Camps: Per la Política, Plegui

El 20 de maig, el president de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps, amb la seva particular xuleria, fatxenda i prepotència,  sortia del jutjat de València afirmant que ell estava molt tranquil. Hi havia anat com a imputat d’un pressumpte cas de corrupció per aclarir si va rebre vestits per valor de més de 12.000 euros per part d’una empresa, a canvi de l’adjudicació de contractes. Camps deia que estava “satisfet” per haver pogut explicar la veritat i que esperava que el procediment “acabi aviat i acabi bé”. Tot això entre una multitud de gent que l’aclamava que, desconec, si eren els contractistes. El procediment no acabarà aviat, que per això està als jutjats. I acabarà bé, potser, però no sabem per a qui.

Avui s’ha sabut que el jutge que porta el cas no l’arxivarà i ha cridat a declarar Camps. Diu que hi ha suficients indicis de delicte i suborn i que, per tant, hi haurà d’haver judici. Malgrat tot, passi el que passi, tot em fa pensar que Camps no acabarà emmanillat entre reixes. Però sí que acabarà emmanillat. A la seva cadira. Amb el seu somriure va aguantant tot el que li caigui al damunt. Però el que hauria de fer és dimitir.

La política és una activitat cada cop més mal valorada. I amb personatges com aquests la sentència és reafirmada. Fa uns dies, en un seminari, un polític explicava que el seu fill, en arribar a casa, li va preguntar: “papa, tu per què et dediques a la corrupció?”. Això és perquè a l’escola la mestra d’aquell nen havia associat els dos conceptes. Mentre Francisco Camps segueixi al capdavant de la Generalitat Valenciana, aquesta institució, i de retruc els propis valencians es veuran esquitxats dels merders del seu president. Un càrrec electe ha de donar exemple al seu poble. I si un càrrec de tant de nivell és imputat en un cas (més endavant ja es determinarà si culpable o no) el mínim que pot fer és plegar.

Plegant permetria que el govern pogués centrar-se en els temes de la seva agenda, i l’atenció mediàtica no quedés desviada cap als problemes presidencials. Un polític ha de ser honest, no mentir, i sobretot transparent, actuant gairebé de model per a la seva societat. Ha de tenir clar que la seva tasca és passar comptes amb el seu poble. Per tant, Camps s’hauria de quedar ell sol amb el problema i deixar de banda la institució. Això, als països anglosaxons ho tenen clar i existeix aquesta exigència de transparència al mateix temps que els casos de corrupció estan mal vistos. En canvi, a llocs com Espanya sembla que la corrupció ja es doni per adjudicada en un representant públic i, si se l’enganxa, no passa res i es van buscant excuses per no deixar el càrrec. Així ho explica avui La Vanguardia, en un interessant reportatge sobre la sensibilitat de la opinió pública arreu sobre els casos de corrupció.

Cas Santa Fe

I com a mostra un botó. A principis d’any, l’alcalde de Santa Fe del Penedès, Marcel Surià, va ser acusat d’emetre i cobrar certificats falsos d’empadronament a persones estrangeres. Fins ara, que se sàpiga, no se n’ha demostrat cap culpabilitat, però en existir el possible problema Surià va tenir clar que calia deixar l’ajuntament perquè aquest no se’n veiés implicat. El procediment deu seguir el seu curs, però ja no es tracta d’un càrrec electe. Amb això, també aconsegueix minimitzar la pressió mediàtica i ciutadana. El que passi li passarà a ell, però la institució no en sortirà afeblida.

Data Del Judici

Finalment, un apunt curiós. Periodísticament molt curiós. La data del judici a Francisco Camps serà el 15 de juliol. Sí, el dia màgic del finançament. Zapatero i Montilla podran celebrar que aquell dia l’atenció mediàtica ja no recaurà només sobre ells, de manera que l’enèsim incompliment podrà quedar més diluït entre els temes d’actualitat.

7 respostes a “Camps: Per la Política, Plegui

  1. Dani Gàmez says

    és realment admirable. sigui innocent o no ho sigui tindrà una massa social increïble que el recolzarà. no tothom ho pot dir això. que li preguntin als polítics catalans

  2. Sergi Sabaté says

    Sí, Dani, la massa de suport la teva. Però no sé si és d’admirar, precisament… Com la gent li pot donar suport? I què dirà aquesta gent si se’l declara culpable? Veurem com avança tot plegat…

  3. Albert Medrán says

    Demà us explico perquè la mantindrà, la clau està al cervell…

    En tot cas no estic d’acord amb la diferència amb el món anglosaxó, i el cas més flagrant és el del Parlament britànic. Sí, han acabat dimitint, però amb molts anys d’omplir-se les butxaques…

  4. Sergi Sabaté says

    Roger, si és estatutària com tu dius, on li veus el problema? 😉

    Albert, molt bé. Demà estarem atents a això que dius. Respecte al tema anglosaxó, el desconec bastant. Senzillament m’he basat en el reportatge d’avui a La Vanguardia.

  5. Roger says

    Doncs que és igual que la CE, no sempre s’ha d’anar a favor ni respectar una mena de lleis que s’han fet de la manera que s’han fet…
    Pensa que el nom tradicional és el País Valencià i aquest és el que utilitza fins i tot el PSOE o CCOO PV…
    Però una maniobra del PP, va fer canviar la denominació PAÍS VALENCIÀ, defensada pel llavors procatalà PSPV…
    Si parlem per exemple del Tribunal Superior de Justícia del PV, admeto que es digui de la Comunitat Valenciana perquè és el nom oficial de l’organisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada