Aquestes eleccions són el principi de la fi socialista. Lleida i Girona són el principi del canvi i falta poc per Tarragona.
El gir sobiranista té premi, el gir sobiranista ens pot portar a guanyar les eleccions catalanes de carrer.
Patada al cul a Unió i a lluita per d’independència.
BYE BYE PSC, BYE BYE ZP!!!
El tripi perd 300.000 vots (200.000 la secta, 70.000 Esquerra i uns 30.000 la Palangana
No havia vist el pas de CiU del 1999 al 2004: El Pujol valia 400.000 vots?? Quina màquina d’home!!! Jajaja
Ja t’ho he dit abans Sergi, quan facin el fotut favor de posar la independència com a primera proposta electoral, fotrem alguna cosa bona. Mentrestant, anar perdent el temps i els diners.
fins que CIU no deixi estar la seva ambigüitat recalcitrant i posi com a pal de paller del seu projecte polític l’independència i l’assoliment d’un estat propi, és perdre el temps, les ganes, les esperançes i els diners.
El gran guanyador de les eleccions, l’abstenció. Els resultats s’han d’agafar amb pinces i no reflexen la verdadera opinió dels catalans. Una mala interpretació ens podria fer caure en un fals optimisme que només ens perjudicaria. Bons gràfics Sergi
4 respostes a “Ara: Resultats Europees 2009”
Aquestes eleccions són el principi de la fi socialista. Lleida i Girona són el principi del canvi i falta poc per Tarragona.
El gir sobiranista té premi, el gir sobiranista ens pot portar a guanyar les eleccions catalanes de carrer.
Patada al cul a Unió i a lluita per d’independència.
BYE BYE PSC, BYE BYE ZP!!!
El tripi perd 300.000 vots (200.000 la secta, 70.000 Esquerra i uns 30.000 la Palangana
No havia vist el pas de CiU del 1999 al 2004: El Pujol valia 400.000 vots?? Quina màquina d’home!!! Jajaja
Ja t’ho he dit abans Sergi, quan facin el fotut favor de posar la independència com a primera proposta electoral, fotrem alguna cosa bona. Mentrestant, anar perdent el temps i els diners.
fins que CIU no deixi estar la seva ambigüitat recalcitrant i posi com a pal de paller del seu projecte polític l’independència i l’assoliment d’un estat propi, és perdre el temps, les ganes, les esperançes i els diners.
El gran guanyador de les eleccions, l’abstenció. Els resultats s’han d’agafar amb pinces i no reflexen la verdadera opinió dels catalans. Una mala interpretació ens podria fer caure en un fals optimisme que només ens perjudicaria. Bons gràfics Sergi