Els vídeos de #POLÍTICA 2.0

Tanquem setmanes amb un parell de vídeos significatius. Dimarts, des d‘Òmnium Alt Penedès vam convidar el President del Parlament, Ernest Benach, a presentar el seu llibre #POLÍTICA 2.0. Dimecres ho explicava en un post i avui us deixo un parell de vídeos.

El primer és el vídeo-resum de l’acte. La gravació i l’edició ha anat a càrrec de Roger Melcior. També podeu veure la presentació completa. Moltes gràcies!!

El segon és el vídeo de la notícia que va fer-ne Penedès Televisió:

#Política 2.0

Ahir al vespre vaig tenir l’honor de fer la presentació, al VINSEUM de Vilafranca, del llibre #POLÍTICA 2.0, escrit pel President del Parlament, M.H. Sr. Ernest Benach. Ho vaig fer com a vicepresident d’Òmnium Cultural Alt Penedès. En el seu discurs, Benach va assegurar que “el món està canviant i la política també ha de canviar” i va destacar la política 2.0 com una de les primeres passes d’un camí que ha d’intentar revertir la situació de desafecció política que es viu a Catalunya. El president del Parlament afirma que “la qualitat de la democràcia serà major si assumim la filosofia 2.0” i que aquesta “està canviant el món amb una velocitat de vertígen”. I aquí us deixo el que vaig explicar en la meva presentació:

PRESENTACIÓ POLÍTICA 2.0 AL PENEDÈS

Bona tarda i moltes gràcies per haver vingut:

Avui som aquí per parlar de… política? d’internet? de 2.0? de formes de comunicar? Bé, una mica de tot. Però som aquí per parlar de vosaltres. Perquè l’autèntic protagonista de tota aquesta història sou vosaltres. Som tots.

D’entrada, tinc l’esperança que ningú de vosaltres es pensi que parlem en un altre idioma. Quan senti termes com Twitter, Linkedin, Facebook o blog, sàpiga que estem usant paraules molt populars a la Catalunya del segle XXI, la que vol avançar. El llibre que avui presentem, Política dos punt zero, del President del Parlament, Ernest Benach, és una posada al dia de com les noves eines telemàtiques, sobretot l’ús que la societat en fa d’aquestes eines, estan canviant les formes de fer i de relacionar-se les persones.

La política 2.0 no és cap concepte escrit. Ho diu el mateix llibre. En canvi, els polítics, però en general la societat, les entitats, els clubs de futbol, veuen que s’hi ha de ser. ¿I per què? ¿Per què molts de la sala esteu, o a partir d’ara us plantejareu d’estar, al Facebook, al Twitter i tenir aquestes eines? Doncs és una qüestió de conversa, de confiança i d’identitat personal.

Gràcies a aquestes eines, les persones podem parlar de tu a tu amb qualsevol càrrec, horitzontalment, sense jerarquies. Això fa, per exemple, que l’accés de qualsevol persona al propi president del Parlament sigui fàcil i directe. No obstant, també em crea algun dubte perquè em porta a pensar que aquestes accions trenquen aquesta aura insitucional que determinades insitucions cabdals del país haurien de mantenir. Però Benach ha volgut baixar a la terra, llegir què diu la gent, escoltar el què li expressen i conversar.

El que tenen les xarxes virtuals, com així ho cita el llibre d’un article a La Vanguardia del professor d’ESADE Gerard Costa, és la qüestió de confiança. A través d’aquestes xarxes l’usuari, vosaltres, podeu viralitzar idees i continguts al vostre entorn més pròxim, a les vostres amistats. Per tant, aquest entorn serà més susceptible a rebre positivament aquests missatges o a debatre’ls públicament.

Això condueix a un instint, permeteu-m’ho dir així, de ‘peixater’ que tenim les persones, de veure què fa i què es mou en les persones més pròximes.

I aquest instint de voler conèixer a fons les persones pròximes, més enlla de les noves eines socials, s’extén a qualsevol racó de la xarxa. Sigui Facebook o sigui el propi portal web d’un ajuntament o d’una empresa. Tots tenim una presència de per se a la xarxa, i és molt important cuidar-la. En termes internàutics se’n diu googlejar. Quan es busca el nom d’alguna persona a Google allà un queda retratat, amb tots els premis i totes les multes que pugui haver rebut. I, de fet, moltes empreses cerquen informació dels seus candidats a treballadors via Google. I es troben veritables sorpreses. I ara, moltes, provenen de fotos-sorpresa del Facebook.

Un nou punt de vista a aquestes eines és que cadascú crea el seu mitjà de comunicació. Tu ets un mitjà en la mesura que tens uns interessos a transmetre i unes històries a explicar. De manera que els mitjans de comunicació, en la seva vessant tradicional, també han de canviar.

