La construcció nacional des de l’Alt Penedès

Dissabte vam celebrar els 40 anys d’Òmnium Alt Penedès, en un acte al Casal de Vilafranca. Va ser un acte solemne, emotiu, de record del passat però amb una clara visió de futur. Vam explicar què volem pel Penedès i la presidenta nacional, Muriel Casals, que ens va acompanyar, va expressar què volem per la Catalunya del futur.

Moltes gràcies a tots els que vau venir i també, especialment, als companys de la Junta i als amics i col·laboradors que hi vau ajudar.

A continuació us deixo el text íntegre del discurs que vaig pronunciar durant aquest acte:

Continua la lectura de “La construcció nacional des de l’Alt Penedès”

Deu elogis i perles de l’imputat Camps

Aquesta setmana ha estat marcada per la dimissió de Francisco Camps. En un país on és molt difícil que un polític assumeixi responsabilitats dimitint, Camps s’ha vist amb l’aigua al coll. L’expresident valencià ha plegat després de ser imputat pel cas Gürtel ja que, presumptament, hauria rebut regals com vestits, sabates i corbates.

Camps ha rebut el suport dels valencians a les urnes amb dues majories absolutes i ha mantingut sempre una actitud xulesca. I, igual que ell, també els dirigents del PP han mostrat sempre el seu suport a Camps, a qui alguns li auguren encara molt futur polític. Se l’imaginen en un ministeri? Ai!

Aprofitant aquest fet, recomano tres enllaços al respecte. A l’ARA hem volgut recollir deu perles de Camps negant sempre cap implicació amb la trama Gürtel, com per exemple assegurant que “clar que em pago els meus vestits“, o acusant al PSOE de ser “amic de les empreses vinculades a Gürtel“.

Després que plegués, representants populars d’arreu d’Espanya han cantat les seves virtuts. Diuen que és un “exemple“, “honrat“, “honorable“, “honest“, “innocent” i que el seu gest ha estat una “generositat“. També hem recollit deu d’aquests elogis que no tenen pèrdua.

Finalment, recomano el post d’Albert Medran en què analitza el discurs que va fer Camps quan va anunciar que marxava i el compara amb el de Richard Nixon el 8 d’agost del 1974. En el cas de Camps, a més, el parlament va anar acompanyat d’una semicensura als mitjans de comunicació.

Montilla: Ten Points

José Montilla va sortir ahir, després de les eleccions, molt eufòric després de conèixer els resultats electorals de les europees. L’abstenció la va deixar per un altre dia. En el seu parlament, va reiterar dues vegades el concepte “d’esquerres i catalanista” (made in Maragall) i emprava la paraula fracàs cada cop que es referia als altres partits que no eren el seu. Tota referència fou en clau catalana, doncs més li valia no girar la cara i veure la patacada que va patir el seu germà gran espanyol. Fou bastant xocant sentir-lo parlant amb aquella sobrietat, primer per l’abstenció (que va treure’s de sobre) i després per uns resultats que no van ser res de l’altre món.

Heu aquí una selecció de les frases de Montilla amb els pertinents enllaços per “reforçar” la idea proclamada:

  1. Catalunya ha votat a les esquerres catalanistes

  2. “El PSC és el número absolut de vots a les principals capitals i ciutats del nostre país

  3. “Els que pretenien presentar aquestes eleccions com un preàmbul de les autonòmiques han fracassat en el seu intent” [+60.000 vots]

  4. Els ciutadans de Catalunya han vist en la proposta de Maria Badia una proposta al servei dels seus interessos

  5. Agrair en nom del PSC el suport rebut

  6. Campanya desagradable i en què molt pocs volien parlar d’Europa

  7. La nostra candidatura, la única que ha fet pedagogia i volia parlar realment d’Europa

  8. Catalunya és un cop més d’esquerres i catalanista

  9. Catalunya ha passat pàgina

  10. Les dretes nacionalistes i espanyolistes han fracassat a Catalunya

Això és el que hi ha. Teniu més enllaços per suportar aquest arguments? Més vàlids? Deixeu-los als comentaris!

I aquí el vídeo: