llengua però sense caure en el sectarisme. Ha de ser (i és) conjugable l’expansió de la llengua pròpia sense perjudicar el funcionament normal de la societat. Només cal trobar el punt mig i pensar més en buscar solucions que imposar-les.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada