Ara fem balanç

Les etapes van i venen. I els darrers 8 mesos han anat a un ritme frenètic. Puja i baixa. Frena i accelera. Rum, rrruuum. Seria un Dragon Khan. Però han estat un no parar que m’agradaria recopilar. Perquè m’ha agradat i m’ho he passat bé. Per allò de deixar escrites les coses. El gener van passar els Reis, però no et canvien la vida.
De fet, els tombs van començar el febrer. Les pràctiques obligatòries de la facultat em van fer recaure a RAC1, al millor equip d’esports que té la ràdio catalana actualment. Estar al Primer Toc em va fer conèixer gent excepcional, i poder gaudir de la ràdio pràcticament cada dia. Entre el seminari de ràdio a la facultat i les pràctiques, vivia entre ones. A nivell personal, però, el ritme de sis hores de classe al matí i una mica més de quatre de pràctiques cada tarda, anant i tornant des de Sant Sadurní significava un cansament important.
Algunes de les coses fetes a RAC1 ja les vaig penjar en aquest bloc, com va ser una recopilació de llibres esportius per Sant Jordi.

Més Barça Que Mai

He dit Sant Jordi. I aquest Sant Jordi del 2010 em quedarà gravat. Recordo el moment (quarts d’una del migdia), el lloc (davant de Palau Robert) i amb qui estava quan em va trucar en Toni Aira. “El tren passa. Puges?”. Ràpidament em va explicar la posada en marxa de la campanya electoral de Marc Ingla a la presidència del Barça. Feia mesos que ho gestaven, i ara tocava fer el salt. El dilluns següent ja fèiem les primeres reunions per definir la campanya on-line de la candidatura. El 6 de maig va saltar a la llum el candidat de Més Barça Que Mai. I tot el mes de maig combinant facultat+RAC1+campanya, el temps per dormir era un bé escàs.

Se’n podria fer un debat a fons sobre quina de les quatre candidatures a la presidència blaugrana va tenir un millor impacte a la xarxa. Cadascuna va tirar per vies diferents. I amb tempos totalment diferents. Alguns portaven mesos treballant-s’ho a la xarxa i anys remenant subterràniament.

En el cas de Marc Ingla, tot va arrencar aquell dia, 26 d’abril. D’entrada, es va deixar clar que totes les eines eren de precampanya i campanya, i en cap moment es va fer passar el candidat per qui no era. Sempre era evident que el missatge on-line el transmetia l’equip de campanya. I quan parlava el candidat, s’afirmava i es demostrava que era ell. Al Twitter, l’usuari @marcingla era de campanya i quan en Marc twittejava ell mateix signava el tuit com a ^MI.

El contingut a la xarxa va ser constant, substanciós i incansable: Un equip de vídeo seguia tots els moviments del candidat per després recollir-los. Els Power Point (marca de la casa) amb les propostes que es feien estaven degudament penjats a l’Slideshare i les fotos dels actes al Flickr. Finalment, tota petició que arribava via Facebook era atesa. Els blocaires passaven per la seu a reunir-se amb el candidat.

Sota el meu parer, i malgrat l’apretada en el temps, tota la feina de l’equip on-line va ser molt bona.
En vaig quedar molt i molt satisfet de la feina feta, però gens del resultat final. És obvi. Amb aquests mesos, em miro amb nostàlgia aquelles setmanes. Vam viure el moment, però el temps era curt. N’he après. Ho volia, i era necessari. I ara mateix canviaria moltes coses. No, no ho puc fer ja. Ara ja no. Però en el futur desitjo que sí.

El candidat vencedor no va guanyar les eleccions pel 2.0. Ni Marc Ingla les va perdre per això. Internet no fa guanyar unes eleccions, però ajuda a conversar amb molta gent. A prendre el pols. Perquè cal escoltar allò que comenten al bloc o publiquen al teu mur. Si no, deixa de perdre el temps. I pot ajudar a perdre-les si hi ha relliscades. Però el contacte humà encara hi fa molt. La xarxa ajuda a fer córrer el missatge molt ràpid i a crear-ne debat.

I més ràdio

Just acabar la campanya de Marc Ingla va arribar una nova oportunitat per tastar una ràdio de les grans. Em venia de la ma d’en Valentí Sanjuan per coordinar el programa Vist i no vist de Catalunya Ràdio. Només eren cinc caps de setmana en què vaig poder descobrir per dins la ràdio pública de Catalunya.

I, ARA, avui, després de dos mesos retornat a la premsa local a El 3 de vuit toca posar punt i final. ARA és moment de tancar totes les carpetes. ARA és moment de fer un salt a a una nova vida. ARA… començo a preparar un altre post per explicar-ho! 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada