El paper de la Reina del Cava

reinabalco5Elisabeth Reyes. M’anoto aquest nom d’entrada per poder-lo recordar. És d’una malaguenya, que fa tot just una setmana va ser coronada com a Reina del cava. A diferència d’altres anys, enguany m’ha costat sempre de tenir present aquest desconegut nom.

La Confraria del cava sempre pretén omplir la plaça de l’ajuntament i sortir a la premsa del cor gràcies a una persona “famosa” que ve a Sant Sadurní a parar la ma i a ser coronada reina del cava. Fa un parell d’anys, per exemple, la Reina fou Jaydy Michel. Aquella era una mexicana, una mica més coneguda, que va aconseguir bastant més ressò mediàtic. Recordo, per exemple, que la plaça s’omplia ràpida els anys d’Operación Triunfo amb les reines Beth o Gisela. Lluny queden les Mascó, García Melero o Eva Santolaria, del 90, 93 i 96 respectivament. Aquest 2009 l’acte m’ha deixat preocupat. Si el Cavatast funciona per inèrcia, tinc la sensació que l’acte de coronació de la Reina, també.

Dissabte la plaça no estava plena. No hi havia expectació creada i l’acte, al meu parer, no tenia ritme. O potser és el fet de veure cada any el mateix el que em genera aquesta sensació de monotonia, i alguns em diran que jo no sóc el target, sinó que ho són els turistes. Espero que aquesta premissa no sigui certa o tindríem un problema.

M’agradaria que la Reina del cava tingués una implicació més oberta amb el producte. Que fos un personatge que, durant l’any que suposadament ostenta aquest “càrrec” participi en actes públics. L’únic acte públic i multitudinari que la Confraria organitza és aquesta coronació. En uns dies, el cuiner Ferran Adrià serà investit confrare d’honor en un acte que serà privat. Segurament, investidures com les d’Adrià, on en el seu dia Joan Laporta, podrien congregar força expectació.

Continua la lectura de “El paper de la Reina del Cava”

3 minuts de Cavatast al Telenotícies

directeTNcavatast09

Fins demà tenim a Sant Sadurní la tretzena edició del Cavatast. És la fira més important del sector del cava, a la capital d’aquest producte. I així serà fins que en surti una nova proposta en algun lloc de Catalunya que desbanqui un format estancat, que viu de la inèrcia de repetir exactament el mateix cada any. Potser aquest és un comentari derrotista, dins la tendència de carregar-nos els formats, però si alguna cosa no aporta el Cavatast és innovació. La mateixa pàgina web ho demostra. Res d’actualitat, res al moment, tot és informació ‘wikipèdica‘.

El que no li falta al Cavatast, i a la Setmana del Cava, és ressò mediàtic. En part, per la reina del cava, i en part pel fet de ser, com deia, la festa del cava. Anit, uns minuts després de la coronació de la desconeguda Reina del cava (mereix un post apart), TV3 va fer una connexió en directe dins el Telenoticies Vespre. La foto superior correspon al moment del directe vist des de darrera. S’hi pot comprovar certa expectació per part de la molta gent que a aquella hora es desplaçava des de la plaça de l’ajuntament fins a la fira.

Aquí en teniu el vídeo:

Emocions de Lax’n’Busto a Casa

Ja he baixat del núvol. Un núvol que no sé quan hi vaig pujar però si que m’hi vaig notar. Els Lax’n’Busto, el gran grup del rock català que gairebé té tants anys com jo va venir a tocar a casa. Entre la tarda de diumenge i el matí de dilluns aquest núvol em feia volar entre felicitat i amics. Ara bé: si alguna cosa no he patit gens, gens, en els darrers dies han estat nervis. Ni quan van arribar els cantants a casa, ni quan van arribar els convidats, ni quan va començar el concert, ni cantant, ni a la tele… La calma em va dominar. Això està bé. El 14 de maig, als Matins de TV3, es va fer el sorteig d’un concert a casa del qual en vaig ser l’afortunat. A partir d’aquí vam posar la data i l’espai: les renovades caves Butí Masana era un gran escenari per dur-lo a terme. I tothom va quedar impressionat doblement: per l’escenari, però també per l’excel·lent cava.

Des de fa un parell de dies intento baixar en paraules tots els sentiments i emocions però es fa molt difícil. Va ser un concert molt divertit, emocionant i sobretot especial. Estic segur que ni jo ni cap de les altres 86 persones que hi havia ho oblidarem. A més, els membres del grup van estar molt atents i simpàtics amb tothom qui els requeria, per fer-se fotos, signar discs, parlar amb ells… no tenien cap pressa. La prova fou les gairebé dues hores de concert que vam poder disfrutar tots plegats en el núvol.

Ja des de petit que m’han agradat els grups clàssics de l’anomenat Rock Català, i els Lax’n’Busto són músics molt bons que em segueixen agradant. De fet, l’any 2000, per exemple, vaig fer un programa de rock català a una ràdio local i els seus temes n’eren protagonistes. Però amb ells no hi havia coincidit mai personalment, tot i que sí que havia anat a bastants concerts. Només em queda desitjar-los molta sort en futurs discos i que més gent pugui volar en un núvol fins ben amunt, fins a l’objectiu: la lluna.

Continua la lectura de “Emocions de Lax’n’Busto a Casa”