Deu apunts audiovisuals sobre la Casa Blanca

Donald Trump prendrà possessió com el 45è president dels Estats Units aquest divendres. El nou POTUS es farà seva la Casa Blanca i començarà una presidència que manté a tot el món molt expectant. Trump és irreverent, descarat, directe i políticament incorrecte. És un empresari que ja jugava un rol com a personatge mediàtic.

La Casa Blanca és la residència i la seu executiva del cap d’estat nord-americà. Es troba al 1600 de l’avinguda Pennsilvanià, a la ciutat de Washington. Es tracta d’un espai emblemàtic i carregat de simbolisme, que també ha donat nom a nombroses pel·lícules i sèries de televisió.

No obstant, en aquest post poso ordre a deu audiovisuals relacionats amb la Casa Blanca i la Presidència que he vist i que vull compartir. Espero que als comentaris n’aporteu de nous per gaudir-ne tots plegats! Continua la lectura de “Deu apunts audiovisuals sobre la Casa Blanca”

Obama guanya a Blanquerna

A hores d’ara, poques derrotes se li coneixen al president del Estats Units, Barack Obama. I en uns dies en què es passeja per Europa com el gran ídol de masses, que és rebut com els jugadors del Barça o del Madrid a Japó, m’agradaria comentar un premi que l’equip de comunicació de la campanya de l’ara president nord americà va rebre fa uns dies a Barcelona.

La campanya electoral de Barack Obama va rebre el premi al Millor Comunicador de l’any 2008 de Blanquernarecullpremi, que s’escull per votació popular entre una sèrie de candidatures que prèviament proposen els estudiants de la facultat de Comunicació Blanquerna. Aquesta campanya competia amb altres elements com el portal Facebook, l’empresa Mediapro, o els programes ‘Sé lo que hiciste’ i ‘APM’. Per tant, ho tenia fàcil per endur-se al premi.

Vaig votar per la campanya d’Obama ja que, d’entre totes les candidatures finals, era la que englobava el sentit més ampli de comunicació. Havia aconseguit embadalir a mig món i a fer-nos entrar en les intringulis de la seva campanya. Els discursos de Favreau (que era la meva proposta per aquests premis; focalitzant-lo en una persona en concret), la construcció d’un relat i una història de canvi; la utilització de les eines tecnològiques (web, twitter, iphone, sms); la captació de voluntaris; l’enviament de missatge segmentats per cada tipus de públic… I, a sobre, li va sortir bé! Qui no coneix, avui, el ‘Yes, we can’?

L’argument final, que la facultat Blanquerna donà per atorgar el premi fou “per la capacitat de generar un missatge internacional d’il·lusió i d’esperança apel·lant als valors més sòlids de la democràcia americana i fent servir els nous instruments tecnològics de forma innovadora i eficaç”. En l’entrega del premi, que va recollir, Sean Carroll, Coordinador de la campanya de Barack Obama a Espanya i membre de Democrats Abroad Spain, també es va posar de manifest que “Obama i el seu equip han aconseguit comunicar amb èxit que cadascú de nosaltres, amb la força del nostre vot, podem canviar les coses. Que tenim l’opció de no resignar-nos”.

(Foto de Ricard Camprubí)

(Article publicat a l'Observatori Obama)

La Fotografia Amb Ell

Des d’aquesta setmana els fotògrafs de les diplomàcies europees ja saben que durant el proper mes tenen feina assegurada. Tenen tot just 30 dies per anar preparant les seves Canon, Nikon i els objectius que facin falta per anar, amb els seus caps d’Estat, a Praga el 5 d’abril. Aquell dia, els ara 27 rebran la visita d’un admirat convidat d’honor: Barack Obama. D’aquesta manera, el president nord-americà realitzarà la seva primera visita a Europa per fonamentar una nova etapa entre les dues bandes de l’Atlàntic.

És plenament sabut que referenciar Obama és, a dia d’avui, símbol de modernitat i de bona praxi política. Queda cool. Per això, fins ara els líders polítics busquen el president americà com a mirall, amb més o menys èxit. Per això, no en tinc cap dubte que el 5 d’abril tots els presidents de la UE –presidida per Txèquia- aniran a Praga i buscaran el moment òptim per posar-se al costat d’Obama de manera que el seu fotògraf de torn els caci la instantània. Qui serà el que es quedarà sense la foto?

Amb aquesta actuació, Obama abordarà en primera persona les relacions amb la Unió Europa després d’uns dies en què Hillary Clinton ha començat a viatjar i a participar en diverses cimeres mundials. En el primer mes des que és president, el ‘Rei del món’ ja a abordat clarament els que es podrien qualificar com els seus eixos prioritaris: Economia (increment d’impostos als rics i rescat finançer), Sanitat (fons per reformar aquest sistema), Canvi Climàtic (càrregues fiscals a les empreses contaminants), Política Exterior i Lluita Antiterrorista. De tots aquests punts en tenim un titular per recordar. I de tot plegat, el seu equip no s’ha oblidat d’escenificar-ho com toca per enviar cada missatge, com bé explicava en aquest bloc en Vicent.

(Article publicat a l'Observatori Obama)

Els Perills Persisteixen

Barack Obama vol estendre la ma a la civilització oriental. La ma del president dels Estats Units –aquella que va usar per jurar el càrrec dues vegades: una davant molta gent, i la segona davant un càmera oficial- és vista a molts llocs del món com la conductora de la pau i la solució a la crisi. El panorama internacional desemboca molts conflictes arreu del planeta. Seria eficaç que cadascú rentés la roba bruta a casa seva, però Obama vol distribuir les pastilles de sabó.

Els Estats Units proposen erigir-se com a portadors de la bandera occidental (si fem cas a la classificació proposada per Samuel P. Huntington) i ser els intermediaris a tot el món. En només quinze dies, el nou president ja ha volgut tocar totes les tecles diplomàtiques: demana destensió a Rússia, anuncia el tancament imminent de Guantanamo, es preocupa per l’Iran, envia l’emissari George Mitchell a Israel…
En el seu discurs esperançador de presa de possessió, Obama ja avançà que “començarem a deixar l’Iraq al seu poble i forjarem una pau guanyada”, al mateix temps que avisava que “en el món musulmà, busquem una nova via basada en el respecte mutu”.

Fa 13 anys de la seva publicació, però l’essència del Xoc de civilitzacions segueix més viu que mai. Huntington proposa un acostament entre les fronteres polítiques i culturals. Obama demana combatre els perills –no només els enemics-, però l’empresa no serà fàcil. Els països islamistes potencialment radicals són un primer enemic, que Obama ha de saber com combatre. No ha de buscar confrontació (existiria, doncs, un possible risc d’una segona Guerra Freda), i, sempre que pugui, cercarà la pau i la dissuasió.

Estats Units ha d’oferir suport a establir les democràcies als paisos que encara no la coneixen i, fins i tot, ajudar a establir un lideratge a la civilització islàmica. Però el que no podrà practicar, ni Obama ni ningú, és la mort assistida als perills. Un sonat, amb una arma i molt d’odi, és un perill immens arreu. I aquest no el resoldrà ni Déu.

(Article publicat a l'Observatori Obama)