Emocions de Lax’n’Busto a Casa

Ja he baixat del núvol. Un núvol que no sé quan hi vaig pujar però si que m’hi vaig notar. Els Lax’n’Busto, el gran grup del rock català que gairebé té tants anys com jo va venir a tocar a casa. Entre la tarda de diumenge i el matí de dilluns aquest núvol em feia volar entre felicitat i amics. Ara bé: si alguna cosa no he patit gens, gens, en els darrers dies han estat nervis. Ni quan van arribar els cantants a casa, ni quan van arribar els convidats, ni quan va començar el concert, ni cantant, ni a la tele… La calma em va dominar. Això està bé. El 14 de maig, als Matins de TV3, es va fer el sorteig d’un concert a casa del qual en vaig ser l’afortunat. A partir d’aquí vam posar la data i l’espai: les renovades caves Butí Masana era un gran escenari per dur-lo a terme. I tothom va quedar impressionat doblement: per l’escenari, però també per l’excel·lent cava.

Des de fa un parell de dies intento baixar en paraules tots els sentiments i emocions però es fa molt difícil. Va ser un concert molt divertit, emocionant i sobretot especial. Estic segur que ni jo ni cap de les altres 86 persones que hi havia ho oblidarem. A més, els membres del grup van estar molt atents i simpàtics amb tothom qui els requeria, per fer-se fotos, signar discs, parlar amb ells… no tenien cap pressa. La prova fou les gairebé dues hores de concert que vam poder disfrutar tots plegats en el núvol.

Ja des de petit que m’han agradat els grups clàssics de l’anomenat Rock Català, i els Lax’n’Busto són músics molt bons que em segueixen agradant. De fet, l’any 2000, per exemple, vaig fer un programa de rock català a una ràdio local i els seus temes n’eren protagonistes. Però amb ells no hi havia coincidit mai personalment, tot i que sí que havia anat a bastants concerts. Només em queda desitjar-los molta sort en futurs discos i que més gent pugui volar en un núvol fins ben amunt, fins a l’objectiu: la lluna.

Continua la lectura de “Emocions de Lax’n’Busto a Casa”