L’aplicació de tot plegat a la política és senzilla, si es vol. El més difícil és tenir-ne la voluntat. Un cop es té la voluntat, la política pot anar canviant al mateix tempo que la societat. Un altre exemple referit al President Benach és que gràcies a aquestes eines pot donar més repercussió als seus actes menys mediàtics. I això també ha d’ajudar a aconseguir una política més transparent. A mi m’agradaria veure agendes públiques dels polítics, veure al detall les despeses de cada departament d’un ajuntament o d’una conselleria. Tot això es pot exposar gràcies a internet, com així ho han demostrat governs com el dels Estats Units, el francés o algun districte del Regne Unit.

A més, crec que són accions com aquestes les que podrien ajudar a apropar la política a la gent. Més que apropar, el terme seria fer conèixer la política perquè, segons diu Benach al llibre, hi ha un desconeixement bastant ampli de què es fa i qui fa què al Parlament i al Govern de Catalunya.

Així, doncs, s’alvira en les eines dos punt zero un bri de llum a l’horitzó per aconseguir, confiem que a mitjà termini, una remuntada de la percepció de la política a Catalunya.

I les fotos que varen fer Roger Melcior i Ivan Rodon:

Alguaire: Un Dia Històric

Diumenge vaig tenir la oportunitat, la gran sort, d’anar amb el vol inaugural Barcelona-Lleida que va servir per donar el tret de sortida a l’aeroport d’Alguaire, de Lleida-Pirineus. Va ser una experiència molt bonica i, en arribar a Lleida, vaig notar que allò que estava vivint era un dia històric.

De bon matí ens vam plantar a l’aeroport del Prat. Ens havien convocat a les deu, i el vol va sortir a les 11:40. No deixava de sorprendre’m el perquè sortíem des de la Terminal B de la T2, tenint una flamant T1 recentment inagurada, que hagués tingut, també, el seu simbolisme, per donar el relleu de la terminal nova a la més nova a partir d’ara. Nombrosos periodistes recollíem allà els bitllets i les acreditacions per l’acte. L’avió va volar mig buit, amb els periodistes al final de tot i les autoritats i sèquits respectius al davant. No vaig controlar el temps del vol, però el que és cert és que va ser molt ràpid. Tot i així, va sobrevolar Lleida ciutat i l’aeroport fins a tres vegades per tal que els mitjans gràfics poguessin prendre’n imatges. L’avió va ser un Airbus A320 de Vueling.

En arribar a Lleida, els bombers van batejar el primer vol comercial a aquell aeroport. El que més em va sorprendre fou veure una nombrosa massa de gent, en tot el perímetre de l’aeroport. Els ciutadans i ciutadanes de les comarques de Lleida no es volien perdre aquell moment. L’aeroport d’Alguaire connectarà les terres de Ponent amb el món. És una porta més per a ells, per a Catalunya. Un nou aeroport amb connexions a l’estranger és una molt bona notícia pel país. Per això, en veure tanta gent expectant de l’arribada d’aquell primer avió, se’m va posar la pell de gallina. Estava vivint, en primera persona, un dia històric per Catalunya.

Un cop tots els periodistes i mitjans gràfics ens vam instal·lar a la pista, la porta de l’avió es va obrir perquè baixessin el president de la Generalitat, Jose Montilla, juntament amb el President del Parlament, Ernest Benach, el vicepresident del Govern, Carod-Rovira, i el conseller PTOP, Joaquim Nadal. La foto buscada: els quatre governants, baixant del primer vol comercial a Alguaire.

Un cop fetes totes les salutacions, torn per a uns discursos. És el momentum llarg i farragós. Mentre un parlava, la resta al darrera, escoltant… alguna ganyota. Els discursos van transcórrer damunt un escenari amb un backdrop preparat per a la ocasió. No hi van faltar autoritats com el cap de govern d’Andorra, el conseller d’Agricultura, el president d’Spanair, Ferran Soriano, i el president de Vueling, Josep Piqué, que va fer una salutació a dalt l’avió.

Mentrestant, en una sala de l’aeroport, Segre ràdio, Lleida Televisió i Catalunya Ràdio tenien els seus estudis mòbils habilitats. TV3 i la televisió andorrana també van efectuar un important desplegament tècnic i humà. Prop de 200 periodistes havien estat acreditats. Una nota més del moment.

Finalment, els periodistes vam tornar a Barcelona en autocar, Montilla i Benach en els seus cotxes oficials, però… on era Carod-Rovira? Ja durant els parlaments vaig buscar-lo per fotografiar-lo, i no hi havia manera de veure’l. Més tard vaig sentir que havia marxat novament cap al Prat perquè havia de volar cap a Senegal. I, avui, La Vanguardia explica que el retorn l’havia fet en helicòpter. Carod sabia de la importància de la foto a Alguaire en un moment com aquell. I Toni Aira ho explica al seu bloc.

Fotos pròpies

Vídeo de l’ACN

PD: I un agraïment molt especial a Roger Melcior, ideòleg i company d’aquesta escapadeta, i a Ramon Masip, per la seva col·laboració en la producció.