El navegador en català

A través del blog Buscant a Wally, descobreixo aquest text on s’explica que un dels criteris de Google a l’hora de llançar nous productes és triar els idiomes més escollits en els navegadors. Per això és important que el tinguem configurat el nostre navegador en la nostra llengua. Davant certs lingüicidis que patim al món real, sort en tenim del nostre refugi en català.

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic
col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber [al CPNL] la importància de tenir el
navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de
Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de
Catalunya.

Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per
oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a
internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan
servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és
l’idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les
coses que podem fer i que són 5 2 minuts és assegurar que l’idioma
predeterminat del navegador és el català
. Compte, es pot tenir els menús en
català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del
navegador cal fer:

– si feu servir l’Internet Explorer:
eines -> opcions d’Internet -> idiomes -> afegir -> català Un cop fet això cal
posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

– si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències -> continguts -> llengües -> afegir -> català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines -> opcions -> avançat -> llengües -> afegir -> català [ca] també cal fer-la
pujar fins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google:
“Personalitza i controla” -> opcions -> Intermedi -> Canvia la configuració de
tipus de lletra i idioma -> Idioma -> Afegeix

(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un
idioma configurat)

L’emocionant vida del catalanoparlant

Ser catalanoparlant tot el dia és un exercici que desprèn adrenalina. Fer una cosa que arreu del món podria ser normal, com és parlar la llengua pròpia, pot ser extraordinari a Catalunya. No és cap broma, ni cap cabòria. És una de les reflexions que Antoni Bassas va exposar a Sant Sadurní.

bassaspeque


Antoni Bassas reclama un millor tracte a la llengua catalana i que els periodistes es preocupin per millorar-ne el seu ús als mitjans de comunicació

El periodista Antoni Bassas, que properament ocuparà la corresponsalia de TV3 a Washington i durant 14 anys va liderar El Matí de Catalunya Ràdio, va ser dijous de la setmana passada a Sant Sadurní per reflexionar sobre la situació lingüística al nostre pais. Bassas, que va aplegar un nombrós públic al Casal d’entitats, va demanar que els catalans ens reivindiquem en la nostra faceta lingüística i emprem la nostra llengua –el català- com el que ha de ser: la cosa més normal del món. “Seria bo esforçar-nos per no canviar de llengua; doncs portar la motxilla de ser catalanoparlant és quelcom dur, però s’ha de fer”, afirmava el periodista. De fet, reclamava combatre “sense complexes” la situació de país petit –que “no ho som”, exclamà- i esforçar-nos per canviar determinades actituds.

Continua la lectura de “L’emocionant vida del catalanoparlant”

Estem En Perill

monzopujol“Oju, peligru!”. Què, expressió divertida? No! No! No! Aquesta expressió no és nostra. L’ús de la llengua catalana -i, en conseqüència, la propagació de la seva cultura i la seva idiosincràsia- s’està perdent a un ritme vertiginós. Pel carrer es veu, pel tren, o a la universitat. Sí, a la facultat també ja que hi ha professors capaços de canviar de llengua només per a UNA alumna que assisteix a classe cada mes i mig negant-li, així, la possibilitat d’integrar-se a Catalunya i augmentar els seus coneixements lingüístics, al mateix que li recorda que ella és diferent, és de fora, i que la classe s’adaptarà a la diferència.

Aquest matí, Quim Monzó i Jordi Pujol han estat clars, en una conferència a Barcelona. Potser no seran els de fora els que matin el català, sinó que serem els propis catalans. Es perdren expressions pròpies, es tendeix a adaptar massa expressions espanyoles, i els pronoms febles són desconeguts.

Total, a continuació copio part de la notícia que es pot trobar a l’AVUI.cat. També n’hi ha referències al 3cat24.cat, al Singular Digital, a l’ACN, a l’ e-notícies i a La Vanguardia digital.

L’expresident Jordi Pujol i l’escriptor Quim Monzó han denunciat l’empobriment de la cultura i la llengua catalana al carrer i als mitjans de comunicació en adoptar cada vegada més expressions i calcs sintàctics del castellà. Tots dos han estat molt crítics amb la situació que es viu al país, sobretot Monzó, que ha assegurat que “el país s’enfonsa” i el català s’està “convertint en un dialecte del castellà”, amb el suport dels mitjans de comunicació, als quals ha acusat d’expressar-se en un català “que fa feredat”.

L’expresident també ha criticat el panorama actual i la indiferència dels mitjans de comunicació cap a la cultura del país, però s’ha mostrat més esperançat que les coses puguin canviar.

Monzó ha ironitzat sobre la possibilitat de multar els periodistes que cometin errors amb el llenguatge: “Jo m’apuntaria a recaptar els diners. Ens forraríem tant que ja no faria falta ni el nou finançament”. Per la seva banda, Pujol ha lamentat que “els mitjans de Barcelona no hagin contribuït al desenvolupament de la cultura catalana”, alguns per mirar massa cap a Madrid, ha afegit.

Monzó ha advertit que, com a escriptor en català, s’està adonant que “el país s’està enfonsant i n’està naixent un altre” on el català ocupa un lloc més secundari: “Els escriptors en català comencem a ser una peculiaritat ètnica a Catalunya”.

El fet de “parlar malament” el català s’està consolidant entre els joves com la manera més “enrotllada” de comunicar-se, fins al punt que “en un poble perdut de Catalunya avui parlen pitjor que els de Barcelona, perquè ells no volen ser de poble, volen ser cosmopolites, i això vol dir parlar malament”, ha denunciat Monzó, que ha criticat la manera d’educar massa tova del moviment pedagògic iniciat per Rosa Sensat i la mínima presència de títols en català a les llibreries, i ha negat la “immersió lingüística”, que, segons l’escriptor, és una “falsedat, un mite que en realitat no ha existit mai”.