Aquest post és fruit d’un ‘calentón’. Bé, d’un no. De dos, o d’una continuació de molta merda acumulada. La causa és allò tan fastigós anomenat Renfe Rodalies. Per segon dia consecutiu, avui m’he tornat a quedar tirat a l’estació de Sant Sadurní. La idea, com ahir, era agafar el tren les les 09:22. La qüestió és que avui, com ahir, a les 09:17 ja estava a l’estació. Ahir, el tren va passar sobre les 09:50. Avui, encara vuit minuts més tard. Per més inri, a dos quarts de deu n’ha arribat un que pressumptament anava cap a Vilafranca però que s’ha parat allà, ha fet baixar els passatgers i ha emprès ruta en direcció Manresa. Toca’t els ous!! Com sempre, Barcelona és prioritari…
N’estic fins als nassos que aquesta colla d’impresentables fotin això a tanta gent, perquè no sóc pas jo sol. És indignant que des que surto de casa fins que arribo al diari passin 80 minuts. Ahir una persona em preguntava si quan tingués carnet de conduir agafaria el cotxe cada dia per anar a treballar. Cap dubte que sí. Entre 15 minuts (depenent de mi) i 80 (depenent de Renfe), me’n fio més de mi.
Mentrestant la megafonia de l’estació també té el seu particular xou. Per les incidències, et diuen que “por un problema técnico entre Terrassa y SabadeL el tren circula con demora”. En castellà i amb la L de lelos. Al mateix temps la taquillera –que a Sant Sadurní també regenta el bar del que n’està més pendent que de la venda de bitllets- sortia a l’anda a fotre crits per indicar que en una estona passaran dos trens en dues direccions. De què van?
Aquests pallassos també passen missatges del tipus “recordamos a los señores viajeros que por normativa legal vigente está prohibido fumar en el recinto de las estaciones”. Els hi he de recordar que per la normativa legal vigent del 1988 (llei de política lingüística) aquest missatge hauria d’estar en català? Per acabar-ho d’adobar, aquests dies passen propaganda que “Renfe Cercanias te invita a entrar gratis (¿) en el recinto de Santa Susana presentando tu billete”. Primer, falta que hi arribis. El director de megafonia de Renfe deu ser un intent de monologuista frustat. Aquest, juntament amb el mamarraxu del Remacha, i revisor per revisor, goril•la a goril•la s’hauria de pensar en un lloc ben lluny on enviar-los perquè deixin de fer nosa. Prou!!