Per fi coneixen la victòria

Amb un somriure als llavis i una sensació de descans i alleugeriment. Així és com acabaren els jugadors del Noia Freixenet el partit de dimarts davant el Mataró. La primera victòria de la temporada es va fer esperar 31 dies des de l’arrencada de la competició, i van haver de treballar-la de valent.
Davant els del Maresme el Noia va anar entrant mica en mica en el partit. Els de Ferran López venien de sumar un empat agredolç de la seva visita, dissabte, a la pista del Maçanet. A Girona, els de Sant Sadurní van connectar ràpidament amb el partit i la verticalitat es va fer evident amb el joc dels dos conjunts. Les accions arribaven a les dues porteries, però van ser els penedesencs els primers en obrir marcador. David Càceres anotà en un llançament llunyà poc abans del descans. A la segona meitat d’aquest matx el joc es va endurir. Els locals posaven més pressió sobre Luis Gil, i van ser aquests els afortunats per enviar la bola al fons de la xarxa. Gràcies a un tret en segona instància de Manel Garcia, els dos conjunts es van haver de repartir els punts en joc.
La situació plantava el Noia a la catorzena posició, tot i tenir encara un partit menys. El Mataró era quinzé, i els dos equips es veien les cares dimarts, amb la pretensiosa victòria com un objectiu imperiós. D’entrada no semblava fàcil pels locals.

Continua la lectura de “Per fi coneixen la victòria”

Sensacions frustrants al Palau

Dimarts a la nit, els jugadors del Noia Freixenet van marxar del Palau Blaugrana de Barcelona amb una certa sensació d’impotència, tot i que al minut 40 (0-2) podia semblar que la situació estava controlada i que novament els de Sant Sadurní serien capaços de derrotar el Barça al seu fortí inexpugnablement protegit.
Una protecció que normalment salvaguarden els jugadors de Quim Paüls, tenint en compte l’excel•lent qualitat de l’equip, però que quan les forces no donen més de si sempre arriben reforços per acabar traient de polleguera l’enemic.
I, sí: Saltant del guió bèl•lic a la pragmàtica realitat aquests reforços són els àrbitres. Persones humanes amb noms i cognoms, que haurien de passar desapercebudes en les cròniques, però que de fer-ho, en malaurades ocasions, podria suposar velar part de la pel•lícula. Seria senzill invalidar l’actuació arbitral en el partit de Barcelona per justificar la derrota del Noia, però els qui podrien semblar reforços per a uns, acaben sent dolents per totes bandes. Delfa i Pashaei van mostrar el seu particular recital, probablement amb remordiments de consciència i voluntat d’arreglar errors previs, provocant que cada decisió que anaven prenent escalfés més els ànims de la parròquia de l’Ateneu.
Continua la lectura de “Sensacions frustrants al Palau”

Toca tornar a guanyar al Palau Blaugrana

Amb la ment centrada, descansats i amb intenció de corregir els errors. Aquestes són les premisses amb què el Noia Freixenet es presentarà dimarts al Palau Blaugrana (21:00 hores). Hauran passat més de dues setmanes del darrer partit de lliga i per tant tot l’equip ha tingut temps per revisar el passat en vistes a millorar el que ha de venir.

Però malgrat l’època de tranquil•litat que s’ha viscut, les males notícies no han estat exemptes. I aquestes arriben en forma de lesió. Jepi Selva, que a la primera part del partit davant el Sitges va patir una estrebada pateix un microtrencament del bíceps femoral de la cama esquerra. La lesió no sembla ser molt greu, però és dubte pel partit de dimarts.
Entre el partit de la segona jornada i el de la tercera hauran passat uns 18 dies. Pel mig el Noia va jugar divendres a Cerdanyola del Vallès, en el partit de presentació del conjunt local que milita a la Primera Divisió. El resultat va ser de 6-5 pels locals, i l’únic jugador del Noia que va marcar a la primera part va ser Guillem Cabestany. Els quatre gols del Noia a la segona meitat van anar a càrrec de David Càceres (2) i Joan Feixas (2).
Continua la lectura de “Toca tornar a guanyar al Palau Blaugrana”

Un empat, i gràcies

Alguna cosa li falta encara al Noia Freixenet per causar les bones impressions de la temporada passada. El conjunt de Sant Sadurní va empatar dissabte (2-2) davant el Sitges Arian, però el cert és que els del Garraf haurien pogut endur-se els tres punts ja que, sobretot a la segona meitat, van saber asfixiar bé als locals.

Sembla que a l’equip li fa falta posar el despertador per acabar d’entonar-se. Però tot plegat no es resol com una senzilla metàfora i no se soluciona posant piles a un objecte de rellotgeria. Caldrà treball i molta pissarra abans del proper partit, d’aquí a encara 10 dies, que jugaran a la pista del Barça.

Dissabte Ferran López va fer un petit canvi en el seu cinc inicial, introduint a Eloi Mitjans en el lloc de David Càceres. I aquesta modificació va deixar sobre la pista uns primers minuts de control de l’equip local que mostrava un plantejament ofensiu que en els primers minuts semblava donar resultat. La cara atacant es deixava palesa amb ocasions de Cabestany o Selva en els primers minuts. Aviat va arribar el primer gol pel Noia. Va ser obra de Cabestany, al minut vuit, sortint per darrera la porteria sitgetana i posant la bola ajustada al pal esquerre de Domènech. Per aquells primers minuts donava la sensació que el gol feia justícia al que s’havia vist fins al moment, en un Noia centrat en la construcció. Però dos minuts més tard, en una jugada personal, Marçal Montserrat va posar l’empat a 1 al marcador.
Continua la lectura de “Un empat, i gràcies”