La construcció nacional des de l’Alt Penedès

Dissabte vam celebrar els 40 anys d’Òmnium Alt Penedès, en un acte al Casal de Vilafranca. Va ser un acte solemne, emotiu, de record del passat però amb una clara visió de futur. Vam explicar què volem pel Penedès i la presidenta nacional, Muriel Casals, que ens va acompanyar, va expressar què volem per la Catalunya del futur.

Moltes gràcies a tots els que vau venir i també, especialment, als companys de la Junta i als amics i col·laboradors que hi vau ajudar.

A continuació us deixo el text íntegre del discurs que vaig pronunciar durant aquest acte:

Continua la lectura de “La construcció nacional des de l’Alt Penedès”

Deu elogis i perles de l’imputat Camps

Aquesta setmana ha estat marcada per la dimissió de Francisco Camps. En un país on és molt difícil que un polític assumeixi responsabilitats dimitint, Camps s’ha vist amb l’aigua al coll. L’expresident valencià ha plegat després de ser imputat pel cas Gürtel ja que, presumptament, hauria rebut regals com vestits, sabates i corbates.

Camps ha rebut el suport dels valencians a les urnes amb dues majories absolutes i ha mantingut sempre una actitud xulesca. I, igual que ell, també els dirigents del PP han mostrat sempre el seu suport a Camps, a qui alguns li auguren encara molt futur polític. Se l’imaginen en un ministeri? Ai!

Aprofitant aquest fet, recomano tres enllaços al respecte. A l’ARA hem volgut recollir deu perles de Camps negant sempre cap implicació amb la trama Gürtel, com per exemple assegurant que “clar que em pago els meus vestits“, o acusant al PSOE de ser “amic de les empreses vinculades a Gürtel“.

Després que plegués, representants populars d’arreu d’Espanya han cantat les seves virtuts. Diuen que és un “exemple“, “honrat“, “honorable“, “honest“, “innocent” i que el seu gest ha estat una “generositat“. També hem recollit deu d’aquests elogis que no tenen pèrdua.

Finalment, recomano el post d’Albert Medran en què analitza el discurs que va fer Camps quan va anunciar que marxava i el compara amb el de Richard Nixon el 8 d’agost del 1974. En el cas de Camps, a més, el parlament va anar acompanyat d’una semicensura als mitjans de comunicació.

La imatge i el discurs dels polítics

Pels malalts de la comunicació política, a la premsa d’ahir vam tenir-ne tres bones dosis que val la pena agrupar. Ni fet expressament, l‘ARA, l’Avui i La Vanguardia no s’haguessin complementat millor per oferir tres peces sobre allò que rodeja i engalana la política: els assessors, la construcció del missatge i el valor de la imatge. Recopilem-los:

– El primer spin doctor de la història [PDF1 i PDF2]

A l’ARA, el company Oriol March detalla la figura d’un spin doctor i el paper d’aquests personatges en la trajectòria d’un líder polític. A ‘El primer ‘spin doctor’ de la història‘ s’hi dilueix la idea d’un bon i breu llibre, el Breviari de campanya electoral, de Ciceró. També desemmascara els personatges que assessoren des de l’ombra els líders mundials i locals. És a dir, a Obama, Cameron, Sarkozy, Berlusconi, Zapatero i Artur Mas.

Obrint portes! [PDF]

Amb el suggerent nom de ‘Des de l’ala oest’, Toni Aira estrena secció a l’Avui. Cada diumenge farà, com diu ell, una mirada comunicacional de la política. Ahir va arrencar desgranant la importància d’una foto amb un referent internacional, com fou la d’Artur Mas amb Durao Barroso. N’estarem atents.

Gafas de primera línea [PDF]

Finalment, la ronda de lectures es completa a La Vanguardia. Silvia Hinojosa recull deu models diferents d’ulleres que porten els nostres polítics. Una muntura, un color, un vidre, o el fet de portar o no ulleres distingeix molt un personatge, el fa més característic. I en la política hipermediàtica això també és objecte d’anàlisi.

Bona lectura!