Una de croissants

Aquests dies internet debat sobre els croissants. Tinc l’esperança que algun dia el hashtag #croissantisme aconseguirà ser trending topic. Però mentre aquesta fita no s’assoleix, servidor en seguirà menjant i parlant, de croissants. Bé, i si s’assoleix també. Gaudir d’un bon croissant és un dels petits plaers de la vida. Cadascú té els que té, ves!

Dijous, al blog del comidista, es plantejava el debat de per què els croissants espanyols són tants dolents. Ben cert. Com la majoria del pa que mengem, moltes pastes són goma plastificada i passada per un forn. I a vegades ho treuen abans d’hora i tot!

Arran dels comentaris que va rebre aquell post, l’autor del blog, Mikel Iturriaga, ha fet un recull del millor #croissantisme. És d’aquells enllaços que cal guardar perquè mostra el mapa del bon croissant, segons el que li van fer arribar els lectors.

Gràcies a en Toni Peñafiel i a la Calín Semaan per fer-me arribar aquests dos enllaços.

Malgrat tot, he de reconèixer que encara tinc pendent dues cites molt especials: tastar els croissants de les pastisseries Badia Roca i Hoffman, de Barcelona. Van guanyar el premi al millor croissant del 2009 i del 2010, de manera que caldrà passar la prova de foc. Espero fer-ho en breu. Aquí enllaço un vídeo de BTV que en parla.

Per cert, la foto superior d’aquest post és de dissabte a la nit, des de Greenwich, a Londres. Les vistes són meravelloses. A la capital anglesa, a falta de localitzar bones pastisseries, m’he anat servint de delicioses creps de Nutella. Potser aviat tocarà fer #crepisme?

London is Beautiful

engparlSí, en general sí. Londres és una ciutat bonica, un cop un s’hi ha acostumat unes hores. Vaig estar-hi per primera vegada des de dijous fins dilluns passat, i la primera impressió és d’una ciutat obscura, poc neta i poc pensada per a les persones. El cert, és que, com bé remarcava l’amfitrió David Martí, s’hi veuen pocs avis i nens per la capital del Regne Unit. Difícilment la gent gran pujaria a uns busos amb uns pilots –diga’m tiquismiquis- temeraris, com a mínim. La circulació, de fet, està més aviat pensada per a vehicles (LOOK LEFT!) que per a les persones, ja que per creuar el carrer és necessari demanar permís amb un botonet. “Si està vermell, no passi. Si està verd, passi AMB COMPTE”, resen els semàfors.

Sóc poc amic de les ciutats, però l’espectacularitat londinenca em va meravellar. I això que no vaig poder satisfer les visites que m’hagués agradat fer: BBC, entrar en algun camp de futbol, visitar el Parlament… Per cert, ja només vist des de fora, l’edifici parlamentari britànic és brutalment meravellós. Em va agradar Londres vist a ulls de turista, i tinc ganes de tornar-hi!

Regent’s park, Convent Garden, la zona del centre a la nit, Richmond, el British Museum, Harrods (ja que s’hi era, vaig comprar un llibre sobre Obama!), l’Emirates Stadium (ja posats, una samarreta de l’Arsenal que no falti), els retrobaments amb els Davids (bis), l’Anna i la Marta i la descoberta del món anglés són alguns dels ítems de la visita fugaç que més presents em queden. I unes vacancetes ja tocaven. Per cert, sabeu què és la síndrome postvacacional?

ELS ÀLBUMS DE FOTOS

Viatge a Londron (febrer 2009)
British Museum (22/02/2009)