Reflexió Sobre la Llengua

Tot seguit enllaço el vídeo que la Plataforma Universitària pel Català ha publicat. Es tracta de la reflexió que Josep Maria Terricabras va fer per cloure la jornada Estudiantspelcatalà.cat que es va fer el 25 d’abril a Girona. Molt interessant. Val la pena escoltar-la, i reescoltar-la. Certament, Catalunya és un lloc estrany, insòlit…

Reflexió de Terricabras en la presentació de la campanya “Estudiantspelcatalà.cat” from PUC.tv a la carta on Vimeo.

Girona com a exemple

girona01Com vaig anunciar en el darrer post, dissabte passat es va celebrar a Girona la jornadaPresent i futur del català a les universitats‘, organitzat per la Plataforma Universitària pel Català (PUC). L’objectiu de la mateixa era presentar públicament un manifest que, en grans termes, garanteixi el desplegament del punt 6.4 de la LUC, que obligui els professors universitaris fixes a tenir coneixements bàsics de la llengua catalana. El mateix manifest també reclama que es publiqui la llengua en la matriculació o que s’incentivi la publicació de material didàctic i recerca en llengua catalana. Continua la lectura de “Girona com a exemple”

Cap de setmana per la llengua

Demà a la tarda es farà a Girona una important jornada que, esperem, signifiqui un abans i un després en l’ús de la llengua catalana a les universitats del nostre país, que actualment encara pateix escenes d’agressió.

Serà l’acte central d’Estudiantspelcatalà.cat, una iniciativa, impulsada per la Plataforma Universitària pel Català.

La Jornada, que s’obrirà a les 16 i acabarà a les 20, se celebrarà a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. El programa contempla una obertura a càrrec de Miquel Strubell. Seguidament es farà l’acte central del dia, amb la presentació del manifest i la xerrada “present i futur del català a les universitats ” (situació del català a les universitats) i es veurà.

A les cinc de la tarda moderaré la taula d’experiències dels serveis lingüístics universitaris que fomenten el català amb membres de la UAB, UPF, UB, UdG i URV.

Després d’un berenar, es parlarà de Societat civil i llengua, amb la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i Coordinadora d’Associacions per la Llengua. Abans de cloure amb una reflexió a càrrec de Josep Maria Terricabras, Jordi Matas i Santi Castellà parlaran de la necessitat d’una regulació jurídica per part del Govern.

Esperem que demà a la tarda pugeu a Girona per donar el vostre suport a aquest acte, que compta amb el suport de Plataforma per la Llengua, Estudiants en Acció, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya a més d’Òmnium Cultural i la Coordinadora d’associacions per la Llengua.

Vull seguir sent català

Aquesta setmana Òmnium Cultural ha presentat una de les seves iniciatives per cohesionar el país –de manera transversal, que ens agrada dir- i per remoure la consciència política dels ciutadans vers el mal tracte que Catalunya rep per part de les institucions nacionals espanyoles. La iniciativa de l’Observatori de l’Estatut pretén que diferents personalitats vinculades a la politologia, la llengua, la cultura o l’economia publiquin articles reflexionant sobre què caldrà fer un cop el Tribunal Constitucional espanyol acabi de fumar-se, pàgina per pàgina, l’estatut de Catalunya que es va aprovar en referèndum el 18 de juny del 2006, després del sedàs congressual.

Foto: Avui.catSé perfectament que a dia d’avui la prioritat de la majoria dels catalans no és saber com acabarà l’estatut. Ni el finançament. Ni conèixer la data de les properes autonòmiques, per bé que el 7 de juny hi ha les europees. Les primeres coses a satisfer pels ciutadans són les seves necessitats individuals. Tothom és víctima de la crisi econòmica. Però un cop un surt de la seva carcassa particular hi ha un grup allà fora. Un grup format per 7 milions de catalans. 7 milions de persones que, així ho vull creure, han decidit ser catalans. Sinó, França tampoc cau tan lluny. Ho dic en el sentit que qui es pugui sentir incòmode aquí, pot fer un pensament, tot i que el convido a quedar-se i millorar la seva integració. I cal treballar perquè tots mirem d’aconseguir, junts, el millor per Catalunya.

Ser català és com pertànyer a una entitat o agrupació esportiva. Se n’és perquè es vol, i s’ha d’entendre que s’hi és per ajudar a avançar en positiu. I jo vull seguir sent català, seguir estant dins d’aquesta comunitat anomenada Catalunya. I vull que Catalunya prengui les seves pròpies decisions, sense que Madrid toqui els cataplins. L’estatut de Catalunya seria comparable, en el món associatiu, als estatuts d’una entitat que aquesta, a través dels seus socis, aprova. Espera una entitat que, posteriorment, algun organisme superior li pategi allò aprovat? Sí, pot passar. En cas que això succeeixi, què han de fer els socis? No vull, en el cas de l’Estatut, que la última paraula la tingui Madrid. 

En aquesta situació es troba el país. Pensant què caldrà fer quan es retalli l’Estatut i, més important, quan es concreti un finançament que difícilment agradarà, ja que la voluntat sempre és recollir els màxims ingressos possibles.

Foto: Avui