Les fotos del Ràdio Associació

Dijous passat va ser el dia que varem rebre el Premi Ràdio Associació d’Innovació pel Toc d’hoquei. Donem gràcies al jurat dels premis Ràdio Associació per aquest reconeixement en una categoria tan important com és la d’Innovació. Celebrem que s’hagi valorat tan positivament la idea del format del Toc d’hoquei.
Veiem guardonat un projecte multimèdia que ha buscat interactuar amb tots els actors possibles, i que ha sabut, creiem, jugar molt bé amb la doble via ràdio i internet.
Realment, és un premi molt repartit ja que en el projecte del Toc d’hoquei hi han participat moltes persones i ha tingut el suport d’una quinzena d’emissores locals. Queda demostrat, un cop més, que la cooperació entre emissores és una fòrmula que funciona. Fem extensiu aquest premi a l’hoquei patins català, que també ens ha donat el seu suport.

Altres guardonats del Ràdio Associació d’enguany van ser Xavier Grasset, ACN, el 3/24, o Manel Borrell de ràdio Barcelona, ràdio Premià, ràdio Rubí o COM Ràdio.

A continuació algunes fotos de l’acte en què estic juntament amb l’altra ànima sense el qual el Toc no hagués estat possible, Marc Pijuan, sense deixar de banda els nombrosos col·laboradors. Durant el parlament; foto dels guanyadors; amb alguns col·laboradors i amb amics! Les fotos són de Jordi Saragossa.

Tornem a liar-la?

En els contes populars, Aladí tenia una llàntia màgica a la qual se li podien demanar tres desitjos. Si ara aquesta llàntia aparegués al vestidor del Noia Freixenet, les peticions de ben segur que podrien ser: marcar-li més de quatre gols al Barça, que el Barça no en marqui cap i que els socis i aficionats tornin a donar suport a l’equip.

liarlablog

Si aquests tres desitjos, en ment de qualsevol soci i aficionat del Noia, es transformessin en fets reals conduirien al somni: la Supercopa seria pel Noia.
Però el partit que es jugarà dimecres a les nou de la nit a l’Ateneu no serà un conte infantil, sinó que serà una recerca del tresor perdut, d’un miracle de totes totes. Per començar, cal que les graderies presentin un aspecte immillorable. Com es pot veure en la imatge superior, corresponent al partit de dissabte passat, l’afició respon en les cites importants, i això és vital. Cal tornar a liar-la, en el sentit estricte d’omplir el pavelló i donar suport a l’equip, com es va fer dissabte. El club ho posa fàcil: repetirà les mateixes condicions que va establir pel partit davant el Porto. Així doncs, els menors de 18 anys i els socis tindran entrada lliure, o bé es pot comprar l’entrada anticipada per cinc euros.

Continua la lectura de “Tornem a liar-la?”

L’EuroNoia respon amb nota

Amb sis jugadors actuant ben coordinats es poden assolir els propòsits, o almenys afrontar-los, i finalitzar-los de forma tant exitosa com es pugui. El sisè actor del Noia-Porto va funcionar dissabte: el públic de l’Ateneu va respondre.
No serà per voluntat. El Noia Freixenet es vol i es dol per una Copa d’Europa que serà molt suada. Però si la Copa del Rei és cada 10 anys -o, almenys, aquesta és la tònica fins a dia d’avui- per quportoblogè la Copa d’Europa no pot ser cada 20, d’entrada?
L’ensopegada de la quarta jornada europea, al gener, a Igualada, suposà un toc d’alerta pel Noia Freixenet, que sabia que només li valia guanyar al Porto per seguir viu a Europa. Dit i fet. I compartit amb una afició que es va volcar amb l’equip com en els moments històrics. El pavelló de l’Ateneu presentava una imatge impressionant (veure la fotografia de la pàgina següent), com en les grans ocasions, rememorant el 5-1 davant el Reus, l’any 2005, que va permetre jugar la final a quatre de Torres Novas. El soci del Noia se sentia motivat per assistir al gran partit, i l’entitat ho havia posat fàcil. Tan per tant, a donar alè a l’equip, devien pensar.
Continua la lectura de “L’EuroNoia respon amb nota”