Comunitats Virtuals al Nova Ciutat Vella

La revista de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Nova Ciutat Vella, ha publicat en el seu número d’estiu un interessant reportatge a quatre pàgines sobre les comunitats virtuals. En aquest, s’hi exposa com ‘Les xarxes socials traslladen a internet totes les característiques de les relacions humanes però sense límits de temps o espai’, també fa referències a l’activisme a la xarxa i un debat sobre la privacitat de les dades. I, a continuació publiquen unes petites entrevistes a persones actives a la xarxa per saber l’us que en fan d’aquestes eines. D’entre aquesta llista, en què també hi figuro jo, hi ha els amics Pol Gomà, Marc Pallarès o Adrià Fontcuberta. També hi participen referents com el president del Parlament, Ernest Benach, el director de l’ACN, Saül Gordillo o el president d’Òmnium, Jordi Porta. La resta d’entrevistats són Leopoldo Abadia, Esther Poses, Almudena Cano, Albert Salinas, Paula Villodre i Oriol Ros. Les entrevistes s’il·lustren amb imatges agafes dels respectius perfils de Facebook.

El reportatge ha estat el·laborat pels companys  Claudia Amate, Oriol Bäbler, Pau Campaña, Ricard Camprubí, Montse del Peral, Pau Cortés, Marc Guillot, Dani Llenas, Marga Llobet, Kàtia Lorenzo, Sergio Márquez i Clara Mateu.

Tot seguit enllaço el reportatge perquè el pugueu llegir i comentar-lo!
Comunitats Virtuals – Nova Ciutat Vella

Science of Time

Carl Rohde és un coolhunter dels més prestigiosos del món, segons sembla. El 22 de maig va ser al Congrés Comunicació Realitat que es va celebrar a Blanquerna. Aquí en podeu consultar una crònica feta per l’equip 2.0 del congrés. A banda, però, els companys de Tendencias.tv van acostar-s’hi per fer-li una entrevista. A continuació en teniu el resultat (en un anglés que s’entén prou bé):

Els Mals de la TDT

Avui i demà se celebra a la Facultat de Comunicació Blanquerna el V Congrés Internacional Comunicació i Realitat, centrat en la metamorfosi de l’espai mediàtic. A iniciativa de Francesc Canosa, participo en aquest congrés junt amb altres companys en les tasques de dinamització a través de web social: bloc i twitter de l’esdeveniment. És apassionant poder participar en aquestes trobades per veure la gran quantitat de coneixement que hi corre i, al mateix temps, conèixer bons professionals del camp comunicatiu.

Aquesta tarda, en una primera reunió valorativa i per anar tdt_plasmaposant fil a l’agulla a les conclusions del congrés que fluiran demà, hem vist com hem passat de parlar de “cruïlles de la comunicació” (en el congrés de 2007) a la metamorfosi d’enguany. D’aquí hem anat a parar a les conclusions del quart congrés. I una d’aquestes és la que m’ha sorprès. Només fa dos anys que es pronosticava que la Televisió Digital Terrestre (TDT) seria el futur i que, cito, “dóna la possibilitat que cada espectador pugui dissenyar la seva programació particular”. “Es confia ingènuament en la possibilitat de fer milions d’activitats que serem capaços de a terme. A més a més, la banalització de la idea de potencialitat emmascara la importància de la qualitat”. La TDT ja no és res.

Potser trenta mesos enrere era difícil de preveure l’explosió d’internet pel que fa al terreny televisiu, però el cert és que la TDT, que encara no ha acabat la seva fase d’implantació ni de creació, ja és història. El client de la televisió és la gent gran i la immigració, ja que els joves ja tenim aparcat el comandament. Internet s’ha fet el rei. Aquest suport sí que permet interacció (una de les grans promeses de la TDT), i una programació autènticament pròpia. Amb iniciatives com el 3 a la carta de Televisió de Catalunya jo decideixo quan vull veure Crackòvia, Polònia o el Telenotícies. Encara hi ha zones fosques del país on no es veu la TDT, o bé no es veuen tots els canals que haurien de veure’s. Difícilment la televisió digital es podrà posar a l’alçada de la liquidesa que dóna la xarxa. Continua la lectura de “Els Mals de la TDT”

Obama guanya a Blanquerna

A hores d’ara, poques derrotes se li coneixen al president del Estats Units, Barack Obama. I en uns dies en què es passeja per Europa com el gran ídol de masses, que és rebut com els jugadors del Barça o del Madrid a Japó, m’agradaria comentar un premi que l’equip de comunicació de la campanya de l’ara president nord americà va rebre fa uns dies a Barcelona.

La campanya electoral de Barack Obama va rebre el premi al Millor Comunicador de l’any 2008 de Blanquernarecullpremi, que s’escull per votació popular entre una sèrie de candidatures que prèviament proposen els estudiants de la facultat de Comunicació Blanquerna. Aquesta campanya competia amb altres elements com el portal Facebook, l’empresa Mediapro, o els programes ‘Sé lo que hiciste’ i ‘APM’. Per tant, ho tenia fàcil per endur-se al premi.

Vaig votar per la campanya d’Obama ja que, d’entre totes les candidatures finals, era la que englobava el sentit més ampli de comunicació. Havia aconseguit embadalir a mig món i a fer-nos entrar en les intringulis de la seva campanya. Els discursos de Favreau (que era la meva proposta per aquests premis; focalitzant-lo en una persona en concret), la construcció d’un relat i una història de canvi; la utilització de les eines tecnològiques (web, twitter, iphone, sms); la captació de voluntaris; l’enviament de missatge segmentats per cada tipus de públic… I, a sobre, li va sortir bé! Qui no coneix, avui, el ‘Yes, we can’?

L’argument final, que la facultat Blanquerna donà per atorgar el premi fou “per la capacitat de generar un missatge internacional d’il·lusió i d’esperança apel·lant als valors més sòlids de la democràcia americana i fent servir els nous instruments tecnològics de forma innovadora i eficaç”. En l’entrega del premi, que va recollir, Sean Carroll, Coordinador de la campanya de Barack Obama a Espanya i membre de Democrats Abroad Spain, també es va posar de manifest que “Obama i el seu equip han aconseguit comunicar amb èxit que cadascú de nosaltres, amb la força del nostre vot, podem canviar les coses. Que tenim l’opció de no resignar-nos”.

(Foto de Ricard Camprubí)

(Article publicat a l'Observatori Obama)