Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), una vila de gairebé 12.000 habitants. La capital del cava. L’Ajuntament del municipi té 17 regidors, que s’havien d’escollir en les eleccions del 27 de maig.
El panorama en què s’arribava a aquests comicis era d’absoluta tranquil·litat, com el poble mateix. Fins aleshores, el govern municipal estava format per CiU (7 regidors), ERC (3) i AMI (1), que gaudien d’una àmplia majoria d’onze regidors. A la oposició PSC (5) i PP (1).
Aquestes eleccions no han provocat pas cap daltabaix, com era de preveure abans i durant la campanya. Convergència i Unió segueix mantenint els set regidors, si bé ha perdut 320 vots respecte fa quatre anys. Les altres dues formacions de govern també baixen. AMI pateix una caiguda de 41 vots, però sobretot Esquerra és qui surt més mal parat, que perd 99 vots i de retruc un regidor. Finalment, la única formació que pot estar satisfeta pel que fa a vots és el Partit Popular, que en suma 17, quedant-se amb 502. A més, els populars també estan contents perquè mai havien estat al consistori dues legislatures consecutives. Tot i així, van quedar relativament decebuts ja que es van quedar a les portes del segon regidor, que els hagués avalat la bona feina feta durant la darrera legislatura.
Per part d’Esquerra, si fa quatre anys els republicans van augmentar a tres regidors en el darrer moment de l’escrutini retallant-lo als socialistes, en aquesta ocasió el PSC no se l’ha deixat escapar fet que els permet sumar-ne sis, tot i baixar en el nombre de vots. Paradoxes de la llei d’hondt, combinat amb una participació no massa alta. L’any 2003, la participació havia estat d’un 73% i en aquesta ocasió ha estat d’un 63’27%, gairebé deu punts per sota que en les anteriors municipals. Malgrat tot, la mitjana està bastant per sobre de la catalana (53%) i de la provincial (51%).
Des del 2003 fins al 2007 la gestió de govern ha estat tranquil·la, i no ha sofert problemes que poguessin ser objecte de debat en la campanya. Els temes centrals d’aquesta han estat l’urbanisme, l’acolliment de nouvinguts al municipi, la seguretat i, en segon terme, la pàgina web de l’Ajuntament.
Des del meu personal punt de vista, dubto que la campanya electoral hagi pogut influir gaire a l’hora d’anar a votar.
Convergència i Unió ha sigut el partit més actiu. Els convergents, que eren els que disposaven de més fons econòmic per desenvolupar la campanya ja que la seva activitat a nivell de partit durant la legislatura ha estat bastant aturada, són els que s’han mogut més. Han realitzat tres actes en forma de míting amb una bona assistència de públic, doncs la figura de l’alcalde des de fa 12 anys, Joan Amat, atrau als votants més grans del municipi. Els convidats en aquests míting van ser el diputat del Parlament Lluís Corominas, i els diputats al Congrés J. Antoni Duran i Lleida i Jordi Vilajoana.
Pel que fa a material, CiU va començar la campanya editant un llibret de 20 pàgines a tot color on repassaven l’acció del govern municipal. I van ser l’últim partit en fer arribar el seu programa (28 pàgines a tot color) a les llars de la vila, perquè així els votants els poguessin tenir presents a darrera hora. També van penjar banderins per les faroles del municipi.
El seu lema de campanya era “El nostre poble, la nostra il·lusió”, que em sembla molt encertat i que s’exemplifica en la persona de Joan Amat. És el que més m’agrada de tots cinc, de lema.
El contingut de la campanya va ser plàcid, sense buscar confrontació, remarcant el què havien fet des del govern i fent una crida a la participació.
El resultat ha sigut mantenir els set regidors (la seva aspiració pública era d’arribar a 8 o 9, si bé en privat ja consideraven una fita mantenir el setè), i baixar en vots i percentatge (de 2.335 a 2.015 vots, un 36’04%), atribuïbles a l’abstenció en gran part, i probablement també a algunes persones desencantades per l’exercici a l’Ajuntament.
Totalment diferent ha sigut la campanya del Partit Socialista, que no ha fet cap míting com a tal. A finals d’abril van fer la presentació de la seva candidatura, i el darrer dissabte de campanya els socialistes van organitzar un dia lúdic, a base de jocs i espectacles infantils, un vermut i un sopar. Cap polític de primera fila es va acostar per la vila a pregonar. Públicament, només van fer un porta a porta per les cases dels sadurninencs per entregar-los el programa (24 pàgines a color), en què es marcaven els 40 compromisos per una vila millor. Això, acompanyat d’un DVD on mostraven imatges d’espais de la vila que creuen que s’han de millorar. El seu lema va ser “Ens mereixem una vila millor”, i seguint la seva línia tecnològica també han desenvolupat una pàgina web (www.ensmereixemunavilamillor.cat).
