La utilitat pública del Parlament

La prohibició dels toros aprovada pel Parlament de Catalunya és tota una demostració d’acció política duta de baix a dalt. Dels ciutadans cap a les institucions, i resolent-se amb un debat i una llei. Tot un manual de per a què serveix la política, i com els ciutadans normals i corrents hi podem participar. L’assumpte dels toros no és, a priori, transcendental per salvar ni per millorar la qualitat de vida de les persones, però tot i així s’ha arrodonit amb un debat molt encès. I les discussions, enteses en el sentit positiu i no com a bretolades, han de ser benvingudes. D’altres, com ensenyava al post d’ahir, van un nivell per sobre de la bretolada i t’envien l’encenedor i la benzina, tot amb temporitzador, al mateix paquet.

El poble proposa

Aquesta prohibició no té el seu origen en els polítics. Va començar amb una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) proposada per un grup de ciutadans: la plataforma PROU!. Fer-ho no és fàcil, doncs cal recollir 50.000 signatures en només 4 mesos. La col·lecta va començar el novembre del 2008 i se’n van aconseguir més de 180.000!

Prèviament, cal que la Mesa del Parlament admeti a tràmit la proposta. Un primer escull per a la pura participació ciutadana, ja que aquest és el primer pas parlamentari que pot tallar d’arrel les propostes.

Les comissions

Una vegada les signatures s’han validat, és el ple del Parlament qui vota debatre o no la proposta. Una segona barrera important a saltar, doncs amb una majoria negativa tota la feina de la ciutadania es tira pel barranc i no es pot ni debatre. Un cop s’aconsegueix superar aquest tràmit, la llei arrenca el seu camí. La comissió corresponent la discutei, amb les aportacions dels ciutadans partidaris i detractors de la proposta. En el cas dels toros no n’han faltat ni d’una banda ni de l’altra. A partir d’aquí, la ruta és la mateixa que qualsevol altra proposta de llei.

I arriba el debat!

Finalment, com tota llei, arriba al seu tram final: el debat i la votació a la cambra. El cas dels toros torna a ser singular perquè fins a darrera hora ha existit el debat i la incertesa en els vots. El fet que els partits majoritaris, CiU i PSC, donessin llibertat de vot als seus diputats obria totes les opcions. Crec que ha estat molt i molt positiu aquesta oportunitat dels diputats de no actuar només com a membres dels seus partit, i que puguin documentar-se i parlar amb les parts lliurement. Ha servit, també, perquè els lobbies passessin a l’acció. La pressió i la tensió es va mantenir fins al final.

A la tribuna del Parlament se’n va parlar. Cadascú hi va dir la seva. Realment la paraula debat i el propi nom de Parlament van tenir més sentit que mai. I finalment els diputats van votar: 68 a favor, 55 en contra, i 9 abstencions. La representació del poble  ha parlat.

L’expectació creada internacionalment és per l’afer dels toros, però analitzar l’esquelet del procés és clau per entendre com funciona la democràcia. Una democràcia participativa que, en aquest cas, s’ha espremut fins al fons. Totes les parts hi surten guanyant i ha de ser un exemple per explicar de com la política, fora de la mateixa, serveix per canviar les coses. I que ens implica a tots perquè tot és política.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada