Tornem a liar-la?

En els contes populars, Aladí tenia una llàntia màgica a la qual se li podien demanar tres desitjos. Si ara aquesta llàntia aparegués al vestidor del Noia Freixenet, les peticions de ben segur que podrien ser: marcar-li més de quatre gols al Barça, que el Barça no en marqui cap i que els socis i aficionats tornin a donar suport a l’equip.

liarlablog

Si aquests tres desitjos, en ment de qualsevol soci i aficionat del Noia, es transformessin en fets reals conduirien al somni: la Supercopa seria pel Noia.
Però el partit que es jugarà dimecres a les nou de la nit a l’Ateneu no serà un conte infantil, sinó que serà una recerca del tresor perdut, d’un miracle de totes totes. Per començar, cal que les graderies presentin un aspecte immillorable. Com es pot veure en la imatge superior, corresponent al partit de dissabte passat, l’afició respon en les cites importants, i això és vital. Cal tornar a liar-la, en el sentit estricte d’omplir el pavelló i donar suport a l’equip, com es va fer dissabte. El club ho posa fàcil: repetirà les mateixes condicions que va establir pel partit davant el Porto. Així doncs, els menors de 18 anys i els socis tindran entrada lliure, o bé es pot comprar l’entrada anticipada per cinc euros.

Continua la lectura de “Tornem a liar-la?”

L’EuroNoia respon amb nota

Amb sis jugadors actuant ben coordinats es poden assolir els propòsits, o almenys afrontar-los, i finalitzar-los de forma tant exitosa com es pugui. El sisè actor del Noia-Porto va funcionar dissabte: el públic de l’Ateneu va respondre.
No serà per voluntat. El Noia Freixenet es vol i es dol per una Copa d’Europa que serà molt suada. Però si la Copa del Rei és cada 10 anys -o, almenys, aquesta és la tònica fins a dia d’avui- per quportoblogè la Copa d’Europa no pot ser cada 20, d’entrada?
L’ensopegada de la quarta jornada europea, al gener, a Igualada, suposà un toc d’alerta pel Noia Freixenet, que sabia que només li valia guanyar al Porto per seguir viu a Europa. Dit i fet. I compartit amb una afició que es va volcar amb l’equip com en els moments històrics. El pavelló de l’Ateneu presentava una imatge impressionant (veure la fotografia de la pàgina següent), com en les grans ocasions, rememorant el 5-1 davant el Reus, l’any 2005, que va permetre jugar la final a quatre de Torres Novas. El soci del Noia se sentia motivat per assistir al gran partit, i l’entitat ho havia posat fàcil. Tan per tant, a donar alè a l’equip, devien pensar.
Continua la lectura de “L’EuroNoia respon amb nota”

Europa, A Una Carta

Guanyar, vèncer o sumar els tres punts. El Noia Freixenet no té gaire més opció, demà davant el Porto, si vol seguir viu a la lliga europea.preporto
La derrota de fa un mes a Igualada (4-1) implicava també la pèrdua del gol averagge particular amb els de l’Anoia, de manera que davant qualsevol empat final a punts entre els dos conjunts, els arlequinats en sortiran beneficiats. Això fa que el conjunt de Sant Sadurní hagi de sortir demà conscienciat de la victòria. A més, a l’equip li toca refer-se després de tres derrotes consecutives en què ha encaixat catorze gols.
Si el Noia perd demà i l’Igualada guanya a la pista del Quevert, s’haurà acabat la lliga europea pels penedesencs. En el supòsit d’una victòria davant el portuguesos, només caldria puntuar el març a la pista francesa. Si demà el Noia empata, només necessitarà guanyar a França per assegurar-se l’accés a la final a vuit.
Continua la lectura de “Europa, A Una Carta”

La Supercopa s’allunya del Noia

Res és impossible, però remuntar-li quatre gols al Barça sembla una fita inabastable. Malgrat tot, el Noia ho haurà d’intentar el 25 de febrer en el partit de tornada.barsapalau51
Potser, enguany, els partits decisius no són el fort de l’equip de Sant Sadurní, però si la tònica és aquesta, s’ha de canviar. A Igualada, la lliga europea va quedar tocada i tocarà fer fort l’Ateneu davant el Porto, el proper dissabte 14 de febrer. I, en la tornada la Supercopa, tres quarts del mateix.
Dimarts, a Barcelona, el Noia Freixenet se’n podia haver endut un cabàs més ampli, de gols. D’entrada, però, semblava que el Noia no anava al Palau a amagar-se de res. Al primer minut, un parell d’aparences n’eren una mostra: dos trets buscats de lluny de Feixas i Cabestany.

Però, senzillament, les oportunitats van quedar en això: aparences. El Barça va agafar les regnes del partit després dels dos avisos visitants, i no les va deixar fins al final de la primera part. Un primer punt d’inflexió fou en el gol de penal de Borregan. L’anotació donava encara més energia als de Barcelona, que des d’aleshores van fer el que van voler amb la pilota, tocant i tocant. Una estona més tard, un xut llunyà de Mia Ordeig servia per anotar el segon dels blaugrana. Mentre el Noia no mostrés molta agressivitat, els de Quim Paüls tenien feta la feina. Juan Ramon De Moya va ser exclòs per doble amonestació al minut 18. La primera targeta la va veure per una falta dins l’àrea, i la segona -rigorosa- per avançar-se abans que el col·legiat xiulés. Borregan va enviar el penal a tres quarts de quinze. Albert Bel va entrar a pista per jugar dos minutets, ja que Ferran López va optar per retornar De Moya a la pista un cop complert el temps reglamentari d’exclusió. Malgrat les bones intervencions de Bel en els partits que va jugar en lliga, li costarà disputar els pals amb el porter de Barcelona.
Continua la lectura de “La Supercopa s’allunya del Noia”