Així doncs, el PSC, amb Salvador Domènech al capdavant, pot presumir de tenir un electoral fidel: 1.823 vots tant el 1999 com el 2003, i 1.736 el 2007. Però aquesta diferència de 87 paperetes a la baixa els fa guanyar un regidor més, que fa 4 anys van deixar de guanyar per pocs vots. Per tant, es pot concloure que ni la seva acció a la oposició ni la campanya electoral, aportant propostes i no buscar la confrontació tot i ser el principal partit opositor, no ha fet decantar pràcticament cap vot.
En canvi sí que ha sigut bastant moguda la campanya d’Esquerra Republicana. Albert Prat, el seu cap de llista, ha defensat aferrissadament l’acció de govern, però la seva estratègia en els actes públics s’ha basat en comparar el seu programa amb els altres, ressaltant allò que ells portaven més especificat i amb algun atac als dos partits de la oposició. A més, Esquerra també ha volgut jugar un conflicte amb l’emissora de ràdio local, que també els podria haver fet perdre credibilitat. El primer acte dels republicans va comptar amb la presència del secretari d’organització del partit, Xavier Vendrell. Posteriorment, van presentar el seu programa en un acte que va comptar amb només una quarantena d’assistents.
“Esquerra i endavant!!” era el seu lema, imprès a la portada d’un programa (24 pàgines a color) editat en format de revista i on posaven èmfasi en deu punts clau. Una portada que incloïa una foto amb gairebé un centenar de persones (militants i simpatitzants) per simbolitzar que Esquerra vol ser un partit assembleari i de persones, més enllà dels lideratges.
Els resultats a les urnes mostren una davallada de 99 vots (passant de 927 a 828, al voltant d’un 15% de suport), que els deixa amb només dos regidors, molt lluny dels seus objectius de consolidar el tercer i mirar d’aconseguir el quart. A aquests, podria ser que la campanya els hagués afectat negativament, si bé és gairebé imperceptible.
Per la seva part, el Partit Popular de Dolors Montserrat –la única cap de llista- és qui més bon regust de boca li ha quedat. En la seva campanya només varen fer un acte central, que va ser la presentació del seu programa, amb 137 propostes “per millorar la teva vida” davant una cinquantena de persones i sense cap peix gros del partit. El seu lema va ser “Atreveix-te”/”atrévete”, volent donar més atenció a la figura de la candidata que no pas al nom del partit, que probablement els suposava un handicap. Aquest lema bilingüe es podia trobar a les banderoles penjades pels carrers, i també en l’anomenat “banderola mòbil” un cotxe smart, tot seragrafiat amb els lemes del partit i el rostre de la candidata, que es passejava pels carrers del poble durant els quinze dies de campanya.
El programa dels populars era un llibret (36 pàgines a color) de mida DIN-A5, amb les seves propostes dividides per àrees d’actuació.
Per al PP els números han sortit positius, comparats amb els comicis de fa 4 anys perquè és l’únic partit que puja (de 485 a 502 vots, gairebé un punt percentual), quedant-se a les portes de sumar un segon regidor. El treball a la oposició de la Dolors Montserrat, sumat a la frescor i les ganes de treballar que imprimia la seva candidatura podrien ser alguns dels motius d’aquest ascens.
Finalment, Alternativa Municipal Independent ha pogut mantenir el regidor que va assolir va quatre anys, ja que només ha perdut 41 vots. El seu programa va ser un díptic (4 pàgines DIN-A4 a color), amb el seu lema central “una vila per conviure”. A l’interior, una vintena de punts destacats del programa ecosocialista que encapçala Isidor Rando. Les seves principals propostes es centraven en l’ecologisme, la participació ciutadana i la integració dels nouvinguts. L’únic acte del partit va comptar amb la presència del secretari general d’Interior de la Generalitat, Joan Boada.
D’aquesta manera, AMI manté representació a l’Ajuntament amb un suport del 5’64% (315 vots).
En línies generals, doncs es pot provar perfectament que a la vila la campanya electoral ha tingut ben poca incidència en un vot més basat en les afinitats personals entre els candidats. Ja se sap que en aquest tipus d’eleccions s’acostuma a votar més a la persona que no pas a les sigles del partit, tot i que també existeixen casos d’aquests últims.
Ara, a Sant Sadurní d’Anoia, com a bona part dels 946 municipis de Catalunya, tocarà que dos o més partits es posin d’acord per formar un govern sòlid. Arriba l’hora dels pactes.