Toca Consumir, Ara

La crisi econòmica que els mitjans de comunicació de masses ens tiren a sobre dia sí i dia també afecta en tots els àmbits. El del consum és dels més agreujats, com fa uns dies demostrava el diari AVUI. Consumir sembla ser, ara per ara, una responsabilitat social per evitar que tot plegat peti. Precisament, els governs també recomanen que es consumeixi, i aquell que pugui que no es talli de fer-ho. Tampoc es tracta de gastar per gastar, però si de no gastar per no gastar. I és que la societat de consum ha portat a viure en aquest espiral de consumisme, agradi o no. Plantar cara al consumisme vol dir demanar que la gent no compri (o no compri impulsivament), el que acaba reportant menys presència a les botigues, que, a la vegada, implicarà botiguers que se n’aniran al carrer o retallada de plantilles a les fàbriques. És a dir, anar contra el consum és preferir l’atur al treball.

En Contra del Consum

Tot això m’ha sorgit com a reflexió després de llegir la notícia d’una exposició que es fa al CCCB en què es carrega “contra l’obsessió desaforada per consumir”. Precisament, en una època on els llocs de treballs cauen com la neu a la muntanya. Sorprèn aquest tipus d’exposicions en la societat de consum. En unes declaracions a l’interior de la notícia, un dels responsables arriba a comparar el consumisme amb el fet que “alguns acumulen 800 amics al Facebook”. No ho entenc, francament.
Al mateix temps, però, suposo que aquest responsable ens voldrà convèncer perquè visitem la seva exposició. Molt bé. I què n’hem de fer, doncs, d’aquest consumisme cultural? Si es tracta de deixar de consumir, potser que ho apliquem a tot, no? Per tant, perquè visitar l’exposició si hem d’alimentar el nostre CONSUM cultural?

La notícia arriba el mateix dia que el tema és l’increment del preu del transport públic. La T-10 (d’una zona) patirà un increment de cinquanta cèntims. Les queixes dels usuaris no s’han fet esperar. A una T-10 per setmana, significa dos euros més al mes.

La Solució

La pujada del preu de les targetes de transport és un fet de cada any. Malgrat que en ‘època de crisi’, un augment del 7% és discutible. Els sous no escalen per aquesta via. Per tant, s’han de proposar alternatives. Aquesta tarda, al programa El Club, una persona jove explicava que compra la targeta rosa (dels jubilats) per viatjar amb metro. És una alternativa.
En tot cas, la meva solució anual no implica deixar de desemborsar la quantitat que s’augmenta el preu del bitllet, però si ajornar-la. Els bitllets del 2008 són vàlids fins el 28 de febrer de 2009. Per Nadal, per tant, toca omplir-se d’unes T-10, per estalviar uns centimets ni que sigui unes setmanes.

2 respostes a “Toca Consumir, Ara

  1. Emir de mora d'ebre says

    El toca ara es enfonsar els bancs en la seva pròpia merda, un cop aconseguit, ens repertim el Botín (ironia d’un calibre incalculable) i ja està.

  2. noctas says

    Aquests comunistes del CCCB no entenen res. El consum et reconcilia amb tú mateix. No hi ha res més encoratjador que comprar-te una bona camisa o una capsa de condons., aquests hipies del CCCB clamen contra el consum i després porten roba d’aquesta aparentment tirada que després resulta que és caríssima.. colla d’indigents colla de ressentits., qui pugui i vulgui consumir que ho faci i sense vergonyes..saludus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada